Pioners i consolidats VIII: Mas de la Sabatera i Pla de la Masó
“Quan el 80% dels consumidors tastin un trepat un dia a l’any, vendrem deu vegades més!”
Ramon Ribas
“El que volem és que quan es parli de Conca de Barberà, es parli de vins de qualitat, de vins atrevits, que cridin l’atenció!”
Oriol Vendrell
Som a finals d’agost; de camí al Mas de la Sabatera (Prenafeta) els ceps que trobem pel camí esperen, impacients, una verema que és a tocar. Allà ens esperen Oriol Vendrell i Ramon Ribas, que són al capdavant de dos cellers que recentment s’han incorporat a la DO Conca de Barberà. Per una banda, el celler Pla de la Masó, de Barberà de la Conca, i, per l’altra, el celler Mas de la Sabatera. Oriol Vendrell és una persona enèrgica, apassionada pel que fa i pel projecte que té per endavant. Aquests atributs són presents també en Ramon Ribas, però modulats pel seu caràcter reflexiu i introspectiu. Una bona parella per fer una ruta per l’històric mas de la Sabatera i conèixer els dos projectes que lideren.
A la finca de la Sabatera s’hi resguarden segles d’història, d’històries i de vinyes. La finca sempre ha estat destinada a l’explotació de la viticultura. Actualment un 90% de la producció es destina a la venda a les grans cases del Penedès, com Codorniu, Torres, etc. Tot i que la producció destinada a aquestes grans cases està cuidada al detall, des del Mas de la Sabatera van decidir fer alguna cosa més amb el millor vi que tenien i van començar a elaborar un negre. “Vam apostar per un cabernet amb ull de llebre” recorda Vendrell; “vam elaborar aquest vi entre els anys 2007 i 2008, en els quals la producció rondava les 25.000 ampolles.” Una aposta valenta i arriscada, que els va costar rendibilitzar. Les vendes no van anar tan ràpides com esperaven i és per això que l’any 2009 no van embotellar vi.
És a partir de l’any 2010 quan, des de la propietat del celler, Xavier Pallarès decideix seguir elaborant vi, gràcies als consells d’Oriol Vendrell i d’altres persones del territori. Això sí, fent canvis. El més destacat i visible passava per redefinir la marca: “Passem de Heredad Pallarès, que era el nom utilitzat fins aquell moment, a anomenar-nos Mas de la Sabatera, per tal de posicionar-nos, i lligar-nos a un territori” relata Vendrell. Durant aquest mateix any, comencen a treure al mercat nous vins. El més destacat és un blanc que es comercialitza amb el nom d’Arrels i que té la varietat chardonnay com a bandera. D’aquesta primera referència, se n’elaboren unes 1.000 ampolles. Una altra novetat és L’essència del Gegant un vi negre criança amb cupatge d’un 90% de cabernet amb un 10% de cabernet franc. El cava Mas de la Sabatera completa la producció del celler.
Tot i que fa temps que treballen a la Conca de Barberà, ha estat enguany quan el celler ha tingut més ressò mediàtic. Mas de la Sabatera ha sigut notícia en diversos mitjans de comunicació i s’ha donat a conèixer a la comarca gràcies a la iniciativa “Un vi especial.” Aquest vi ha estat ideat conjuntament amb l’espluguina Noe Gaya, una jove artista, esportista i escriptora que fa quinze anys que va patir un accident de trànsit que li va causar una tetraplegia. El celler ha elaborat 1.500 ampolles d’aquest vi negre jove de cabernet que esdevé molt més que un vi; es tracta d’un vi social i la intenció és mantenir la conjunció entre vi i solidaritat com una iniciativa anual. L’Oriol ens explica que la idea va néixer al setembre de 2015, a partir de la presentació del llibre “El camí de la papallona” de Noe Gaya al Museu de la Vida Rural. El celler col·laborava en l’acte amb la cessió d’algunes ampolles de vi i la família, agraïda, els va obsequiar amb un quadre de la Noe. D’aquest intercanvi en va sorgir el desig de fer alguna activitat conjunta.
