Els aeroports sostenibles no existeixen

En les últims setmanes s’ha arribat a un acord entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat Espanyol per ampliar de l’Aeroport de Prat. Anticipant les possibles crítiques i les preguntes de la premsa, ja s’ha dit que serà «l’aeroport més verd d’Europa», que serà «descarbonitzat», «sostenible», «respectuós amb el medi ambient i la biodiversitat», i un llarg etcètera de paraules que pretenen pintar de verd l’expansió.

Alhora, tant Catalunya com l’Estat estan promovent ens el últims anys una sèrie de polítiques per lluitar contra l’emergència climàtica. Per exemple, ambdós tenen lleis de canvi climàtic amb objectius de reducció d’emissions, tant per al 2030 com per arribar a la neutralitat de carboni al 2050. Els dos també han declarat l’”emergència climàtica”, cosa que també ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que pretén posar de relleu la importància d’aquesta crisi i les mesures dràstiques necessàries. També tots dos Governs estan en procés de dur a terme assemblees ciutadanes pel clima, per escoltar la veu i recollir les propostes de la societat, tal i com s’ha fet a d’altres països europeus.

Però, és possible ampliar un aeroport i alhora voler ser líder en la lluita contra la crisi climàtica, tal com Catalunya i l’Estat pretenen ser? Existeixen els aeroports sostenibles? La resposta ràpida és no.

Com pintar un aeroport de verd.

El sector de l’aviació representava – pre-pandèmia – el 3.5% de les emissions de la Unió Europea. Pot semblar poc, però també és la font d’emissions que ha crescut més en els últims anys: un 130% en les dues últimes dècades, sent l’únic sector Europeu – el del transport – on les emissions han augmentat des de 1990. Això és degut principalment a l’increment del trànsit aeri, que és conseqüència de l’augment de passatgers i del comerç. A aquest ritme, es calcula que les emissions dels avions podrien ser entre 7 i 10 vegades més altes al 2050 comparades amb l’any 1990.

Voler passar dels 50 milions de passatgers del 2019 als 70 milions amb l’ampliació de l’aeroport del Prat vol dir augmentar els vols i, per tant, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que causen el canvi climàtic. L’ampliació de l’aeroport del Prat, doncs, és un xoc frontal contra qualsevol de les polítiques climàtiques proposades.

A més a més, ara mateix no hi ha cap tecnologia que pugui fer que existeixi un aeroport «descarbonitzat» o «sostenible» al 100%. Si mirem el que proposa l’Agència Internacional de l’Energia en el seu informe Net Zero by 2050, a l’any 2050, quan globalment les emissions haurien d’estar al voltant de zero, el sector de l’aviació faria servir un 45% de biocombustibles i un 30% d’hidrogen, ambdues tecnologies amb grans problemàtiques ambientals i socials associades.

Els biocombustibles són coneguts arreu del món per fer créixer els monocultius, desplaçar comunitats locals, atacar la biodiversitat, requerir una gran demanda d’aigua, i un llarg etcètera. L’hidrogen, la gran estrella dels governs europeus post-pandèmia, té un alt cost de producció i distribució que fa dubtar que realment es pugui produir amb energies renovables i a l’escala necessària per mantenir els vols a nivell global. Actualment, el 99% de l’hidrogen que es produeix prové del gas o del petroli i, per tant, emet gasos amb efecte d’hivernacle.

La resta de reducció d’emissions que proposa l’informe, i segurament les més realistes, provenen de la reducció de la demanda. L’informe assumeix que el creixement de l’aviació es veurà limitat per una sèrie de polítiques exhaustives que promoguin el canvi cap als trens ràpids de llarga distància, o d’altres mesures per desincentivar els vols, com les taxes.

No tenim temps per distraccions.

Aquest dilluns s’ha publicat la primera part del que segurament serà l’informe més important de canvi climàtic d’aquesta dècada: el resum del coneixement actual en canvi climàtic que fan científics de tot el món en el marc de Nacions Unides.

L’informe ens reafirma el que ja sabem, que el canvi climàtic l’hem creat la humanitat (alguns més que d’altres…) i que cada vegada ens queda una finestra d’oportunitat més petita per mantenir-nos dins els límits d’escalfament que ens recomana la ciència. El que passi en aquesta dècada serà clau per al futur del planeta i de nosaltres com a espècie, i és per això que calen reduccions d’emissions de manera dràstica i generalitzada, fins arribar al voltant de zero al 2050, tal i com ja recull la llei de canvi climàtic.

Els esdeveniments climàtics extrems que ja estem patint, com els terribles incendis sense precedents a Grècia i Turquia, les inundacions a Alemanya i Bèlgica, o l’onada de calor que entra a la península aquesta setmana, només són l’inici d’uns impactes que aniran incrementant quantes més emissions hi hagi a l’atmosfera.

I és per aquesta mateixa raó que no podem ampliar l’aeroport. Les properes dècades, i especialment en la que ens trobem, han de ser un exercici continu i dràstic de reducció d’emissions, que demanarà grans canvis econòmics i socials. Ampliar l’aeroport del Prat és triar el camí antic, l’equivocat, que ens porta a un món amb un clima més inestable i perillós. No podem prendre cap decisió avui en dia, a nivell local, nacional o internacional, que no treballi en la direcció de la lluita contra el canvi climàtic. És per això que proposo que seguim l’exemple que ens porta Europa: varies ciutats europees com París, Londres o Viena, ja han frenat en els últims anys l’ampliació dels seus aeroports. Moltes vegades, degut a l’oposició, la pressió i les denúncies de la ciutadania. Ens tocarà copiar el model!

_____________________________