Els ratpenats són els únics mamífers capaços de volar. Conformen l’ordre dels quiròpters ja que “quiro” significa mà i “apter” ala, de manera que l’aptitud principal és que tenen la mà alada. És un grup molt divers format per una gran quantitat d’espècies. Segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació hi ha unes 1.100 espècies a tot el món i aproximadament 40 d’elles presents a Europa, de totes aquestes… més de 15 les tenim a la nostra Comarca. I això és bo.
Les espècies que podem trobar a Catalunya, unes 30 espècies, com també les que habiten a Europa, són insectívores. És a dir, totes elles només s’alimenten de mosquits, papallones nocturnes, escarabats… Això els hi dóna una importància beneficiosa per l’agricultura ja que esdevenen controladors de plagues d’insectes, una colònia de ratpenats pot consumir milions d’insectes amb unes poques hores.
A més a més, la presència dels ratpenats també és positiva perquè són un bon indicador de la qualitat de la zona, per exemple per la seva estabilitat taxonòmica i pel servei que fan a tot tipus d’ecosistemes, on també en són peces clau establint equilibris ecològics. Els ratpenats són animals temuts o discriminats per la gent degut a llegendes i mites sobre ells, però la realitat és ben diferent. Els ratpenats no són animals desagradables o perillosos, tot el contrari, ja que tenen un paper ecològic, que és vital per la permanència dels boscos i altres ecosistemes.
A banda, altres espècies, que aquí no trobem, es poden alimentar de fruita, pol·len, peix, carn, sang, etc. Sang, sí… perquè cal dir que a Amèrica (Mèxic, Brasil, Argentina, Xile…) existeixen 3 espècies, de les mil presents a tot el món, que són vampirs (Desmodus rotundus, Diaemus youngi, Diphylla ecaudata). Aquestes 3 petites espècies de mamífers, amb menys de 10 cm de longitud, s’alimenten de sang de mamífers i d’ocells, però molt rarament ho fan d’humans. Hi ha coses molt pitjors que ens poden afectar abans de que ells ens mosseguin.
Altres ratpenats, els que s’alimenten de fruita però que no trobem per Europa, són beneficiosos perquè les llavors passen pel tub digestiu i són defecades en àrees diferents d’on les van consumir, amb la qual cosa són dispersors d’aquestes llavors. I són ben importants, ja que solen consumir plantes pioneres del bosc, és a dir, aquelles que creixen en els primers estadis de successió, i que donen ombra i recer perquè altres llavors d’arbres del bosc madur creixin a la seva ombra.
Els nectarívors també són molt importants perquè al alimentar-se de flors s’impregnen amb el pol·len d’aquestes i ho transmeten a altres flors, dipositant-lo en els estigmes, causant la seva pol·linització. Hi ha una gran coevolució entre les flors i els ratpenats que les pol·linitzen, sovint els ratpenats són molt específics i cap altre animal podria pol·linitzar aquestes flors. Sense la pol·linització, les plantes no es reproduirien i no donarien llavors per a la regeneració del bosc.
Els ratpenats viuen en refugis molt variats, com forats, troncs d’arbres madurs, cases abandonades, escletxes de les roques, coves, boscos de ribera… Viuen en colònies de fins a centenars d’individus, en grups familiars estables al llarg dels anys, o solitaris. Les colònies poden ser permanents o formar-se només en les èpoques de cria. Per això es comú trobar-los en grup, no perquè s’organitzin per atacar, sinó perquè en grup és com conviuen. És molt comú l’estructura en harems de femelles controlades per un mascle. En aquestes colònies, les femelles de vegades col·laboren en la cura de les cries, i fins i tot mentre unes van a buscar aliments, altres alleten les cries, encara que no siguin les pròpies. Els mascles de vegades fan tasques de vigilància.