Ramon Ribas, al capdavant del celler Pla de la Masó, sempre ha estat vinculat a la vinya. La seva família havia estat propietaria de diversos trossos. Potser és per això que, malgrat que Ribas havia treballat en altres sectors, mai havia abandonat la idea de tornar a la terra. Des de les responsabilitats públiques i socials que ha tingut ha mirat de no perdre mai aquest lligam. Ribas va ser alcalde de Barberà de la Conca des del juny del 2003 al juny del 2012 i va ser durant el seu mandat que es va iniciar els tràmits per fer realitat el Viver de Celleristes de Barberà de la Conca. Ribas és una peça clau per entendre el procés de creació del Viver. Aquí podeu llegir en primera persona com va anar aquell procés.
L’any 2015, els tres socis que integren el celler Pla de la Masó van decidir tirar endavant aquest “petit projecte” –com els agrada anomenar-lo–, però durant els anys 2013 i 2014 ja van fer diverses proves casolanes; no les van comercialitzar, però els van permetre agafar bagatge i experiència. “El projecte neix amb la pretensió d’anar a poc a poc, però oberts a la demanda que vagi sorgint” apunta Ribas.
El celler té diverses particularitats que el fan únic i l’ajuden a construir un relat des d’un bon inici. Podríem dir que és un celler amb segell Barberà de la Conca 100%, començant pel nom. I és que Pla de la Masó és l’expressió que els templers utilitzaven per anomenar la plaça del Castell, actualment coneguda amb el nom d’El Promasó. Els tres socis que l’impulsen són tres cosins de la mateixa família, residents al poble, i totes les vinyes que conreen també estan situades al terme municipal: “Hem anat buscant les millors, encarades a fer bon vi” confessa Ribas.
Aquest primer any han elaborat tres vins; un trepat jove, un trepat amb bóta i un blanc amb parellada i macabeu. Han fet 800 ampolles del primer, 300 del segon i 500 del vi blanc. Més enllà de la qualitat dels vins, cal destacar els noms que han escollit per batejar-los: “Volíem que fossin divertits. Com que els trepats joves fa poc temps que estan al mercat i estan encarats a la gent jove havíem de buscar aquest vessant extravertit”, explica Ribas. Els negres porten el nom de “Grillats” i el blanc de “A la parra”. Els dissenys de les etiquetes són obra de l’artista Roser Funollet.
A Mas de la Sabatera, la imatge, juntament amb les etiquetes que la materialitzen, també són aspectes que preocupen i en els quals s’ha treballat aquest darrer any amb l’objectiu d’oferir un aspecte nou, fresc i atractiu. Qui se n’ha cuidat d’això també és una persona de la comarca, propera, com l’Enric Mercadé, treballador de l’empresa espluguina edissenys, que també s’ha encarregat de crear la nova pàgina web del celler.
De moment, Pla de la Masó vinifica a casa la mare del Ramon Ribas. La idea és ser-hi quatre o cinc anys i després sortir-ne. Arribats aquest punt la pregunta era obligada; “Us heu plantejat entrar al Viver de Celleristes i tancar el cercle; és a dir passar de ser-ne un dels fundadors des de l’alcaldia de Barberà a entrar-hi com a cellerista?” Ramon Ribas somriu i respon ràpidament: “El Viver t’exigeix un creixement en cinc o sis anys per tal que en puguis sortir i fer-te el teu celler a fora i nosaltres, d’entrada, volem anar més a poc a poc, conèixer el món del vi, gaudir més de l’experiència, millorar els vins… més endavant ens ho podríem plantejar.” Reconeixen que no és ben bé un hobby, perquè t’exigeix estar-hi damunt tot l’any, però sí que volen gaudir d’aquesta experiència personal i anar el ritme que els marquin les seves ganes i desitjos.
