Poc abans del Mobile World Congress en què milers de professionals de les telecomunicació i la telefonia mòbil envairan Barcelona i contribuiran a engreixar l’economia turística de la ciutat, encara apareixen a la premsa especialitzada els dubtes sobre els canvis que està experimentant el turisme tant pel que fa a l’entrada de nous i poderosos actors de recent incorporació, com les plataformes d’economia col·laborativa AirBnb, o Uber, com per l’evident canvi de tendència en la demanda a l’hora d’escollir i seleccionar l’oferta o pel rebuig que el turisme de masses està provocant en parts de la població urbana de les grans ciutats turístiques.
Mentre un dels models tradicionals del turisme urbà, el del MICE, és a dir, congressos i fires, es demostra fort i actiu, com passa amb el Mobile World Congress, i contribueix de manera important a posicionar la marca Barcelona, el debat del model de ciutat turística encara està obert. Aquest debat, ha quallat internacionalment i, he comprovat que els experts no el consideren ni estèril ni equivocat. Barcelona és observada amb admiració per ser pionera en la revisió del model tradicional de turisme urbà, tot i trobar-se en el moment més dolç de la seva demanda. Al meu entendre això li confereix una posició d’avantatge respecte a d’altres destinacions competidores perquè s’avança en la generació de coneixement, però també comporta riscos de prendre mesures equivocades. El que no hi ha dubte, però, és que ens trobem en un moment de canvi en el turisme, com no en recordo cap d’igual i que cal prendre mesures per a la recapacitació i la preparació de la propera etapa, ara per ara, encara incerta.
Les tecnologies de la informació i la comunicació han tingut molta part de culpa en l’acceleració del canvi, tant pel que fa a les noves tendències de la demanda, com per la visibilitat de les reaccions i opinions crítiques amb els models tradicionals de turisme urbà massificat i d’oferta, que comença a ser considerada caduca per alguns segments. Resulta curiós que sigui en el marc de la capital mundial de la telefonia mòbil, on, malgrat els excel·lents serveis que aquesta tecnologia ofereix tant pel turista com per a la gestió intel·ligent de la ciutat, conviuran experts que presentaran propostes innovadores dins de l’economia més clàssica mentre en altres forums es buscaran solucions trencadores com l’economia circular, l’economia del procomú, les cooperatives de consum, etc.
Des de la fundació Mobile World Capital, formada per les administracions de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, com també Fira de Barcelona i l’organitzador del Mobile World Congress, hi ha una voluntat, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, d’aprofitar la tecnologia mòbil per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la sostenibilitat de l’entorn, i la responsabilitat social, com pot ser, la de superar la bretxa tecnològica i acostar millora a les classes més desfavorides als serveis digitals. A més, les millores socials i ambientals que poden arribar a traves de la integració de serveis a la ciutat intel·ligent, la coneguda Smart City, pràctiques en les que Barcelona també es troba entre les líders mundials, són recursos que el turisme se’n pot beneficiar, de manera que ens trobaríem en la tessitura de parlar del turisme intel·ligent o Smart Tourism.
L’aprofitament dels recursos d’informació, tant tecnològics com de continguts i de dades contribueixen a millorar elements tant cabdals com: l’eficiència dels transports, del consum energètics i l’emissió de residus, de la seguretat dels visitants i de la seva salut, de la millora de la informació i la comunicació, de la millor gestió dels fluxos de turistes i la desconcentració de determinades zones de la ciutat en casos crítics, la integració dels pols d’atracció turística perifèrics, però propers, al nucli urbà del municipi de Barcelona. En definitiva, en el cas de Barcelona, caldrà pensar més enllà del municipi i tenir en compte com aquestes tecnologies poden contribuir a una gestió intel·ligent de la regió metropolitana de Barcelona i dels seus voltants, tant per als ciutadans com per al turista.
Professionals com arquitectes, enginyers, sociòlegs, metges, psicòlegs, acadèmics, i també els ciutadans compromesos haurien d’intervenir en aquest debat per construir la regió urbana de Barcelona del futur. Com han dit alguns experts, cal pensar en dissenyar la ciutat (el teixit urbà i perí-urbà de la regió Barcelona) per resoldre els problemes urbans del turisme. Un exemple d’aquesta necessitat és el dèficit de transport de rodalies i les accions que es duen conjuntament entre diferents administracions per a pal·liar-lo, amb projectes com el de la construcció de la pota Sud de la Línia 9 de metro que uneix la Fira i l’Aeroport.
Com dèiem, els canvis que està experimentant el turisme s’han precipitat, en bona part, per la expansió de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació tant pel turista, com a les empreses i els serveis públics. Però quins factors estan apareixent en el funcionament de l’activitat turística que indiquin aquests canvis?
