Fa uns dies, el web internacional de viatges Skyscanner – una startup britànica dedicada a la comparació de vols, hotels i cotxes de lloguer -, va publicar un recull dels paratges més bonics del país. Se’n va fer ressò el diari digital elmon.cat. El titular: “Els 20 paratges més bonics de Catalunya”. Molt cridaner. Principalment, perquè hi esperes trobar el teu poble o ciutat, un lloc conegut o on anaves a estiuejar.
Comencem la classificació, que agrupa els indrets per províncies. L’encapçala Girona. Fins aquí, cap sorpresa. El que sí sobta és que la meitat dels 20 llocs més fascinants i bells, es trobin en comarques gironines. Tossa de Mar, la vall de Núria, Cadaqués, Girona, l’estany de Banyoles o la fageda d’en Jordà. Ningú dubta de la seva bellesa, però, i la resta del país? Barcelona té quatre indrets destacats, els mateixos que Tarragona, i Lleida només dos.
Com pot ser que en aquest llistat elaborat per un web internacional hi hagi tan poca presència de les comarques meridionals? Potser abans hem de trobar la resposta en el propi país. I és llavors que recordo la conversa amb un amic que em comentava que gairebé mai ha posat els peus més al sud del Llobregat. Mentre ho parlàvem, em venien el cap imatges del Priorat, els Ports de Beseit, les muntanyes de Prades o el Delta. Com pot ser que s’hagi perdut, fins al moment, tots aquests indrets? Li pregunto i em respon “per desconeixement”.
Així que amb la voluntat d’acabar amb aquesta desconeixença i, al mateix temps, de trobar 10 paratges tan fascinants com els gironins (que els tenim!), em proposo a fer el meu propi llistat. Aquí va!
1. Delta de l’Ebre. Riu, mar, platges, bosc de ribera, illes fluvials i arrossars. Al llarg dels 320 km2 de superfície hi conviuen una gran diversitat d’ocells, peixos, rèptils o amfibis. És la major zona humida de Catalunya. És un indret de tanta riquesa biològica que es fa complicat de descriure en tan poc espai.
2. Siurana. Encinglada en un indret inexpugnable, va ser l’últim reducte sarraí de la reconquesta de Catalunya. El setge del castell va donar lloc a la llegenda de la Reina Mora. Abdelàzia veient que el seu final era en mans dels cristians, va preferir morir. Va muntar sobre el seu cavall, va tapar-li els ulls i va esperonar-lo per llançar-se des del cingle que avui porta el seu nom.
3. Tarragona. Va ser capital de la Hispània Citerior, durant el regnat d’August. El seu extens patrimoni ens demostra com va esdevenir un enclavament militar fonamental en la consolidació i l’extensió del poder romà sobre la península Ibèrica. Llum, mar i història es barregen per convertir-la en una ciutat única.
4. Ruta del Cister. El comte Ramon Berenguer IV va repoblar les terres de la Catalunya Nova, acabades de conquerir als sarraïns, amb l’assentament de l’Orde del Cister. No es pot parlar de corona catalana-aragonesa sense fer referència al Monestir de Santa Maria de Poblet, panteó reial de la dinastia catalana des de Pere III el Cerimoniós. Discorre per les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell. Aquesta ruta ens apropa a la història, la gastronomia, el vi i la natura.
5. Miravet. Sobre l’estructura d’una fortalesa musulmana, es va aixecar el castell després de la reconquesta de les terres per part de Ramon Berenguer IV. Va ser donat a l’Orde del Temple, que el va convertir en seu de la província templera de Catalunya i Aragó. El pas tranquil de l’Ebre i les cases a la seva riba, converteixen Miravet en un indret imprescindible.
6. Cala Fonda. No cal anar gaire lluny per poder gaudir d’una platja paradisíaca. Aquesta, completament verge, conserva l’aspecte primigeni de la costa mediterrània. Abrigada per penya-segats groguencs i envoltada pel bosc de la Marquesa, és una delícia de sorra fina i aigües cristal·lines.
7. Cartoixa d’Escaladei. Silenci i oració. Solitud eremítica i vida comunitària. Aquestes eren les premisses dels cartoixans que van trobar al fons d’aquesta vall, als peus de la serra del Montsant, el lloc ideal per fundar aquest monestir. Difícil de trobar un espai millor per estar en contacte amb el silenci i amb Déu.
8. Horta de Sant Joan. “Tot el que sé ho he après a Horta”. Paraules de Pablo Picasso. Va servir d’inspiració a l’artista que va establir un lligam profund amb la població. Portada d’entrada als Ports de Beseit, compta amb indrets de gran interès natural com la Franqueta i els Estrets.
9. Montblanc. Situat en un lloc estratègic a mitja distància entre Tarragona i Lleida, és un dels conjunts medievals més bells i millor conservats de Catalunya. Esglésies, palaus, hospitals, convents i el recinte emmurallat, formen part del seu ric patrimoni. Va ser seu de Corts Catalanes en quatre ocasions.
10. Celler Cooperatiu de Pinell de Brai. La “Catedral del vi” de Catalunya. La majestuositat d’aquest temple industrial és innegable. És obra de Cèsar Martinell, deixeble d’Antoni Gaudí, que va convertir-se en l’artífex de la modernització agrària.
Acabat aquest llistat, em pregunto. Com podem pretendre que els estrangers coneguin el nostre país si nosaltres mateixos el desconeixem?