Si bé els dos cellers comercialitzen la seva producció en l’entorn més pròxim, enguany el cava de Mas de la Sabatera s’exportarà també a Finlàndia. Sí, ho heu llegit bé, “és que vam aconseguir una medalla d’or en un concurs important d’aquell país” contextualitza Vendrell. Una experiència d’èxit que els està obrint la porta a més vendes i a la creació de nous productes. “Estem fent proves de cava rosat amb garnatxa i trepat perquè ens ho han demanat ells” afegeix Vendrell. Pel que fa al vi, els de Prenafeta, el venen a restaurants de la comarca i en botigues de proximitat com el VINUM Conca de Poblet. “La nostra aspiració és que la gent vingui aquí, per això anem a marxes forçades per arreglar el Mas. Volem portar la gent al Mas i fer les vendes aquí!” –recalca l’Oriol– “Volem que la gent de la Conca de Barberà ens conegui.” Per aquest motiu han fet el vi social, han col·laborat en diverses iniciatives com la cursa atlètica de l’Espluga, la del Nas del Gegant, etc.
Pel que fa a Pla de la Masó la idea és vendre tant a prop com puguin, fer taca d’oli. Van començar per l’entorn immediat “sense cap pressió”, apunta Ribas rient. Podem trobar els seus vins a l’agrobotiga de Barberà de la Conca, a la de Montblanc, així com a algun restaurant de Barberà de la Conca, de Montblanc i de Barcelona. “Bàsicament, a la Conca de Barberà, i l’hem venut quasi tot” resumeix. Amb el vi negre de bóta que trauran d’aquí a unes setmanes esperen arribar fins Nadal amb existències del producte.
“Sumant-nos a la dinàmica de l’enoturisme, tenim una oportunitat a la comarca de créixer tots al mateix temps; i això ha propiciat unes sinergies i unes complicitats molt bones entre els cellers…” posa de manifest Ramon Ribas. La idea del Pla de la Masó és formar part del gran grup de cellers que ha anat apareixent aquests darrers anys a la comarca. Mas de la Sabatera també creu en aquesta línia. Un exemple el trobem en la seva vinificació, que la fan al celler Rosa M. Torres de Sarral. “Jo venc vi, però el primordial és que venc territori” manifesta Oriol Vendrell. Ho constaten amb les visites que fan, on visiten les vinyes i s’apropen fins al punt més alt de la seva propietat per tal d’ensenyar el territori, explicar què és la Conca, com està formada, etc. “L’objectiu és que la gent atrapi l’energia que els dónes” explica Vendrell. Es tracta de donar el valor afegit que no trobes en un vi que puguis comprar al supermercat per 1€ o el preu que sigui. “El que volem és que quan es parli de Conca de Barberà, es parli de vins de qualitat, de vins atrevits, que cridin l’atenció!” conclou.
Abans d’acabar volem fer una mica de balanç i de reflexió entorn de l’evolució de la DO Conca de Barberà; ho fem de la mà de Ramon Ribas, aprofitant la seva trajectòria i l’experiència dels darrers anys. “Mirat en perspectiva, hem arribat més lluny del que ens podíem imaginar en aquell moment” afirma Ribas. “Hem de créixer a poc a poc, apostant pel territori, portant persones a les vinyes, que es vegi tota la traça del vi, és molt important pel producte, per la qualitat.” I afegeix: “veig els cellers de la Conca de Barberà en un punt que, en pocs anys, les bodegues petites, que n’hi han bastantes, haurien d’apostar per fer un pas endavant i esdevenir bodegues mitjanes. Han de passar de petit a mitjà, perquè es vagi consolidant el tema de les vinyes, perquè hi hagi un impacte més fort al territori.” També ens comenta que el 80% dels cellers estan produint entre 10.000 i 20.000 ampolles. És necessari que aquest sector faci un pas més, que s’estabilitzi, per tal de tenir més projecció i per tal què hi hagi un retorn de diners més important cap a tota la Conca de Barberà. “No et pots estancar!” exclama l’Oriol; “Amb produccions de 40.000-50.000 ampolles, tot agafa una altra dimensió!” remata Ribas.
