“N’hi haurien de posar una de jove” diu l’Assumpció Fontelles, de 82 anys, referint-se a la imatge seva que il·lustra les ampolles de vi de Matriarcat. Corprenen la vitalitat i franquesa del seu rostre, a l’etiqueta, d’una àvia somrient, en blanc i negre. Quan t’expliquen el context en què li van fer, encara t’hi enamores més. “Estava treballant al camp quan li vam fer la imatge. Aquesta és la seva actitud”, revela el xilè Paulo García-Huidobro, enòleg assessor de Vidavins, un projecte que neix de la família de viticultors Bernaus-Fontellas. Des de fa 3 anys elaboren els vins Matriarcat al Pre-Pirineu, al Pallars Jussà, i són un triangle amb la força dels vèrtexs i l’equilibri de les hipotenuses. El formen ell, l’Assumpció i el seu fill, Josep Bernaus.
Estic convençuda que cap imatge parlaria amb més força que la seva. La d’una dona nascuda a Bastús el 20 de maig de 1936, just a l’inici de la guerra civil espanyola. Parla de fortalesa i d’actitud, de compromís i de determinació. Un modus vivendi envejable. Lluny del plany, del lament, del victimisme propi d’una època que no va oferir cap facilitat, ans al contrari. Em va captivar la seva imatge de dona serena i esforçada, a les jornades de Vins d’Alçada que anualment celebren a Tremp. Un vi rosat elaborat amb la mínima intervenció, cupatge de monastrell i merlot. I el rostre somrient d’una dona a l’etiqueta. Vaig entendre el vi com un homenatge a la mare que probablement ja no hi era. Però vaig pressuposar malament. I, i tant, que hi és. Però aquell dia era temps de fer l’oliva i ella era al camp, collint-ne, com és al camp quan toca podar, espollar o veremar.
“Vidavins neix fa 3 anys per reflectir la història i tradició familiar, vins que mostrin el paisatge i que recordin el vi perdut que s’elaborava a l’època dels avis”
“Tots els vins neixen de raïms veremats a mà en caixes de 8 quilos i mesurats a la desrapadora un a un. Són vins orgànics, vius, de mínima intervenció de coure i sofre”
“4 hectàrees de finca pròpia i 1 hectàrea de llogada, amb rendiments de 2.000 quilos per hectàrea, amb coberta vegetal. Selecció de brots i poda enfocada a la qualitat per buscar la concentració”
“Vinificació amb llevats autòctons, sense additius i baixa concentració de sulfits”
Matriarcat està escrit a l’ampolla amb la lletra de l’Assumpció. S’endevina que és el pols d’una persona gran. Volia ser mestra, de jove, però la mare li va aconsellar que sent dona, millor es quedés a casa. Però a casa va voler dir al camp, al Pallars. Les hores de fred no li han apagat ni la mirada ni el somriure. Ha obert camí perquè tantes dones mantinguin el seu vincle amb la vida rural, a vegades feréstega i, a més a més, que excel·leixin en l’exercici del seu ofici. Les seves netes n’estan orgulloses i ho comparteixen a les xarxes socials. I qui la coneix de fa pocs dies, com jo, també. “No m’agrada anar a seure amb les dones del poble, a prendre el sol i xafardejar. Sóc de fer coses, de treballar, de moure’m”. Aquesta és l’actitud. De dona valenta, compromesa, sàvia. De la dona lliure, revolucionària, provocadora.
La convidem a compartir una trobada de dones i vi – que jo titularia “les altres dones del vi” – a Montblanc. I s’entusiasma de veure una nova generació d’enòlogues, mestres i periodistes que admiren el que ha fet la seva, i que li ho tenen en compte, sense complaences, però vibrant. Perquè la naturalitat ha de ser al centre de la vida i les relacions.
