És el moment de debatre, de preguntar-nos, de qüestionar-nos-ho, tot, també, el vi català. No perquè no ens el creguem, sinó per avançar, modificar i intentar assolir el lideratge que fa tant temps que tanta gent lluita per aconseguir. És el moment de ser més socràtics, anar a l’arrel de les coses i preguntar-nos el perquè i, sobretot, no tenir por de desconstruir les coses, els paràmetres i les lleis que sembla que són eternes.
En l’àmbit intern, cal promoure el debat, el coneixement, l’intercanvi i la cooperació dins del sector, de tot el sector, i dels entorns al voltant de la indústria del vi. De cara enfora, hem de deixar els tecnicismes pels tècnics i anar més enllà de l’associació entre vi i gastronomia. Hem d’ampliar capes al voltant del vi; i és que, actualment, deixem un munt d’aspectes de banda com l’economia, la geografia, el poder, la cultura, la història, la investigació o l’art que, orientats a la divulgació, contribuirien a acostar-lo al públic. I, tanmateix, sovint detectem intents de convertir-lo en objecte de culte, en quelcom elitista… Sense caure en aquests intents, crec que, més enllà de beure vi pel simple fet de beure’n, cal reflexionar al voltant del vi i de l’acte de consumir-ne: el vi és, també, cultura en un sentit estructural.
Hem de fugir del missatge simple i eteri que promou l’hedonisme imperant. Tinc la impressió que, sense la discussió (en el sentit anglosaxó del terme), caiem en la banalització i correm el risc de perdre el sentit; crec que necessitem discutir el nostre sentit personal i col·lectiu. Un vi no es tasta només amb les impressions que ens deixa el seu pas per boca; també s’hi ha d’implicar el cervell, per tal de generar reflexions que, per mitjà de l’anàlisi, propiciïn canvis en el futur.
Hem de dotar de contingut tangible aquesta expressió tan utilitzada i tan sentida que fa referència a una cultura del vi… No hem de centrar exclusivament el rol del vi en el gaudi de cada individu que en consumeix, sinó que hem d’aconseguir fer rendibles tots els passos que configuren el camí des del cep a la copa. Per arribar a aquest estadi, el coneixement és clau. Perquè per al reconeixement que és tan necessari en el món del vi català, cal abans, un coneixement.
Així doncs, cal, primer, que existeixi un coneixement i, després, un reconeixement, i aquí encara hi ha molta feina a fer. El coneixement és l’única eina que ens pot permetre treure conclusions que ajudin a millorar per mitjà de l’autocrítica i de la generació de diverses propostes que siguin la base del debat que volem iniciar, per saber qui som, què volem i cap on volem anar. En aquest sentit, el paper d’una Interprofessional del vi català seria determinant per impulsar la realització de tota aquesta feina, més enllà de l’INCAVI, que ha de fer un pas definitiu per visualitzar-se encara més com una eina de cohesió i esdevenir el motor del reconeixement del vi català, de la mateixa manera que també ho han de fer el conjunt de les DO i els cellers.
I tot això, en definitiva, ha d’anar de la mà del retorn de la quotidianitat al vi, d’allò que durant segles han viscut diverses generacions a casa nostra. Hem d’utilitzar un llenguatge quotidià, transversal, polièdric, que ens apropi el producte als consumidors, als mitjans de comunicació, a les botigues… Actualment el llenguatge ens allunya d’aquesta quotidionatitat i és per això que hem de lligar al vi amb la identitat, el terroir, la personalitat, els costums, les varietats de cada territori i la qualitat. Hem de convertir el vi en un element que sigui inherent a la vida diària, un element imprescindible per entendre aquell territori, hem d’utilitzar el llenguatge i els codis de la majoria de la població per posicionar-lo com una peça imprescindible de l’engranatge d’un territori.
Perquè el vi és poder, el vi té molt poder, té el poder de canviar realitats i estructures de molts territoris, un poder que afecta l’economia, la cultura, les empreses, el paisatge, el territori, l’ocupació, el consum, la identitat i l’autoestima. Així ho van entendre al Priorat i així ho estan entenent a zones com la Terra Alta i l’Empordà i en veiem els bons resultats que està donant dia a dia…
Per tant, aquest és el camí! Coneguem aquest poder i utilitzem-lo!
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2015/12/el_vi_te_poder_7329.php