L’anàlisi de l’estat actual del vi a la comarca continua fent referència a la varietat autòctona, el trepat. “És la punta de llança que ha de seguir fent força. En el mercat general encara és poc conegut, tenim camí a recórrer! Quan el 80% dels consumidors el tasti un dia a l’any, vendrem deu vegades més!” sosté Ramon Ribas. Tan Ribas com Vendrell engloben la potencialitat del trepat en què s’adapta i té totes les característiques per protagonitzar una de les tendències principals actuals del món del vi, la dels vins més frescs, suaus… “Està engegat!” coincideixen Ribas i Vendrell. “Projectes com els nostres, en són un exemple. Motiva, engresca quan veus que les coses tiren i et vénen ganes d’afegir-s’hi!!” conclou Ribas.
Acabem fent una mirada més enllà, pensant en el futur. Per Vendrell, aquest passa per “seguir treballant amb els vins socials. Estem molt contents amb el projecte de la Noe!” Pel que fa a la producció de vins ens comenta que seguiran la mateixa línia amb la possibilitat de fer algun rosat. Volen consolidar el que han fet i la qualitat assolida. El celler Pla de la Masó, també té plantejat fer un vi social; tenen clar que hi ha d’haver un retorn al poble i és per això que, de cada collita, destinaran una part dels beneficis a projectes sorgits en el si de Barberà de la Conca. L’any que ve volen créixer, al seu ritme, arribant a les 2.000 ampolles. Entre les noves apostes hi ha una prova d’un vi rosat trepat, que ja veurem si surt al mercat l’any vinent o més endavant. Els dos cellers lliguen el futur a l’enoturisme. El cas de Mas de la Sabatera és clar, volen que sigui el seu pilar fonamental tant de vendes com de filosofia del projecte i per Pla de la Masó també. Per Ribas és clar: “La part més important de les visites, hauria de ser veure les vinyes d’on surt el raïm”.
Es tracta, com hem vist, de dos projectes molt personals, lligats al territori. Els dos conscients de la necessitat de crear xarxa amb persones i entitats del territori. Una xarxa que fa que els projectes es multipliquin i que tinguin incidència en altres empreses, persones i agents de la comarca, a més dels qui es dediquen al món del vi. Cellers com els dos que hem ressenyat sobre aquestes línies, així com d’altres que hem anat coneixent en aquest cicle, són grans notícies per la comarca. Aquesta iniciativa, aquestes ganes, aquesta motivació, posicionen un territori, un nom, una marca… són factors imprescindibles per avançar. Comencem a recollir els fruits de la bona feina feta fins al moment. Aquest és un símptoma que la DO Conca de Barberà està fent bona feina, i que s’ha de mantenir aquesta aposta per la qualitat, el territori i el creixement sostingut. Endavant amb aquesta força, amb aquesta embranzida, eixamplant el gran grup de cellers que són els que donen la força, el cos i l’estructura del sector del vi a la Conca de Barberà.
____________________________________________
Setè capítol de la sèrie: Mas del Nen i Clos de Peguera
http://www.laconca51.cat/i-mes-senyora-i-mes/
Sisè capítol de la sèrie: Clos Montblanc i Abadia de Poblet
http://www.laconca51.cat/una-reivindicacio-dels-cellers-grans/
Cinquè capítol de la sèrie: Carlania Celler i Molí dels Capellans
http://www.laconca51.cat/fills-del-viver/
Quart capítol de la sèrie: Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
http://www.laconca51.cat/el-valor-de-la-persistencia
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
