Els boscos i la seva interrelació amb l’aigua

M’agradaria relacionar l’article anterior que vaig escriure sobre l’aigua, amb aquest sobre boscos des de la perspectiva de la interrelació entre aquests dos elements naturals. Quan parlem d’ecosistemes forestals, observem en realitat dos cicles de l’aigua que funcionen de forma dinàmica i interrelacionada: el cicle hidrològic atmosfèric i el cicle hidrològic forestal. El primer és el més conegut i explicat en molts llibres de textos escolars. Però el segon és menys conegut ja que aquesta aigua en la majoria del seu recorregut no la veiem. Els arbres són grans proveïdors de serveis ecossistèmics. Actuen com a grans bombes filtradores i magatzems d’aigua. A més són grans estabilitzadors de talusos i donen resistència mecànica al sòl que pot ajudar a prevenir moviments de masses superficials. També impedeixen l’erosió edàfica causada per inundacions i sequeres, prevenen la desertificació i salinització, esmorteeixen el gran volum d’aigua de pluges torrencials, i la distribueixen amb nutrients orgànics i inorgànics a tot el sòl del bosc.

Figura 1. Arrels de dos faigs que es comuniquen. Val de Santa Fé, Montseny. Foto pròpia.
Figura 1. Arrels de dos faigs que es comuniquen.
Val de Santa Fé, Montseny. Foto pròpia.

Aquests sòls són capaços d’absorbir molt més aigua que els sòls de zones de cultiu a causa de la gran quantitat d’arrels d’arbres. És curiós veure com les arrels d’un bosc es comuniquen sota el terra (Figura 1). A través d’aquesta comunicació, moltes vegades invisibles als nostres ulls, els arbres comparteixen aigua i nutrients durant totes les seves vides. En realitat en aquesta transmissió de matèria també passa energia mitjançant el cicle bioquímic que realitza l’arbre per respirar i fer la fotosíntesi. Tot en la natura està més que connectat. Els boscos són un exemple d’ecosistema completament interrelacionat.

El cicle hidrològic forestal

Figura 2. Esquema de circulació de l'aigua dins d'una planta. Font: http://b-log-ia20.blogspot.com.es/2010/12/ anatomia-y-fisiologia-vegetal-iii.html
Figura 2. Esquema de circulació de l’aigua dins d’una
planta. Font: http://b-log-ia20.blogspot.com.es/2010/12/
anatomia-y-fisiologia-vegetal-iii.html

Aquest cicle d’interaccions físiques entre els boscos i l’aigua es realitza a través del procés de evapotranspiració que inclou l’evaporació fenomen físic en el qual l’aigua passa de líquid a vapor, des de la superfície del sòl i la vegetació, de l’aigua de rius, llacs, embassaments- i la transpiració -fenomen biològic pel qual les plantes absorbeixen aigua líquida per les seves arrels i alliberen a l’atmosfera en forma de vapor per les fulles. La transpiració comença amb l’absorció de l’aigua a través de les arrels i posterior transport pel xilema cap a tot l’arbre (Figura 2), aconseguint a les parts més altes a través d’un mecanisme de bombament d’aigua.

Figura 3. Esquema del cicle hidrològic d'un arbre. Crèdit de la figura: Mike Thomas (Societat Internacional d’Arboricultura). Font: http://www.coolcalifornia.org/sites/ coolcalifornia/files/Fig%202_Stormwater_orig.jpg
Figura 3. Esquema del cicle hidrològic d’un arbre. Crèdit
de la figura: Mike Thomas (Societat Internacional
d’Arboricultura). Font: http://www.coolcalifornia.org/sites/
coolcalifornia/files/Fig%202_Stormwater_orig.jpg

Un estudi del Laboratori Berkeley va trobar que els arbres poden transpirar 100 galons (378,5 litres) d’aigua cada dia, que té el mateix efecte de refredament que 5 aires condicionats estàndards funcionant durant 20 hores (EPA, 1992). És important apuntar també que la regulació tèrmica d’un bosc també està molt influenciada per l’efecte ombra. Els arbres són grans magatzems vivents d’aigua que ho circulen (Figura 3) per tot l’ecosistema a través de la humitat que després es condensa formant núvols i pluja. Sense arbres que distribueixin aquest aigua, el clima en moltes regions seria molt més sec. Aquesta reserva subterrània, invisible i constant d’aigua és alliberada lenta i gradualment pels arbres.

Figura 4. Fageda a la Primavera. Val de Santa Fé, Montseny. Foto pròpia.
Figura 4. Fageda a la Primavera. Val de Santa Fé,
Montseny. Foto pròpia.

Si camines per una fageda, com la de la Val de Santa Fé al Parc Natural i Reserva de Biosfera del Montseny (Figura 4), a la primavera i a l’estiu, percebràs una sensació de frescor dins del bosc. Es nota una gran humitat a l’aire a més d’un descens de la temperatura ambiental. Aquest fenomen és a causa de la gran evapotranspiració de les milers de fulles d’aquests faigs (Fagus sylvatica). Aquests arbres són capaços de produir literalment una gran pluja microscòpica (Martí Boada, com verb, 2015).

Figura 5. Fulles noves d’un faig. Val de Santa Fé, Montseny. Foto pròpia.
Figura 5. Fulles noves d’un faig. Val de Santa Fé,
Montseny. Foto pròpia.

Durant la primavera, just quan acaben de sortir les noves fulles (Figura 5), al tocar-les es percep com encara estan molt tendres i plenes d’aigua. La sensació és de tocar una bombolla plana d’aigua. A mesura que van creixent, les fulles comencen a guanyar un color més verd fosc (més cloroplasts) i guanyen una textura una mica més consistent a causa del desenvolupament de la paret cel·lular de les fulles. Però així mateix, la sensació de frescor encara es manté en el bosc.

Un passeig per la natura que recomano fer-ho amb tranquil·litat. Quan estem al bosc, som nosaltres els convidats (Martí Boada, com verb, 2015), hem de fer silenci i tranquilitzar-nos per connectar amb el medi natural. Només en aquestes condicions podràs escoltar l’aigua que circula per dins dels arbres i que després fluctua per l’aire boscal.

Referencia

EPA (1992). Cooling our Communities: A Guidebook on Tree Planting and Light-Colored Surfacing. US Environmental Protection Agency, Office of Policy Analysis, Climate Change Division. p32.