Una de les coses que passen als pobles (o ciutats menudes com la meua) és que hi ha (molta) gent que marxa (a estudiar, a treballar i en conseqüència,) a viure a fora i que només torna al poble per festes de guardar. Suposo que, abans de tornar definitivament, jo he estat una d’estes persones que es deixen vore per Nadal, per festa major i a Setmana Santa. Ara estic a l’altra banda, al balcó des del qual veig desfilar els emigrants del meu poble i observo com any rere any venen amb una novetat: ara amb panxa d’embarassada, ara amb marit o muller, ara amb un bebè, ara amb una criatura més, ara separats, ara amb parella nova. El cicle de la vida.
Este cap de setmana ha sigut una d’estes festes al meu poble. Una festa laica. Amposta commemora la vida al poble a principi del segle XX. Ja he dit altres vegades que esta és la meua festa preferia de l’any. Los ampostins s’ho passen molt bé vestint-se com los seus avantpassats no tan llunyans (i fixa’t, sense necessitat de martiritzar cap animal) i formant part, en moltes ocasions, de l’escenari i de l’espectacle de la Festa del Mercat.
Com deia, ara que soc jo una de les sedentàries, veig los nostres nòmades de pas, persones que no recordes fins que les tornes a vore i dius ah, sí, este anava a l’institut i continua sent igual guapo, on deu viure, a què és deu dedicar; persones que no trobes a faltar i en canvi quan les veus et fa una il·lusió tremenda. Ex nòvies d’amics d’ex nòvios amb qui en una altra vida vau compartir colla. Gent que viu a cent tristos quilòmetres i en canvi, no coincidim mai perquè (un clàssic) “quan baixem (al Delta s’hi sol baixar) quedem per dinar amb la família i poca cosa més”. A menys que hi hague una festa com la del Mercat, on mig poble passeja durant tres dies pels mateixos quatre carrers i freqüenta les tres-centes taules de bar instal·lades al centre. Per als de lligar en l’era pre xarxes socials com servidora, si t’agradava algú, este era l’espaitemps on trobar-te’l.
És una festa on surts fent olor de fum de botifarra a la brasa i cervesa i tornes a casa amb la sensació d’estar ple: de menjar, de beure, ple de passar temps amb amics i estimats, ple de retrobar-te amb tot de rostres que en una altra vida et van ser tan familiars.