D’una part, les tecnologies han atorgat al turista una capacitat d’accés a la informació de manera permanent durant tot el procés. Tant abans de prendre la decisió d’on i quan viatjar, com durant el viatge i després del viatge el turista es connecta amb amics i coneguts i interactua amb l’oferta. Així les tecnologies han esdevingut un nexe entre els serveis de la destinació i el turista, reduint els intermediaris i facilitant la presa ràpida i impulsiva de decisions amb el màxim coneixement de l’oferta i la competència. Lògicament, prèviament, l’augment del turisme havia suposat ja que el coneixement i l’experiència dels turistes també creixés i això els conferia més poder a l’hora de decidir, però han estat les tecnologies les que els han facilitat tant les accions de presa de decisions, com el poder de negociació a l’hora de comprar els serveis i avaluar l’oferta. I encara més, els ha atorgat la capacitat de poder crear nous punts d’atracció turística que fins i tot les pròpies destinacions desconeixien, mitjançant la difusió dels seus descobriments i emocions per les xarxes socials. Aquest nou ecosistema de comunicació en el que, a més les dades massives, o la big data, són l’objecte d’intercanvi, ha substituït la tradicional cadena de valor i són els turistes els que acaben decidint quin ha de ser el nou paradigma del negoci turístic, a la vegada que ofereix gran quantitat d’informació de la demanda per poder planificar l’oferta i els serveis públics. I això espanta, lògicament, al sector que fins ara dominava l’oferta a les destinacions, és a dir, els hotelers, perquè els seus canals tradicionals ja no tenen l’exclusiva de la informació ni de la comercialització.
El paper de les administracions públiques no és senzill, doncs, en un moment de crisi econòmica en què l’economia col·laborativa pot ajudar a paliar els efectes de l’atur, apareix una plataforma que creix com un gegant en poc temps i amenaça la sostenibilitat de l’allotjament hoteler, tot oferint experiències noves a una demanda que poc a poc ha anat buscant experiències i emocions més “autèntiques”. Aquesta aventura, però es dóna en un entorn amb referents coneguts, com pot ser els dissenys urbans i dels seus pols comercials, molt estandarditzats, o de l’oferta d’oci i cultura molt estereotipada en quan a la prestació del servei i els equipaments, no així en el contingut. L’èxit d’AirBnb no és pel buit legal, ni tampoc per l’economia submergida. AirBnb ha triomfat perquè és una tecnologia que potencia de manera senzilla i ràpida la connexió entre una oferta molt diversificada i personalitzada i un turista cada cop més aventurer i desitjós de viure com un ciutadà més a les destinacions.
La seguretat que ofereixen al turista les tecnologies, i en concret plataformes com AirBnb o Uber, li donen la confiança a l’hora de contractar, i aquestes són les bases de l’èxit d’aquestes plataformes. Estic convençut que un cop les administracions públiques regulin aquesta activitat per garantir-ne la legalitat comercial, la protecció dels consumidors i el compliment de les obligacions fiscals, el negoci d’AirBnb seguirà creixent, com ja s’està demostrant en algunes destinacions on ja s’ha regulat la seva activitat. Ara bé, aquest model d’intermediació “col·laborativa” genera alguns problemes que em fan pensar que caldrà establir una nova forma de treball conjunt públic – privat entre les destinacions i AirBnb a traves del qual aquesta empresa ajudi, bé fornint informació a l’administració, bé a través de regulacions internes a pal·liar els problemes que poden sorgir de la sobre concentració d’oferta d’allotjament en determinats barris. Això ajudaria a evitar, com passa avui a Barcelona, i no precisament en el nucli antic, que hi hagi més apartaments turístics que apartaments ocupats per ciutadans.
AirBnb, però, no és l’estol del canvi, ni molt menys, només és un exemple d’una oportunitat aprofitada en base als canvis en les formes de consumir del turista. Si bé les oportunitats per la generació d’una oferta turística basada en economia col·laborativa, circular o en comú, per citar alguns exemples, estan creixent (i fora de plataformes gegantines com AirBnb), no és gens menys cert que hi ha factors exògens com les conseqüència del possible esgotament de les reserves energètiques fòssils i l’augment del seu preu, o les conseqüències del canvi climàtic afectaran al turisme en els propers anys. Així, a les destinacions de costa com a les de muntanya, caldrà replantejar-se el turisme com a activitat econòmica, sobretot en àmbits com el transport, l’urbanisme i el disseny de paisatges, la creació de nova oferta, la gestió energètica i de residus, la protecció de l’entorn, la responsabilitat social etc.
Ens trobem doncs amb el repte del Smart Tourism, la gestií intel·ligent del turisme, en el què no només la integració tecnològica i el seu desenvolupament seran necessaris, si no, que també caldrà una gestió intel·ligent i eficient en l’ anàlisi de les situacions i en la presa de decisions, on els agents implicats hi puguin participar de la manera més democràtica i oberta possible. En definitiva, encarem un viatge intel·ligent cap al futur del turisme global. Amb aquest esperit, el CETT ha organitzat pel proper novembre el primer Smart Tourism Congress Barcelona 2016 on experts internacionals i nacionals, tant del món acadèmic com de la indústria, debatran els temes més candents del turisme intel·ligent, alguns dels quals he traçat aquí. En comprometo a fer difusió dels resultats després del congrés, a la vegada que convido a participar-hi a tots els que hi puguin estar interessats.