“A Vidavins fem vins de pagès”, explica l’enòleg. En Paulo té una relació que va molt més enllà de l’estrictament professional amb l’Assumpció i en Josep. Se sent part de la família per a la qual treballa i amb qui han estat capaços de transmetre paisatge i humanitat al vi. “Ella és part del paisatge”, afirma rotund quan es refereix a l’Assumpció. Perquè la vinya no hauria fet el curs que ha fet ara si no hagués estat amb les seves mans. Delicades però avesades a les punxes del camp. No és el primer enòleg que ressalta la importància del tacte continuat d’una mateixa família en una vinya, per sobre de la seva edat…
Tastar Vidavins és beure’s el Pre-Pirineu sense passar per cap sedàs. Només hi ha una fina cortina que matisa, per fer bevible l’alçada, l’adversitat climatològica, l’orografia…
I tastem. Matriarcat blanc, rosat i negre comparant anyades. Etiquetes numerades a mà. El blanc 2017, 990 ampolles, cupatge de macabeu i monastrell; el negre 2017, cupatge de 5 varietats (cabernet sauvignon, merlot, ull de llebre, garnatxa i brocada), 2.200 ampolles amb pas per bóta per arrodonir aromes i sabors però sense un temps prefixat; es decideix en funció del tast. Natural del Pallars, que sortirà properament o no al mercat, d’origen 100% natural. 400 ampolles sense intervenció, ni a la vinya ni al celler. Salvatge, un merlot que no ho sembla, expressió pura de l’alçada. I el rosat, Matriarcat, un vi d’abans, que uneix el merlot amb la monastrell. Un cupatge diferent per a una trobada que també ho és.
I després del tast de Vidavins en venen d’altres. Començant per l’Abrisa’t del Celler Bàrbara Forès, un vi que embolcalla i que ens reconcilia amb les tradicions i ens apunta el que hem de ser en el món del vi: Autèntics, purs, complexos, amb matisos, caràcter i esperit de lluita, amb valors. La reivindicació del vi, de la vida. Ningú millor que la nova generació del celler, la sommelier Pili Sanmartin, per presentar-lo. Ella que és com els versos d’Anna Gual que recita com ningú: “Jo sóc la que s’enganxa, la que s’arrapa, la que creix al marjal”.
I després vindran afirmacions categòriques que ningú no s’atreveix a contradir perquè certifiquen la raó de qui les diu, de qui les rep, de qui les sent:
Eva Bonet (Comalats): “No es pot fer via a modes”.
Sara Pérez (Mas Martinet / Venus La Universal): “El millor que m’ha passat són les damajoanes”.
Paola Martínez Sànchez (Celler Josep Grau Viticultor): “El vi és vida. A mi, me’n dona. I la vinya és natura en estat pur i a través del vi m’hi connecto”.
I a l’aire, enmig del debat de les noves tendències del sector, anoto l’afirmació que “els vins naturals passen per sobre de la intenció”. I la Sònia Gomà Camps (Carlania Celler) recorda que ells s’ho juguen tot quan vinifiquen naturalment i que el llenguatge no hauria de ser en va, en el món del vi. “Qui digui que fa vins naturals és perquè els fa sans, sense additius i sense sulfurós”. I la taula també aplaudeix.
I el debat encès no és només per les tendències de vinificació sinó també pel llegat, per l’herència familiar, per com gestionar el relleu de l’empresa (a la generació següent). I ressonen sobre la taula d’un menjador familiar converses creuades que el sol il·lumina, a batzegades, a través d’un finestral immens de vidre i fusta. Als peus, rajoles de terra hidràulic. Les originals.
“Respecte, herència i evolució”, se sent dir. “Ell me n’ha ensenyat, no hem de comparar-nos. Ara m’he d’expressar com jo vull”, comenta la nova generació de vinyateres. Elles fan el seu camí, són filles d’un temps nou i han imprès una mirada diferent. Amb la responsabilitat de saber que qui les precedeix sap de què parla, amb el coneixement infinit que els ha llegat, però amb la voluntat de seguir un camí propi i prendre decisions diferents. Les circumstàncies, el moment, el paladar, les inquietuds, les emocions han canviat. S’han transformat. No s’han perdut, han evolucionat. Hi ha l’aprenentatge dels anys al costat del mestre, del pare, del referent… I ara les ganes d’avançar sola, en femení, en plural i en grup, s’imposen.
I el vi, que és la suma de natura i humanitat, ho percep. Perquè hi ha mans valentes i sobradament preparades que el cullen. Que el recullen. Que el cuiden. Que el serveixen. “El vi notarà el relleu de pares a filles”, conclouen.
I l’Assumpció ja no hi és perquè viatja des de fa uns minuts de retorn al Pallars. Però la imaginem amb un somriure després d’haver viscut un dia intens que no hauria estat possible sense la voluntat de totes i la generositat de qui posa la casa, el pati, la taula i a més captura les emocions a través de les fotografies. Gràcies Montse Veses!
______________________________
Fotografies de: Montse Veses Ferrer