Són animals amb hàbits nocturns per així estalviar-se atacs dels seus depredadors, principalment rapinyaires, i també perquè de nit els hi resulta molt fàcil trobar insectes volant, per exemple a prop dels fanals. Que tinguin costums nocturnes no els dificulta la visió perquè no és així com es guien, sinó que ho fan a través de l’ecolocalització. El funcionament de l’ecolocalització funciona de la següent manera: ells mateixos emeten uns sons, normalment entre 20 i 200 kHz (ultrasons que nosaltres no percebem), i utilitzen l’eco d’aquests per així ser capaços d’obtenir tota la informació necessària, distàncies, textures, formes… distingint inclús un objecte d’un insecte.
Per tots els beneficis que ens aporten, es important vetllar per la seva conservació. Totes les espècies presents a Catalunya es troben protegides segons el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, text refós de la Llei de protecció dels animals (categories A, B, C, D), i segons la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat: amb el Catàleg nacional d’espècies amenaçades. Actualment, pateixen per la disminució dels seus hàbitats perquè aleshores tenen menys disponibilitat de refugi i de recursos. A més, la contaminació, per pesticides i insecticides, s’acumula en organismes vius, reduint l’èxit reproductiu i per tant afectant a les poblacions.
El Catàleg de Quiròpters del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet de l’any 2010, descriu el següent llistat d’espècies presents al Paratge de Poblet:
Barbastella barbastellus*
Eptesicus serotinus
Hypsugo savii
Pipistrellus kulhii
Pipistrellus pipistrellus
Pipistrellus pygmaeus
Plecotus auritus
Plecotus austriacus
Myotis daubentonii*
Myotis emarginatus*
Myotis myotis*
Myotis escalerai
Nyctalus leisleri
Miniopterus schreibersii*
Rhinolophus ferrumequinum*
Rhinolophus hipposideros*
*Segons el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, es cataloguen com a vulnerables.
____________________________
LLEGENDA TRADICIONAL DE OAXACA (MÈXIC)
Cuenta la leyenda que el murciélago una vez fue la más bella Creación. El murciélago al principio era tal y como lo conocemos hoy y se llamaba biguidibela (biguidi = mariposa y bela = carne; el nombre venía a significar algo así como mariposa desnuda).
Un día frío subió al cielo y le pidió plumas al creador, como había visto en otros animales que volaban. Pero el creador no tenía plumas, así que le recomendó bajar de nuevo a la tierra y pedir una pluma a cada ave. Y así lo hizo el murciélago, eso sí, recurriendo solamente a las aves con plumas más vistosas y de más colores.
Cuando acabó su recorrido, el murciélago se había hecho con un gran número de plumas que envolvían su cuerpo.
Consciente de su belleza, volaba y volaba mostrándola orgulloso a todos los pájaros, que paraban su vuelo para admirarle. Agitaba sus alas ahora emplumadas, aleteando feliz y con cierto aire de prepotencia. Una vez, como un eco de su vuelo, creó el arco iris. Era todo belleza.
Pero era tanto su orgullo que la soberbia lo transformó en un ser cada vez más ofensivo para con las aves.
Con su continuo pavoneo, hacía sentirse chiquitos a cuantos estaban a su lado, sin importar las cualidades que ellos tuvieran. Hasta al colibrí le reprochaba no llegar a ser dueño de una décima parte de su belleza.
Cuando el Creador vio que el murciélago no se contentaba con disfrutar de sus nuevas plumas, sino que las usaba para humillar a los demás, le pidió que subiera al cielo, donde también se pavoneó y aleteó feliz. Aleteó y aleteó mientras sus plumas se desprendían una a una, descubriéndose de nuevo desnudo como al principio.
Durante todo el día llovieron plumas del cielo, y desde entonces nuestro murciélago ha permanecido desnudo, retirándose a vivir en cuevas y olvidando su sentido de la vista para no tener que recordar todos los colores que una vez tuvo y perdió.
_________________________
FOTOGRAFIA DEL TEXT: “Ratpenats orelluts daurats adults. Fotografia: Cristian Luque Huertas”
