Barcelona desperta poc a poc del son embruixat de qui un dia va intentar convertir-la en una ciutat del nord est d’Espanya per tornar a ser la capital de Catalunya.
El pas és lent però decidit i es percep un augment de l’autoestima col·lectiva. Com uns dels resultats, s’observa que a Barcelona, cada cop hi ha més bars, restaurants i botigues especialitzades que ofereixen una bona selecció de vins catalans.
També s’ha consolidat els Premis Vinari, un certamen oficialment reconegut a nivell nacional per promocionar l’excel·lència del sector vitivinícola. De la mà, a la capital cada cop s’hi fan més fires, presentacions, tasts, maridatges, mercats de vi català i productes de proximitat.
Sembla doncs que el gegant ha començat a caminar, però té molt recorregut per endavant, i penso, que cal que es doni manya si vol arribar a capitanejar, de debò, la bandera del producte català.
El país ha fet molt amb poc per sortir de les martingales dels qui volien relegar-lo com un país productor i elaborador de segona categoria, i per fortuna, ara, Barcelona ha agafat impuls en la mateixa direcció.
Però, durant molts anys, la gent de la gran ciutat ha preferit apostar per productes d’altres orígens, bé per ignorància, bé per comoditat, bé per incredulitat, bé per menyspreu, bé per manca d’autoestima,… el que ha portat que avui, la immensa majoria dels bars i restaurants ofereixin com el vi de la casa, el vi d’altres procedències.
Em sembla que tothom quan va a un lloc li agrada consumir preferentment els productes d’aquell lloc, i en el cas que no n’hi hagi o en superi en escreix la qualitat, d’altres llocs. Però el vi de la casa? Com pot ser que el vi de la casa no sigui de casa?
Els dies de cada dia, la gent que va a fer el menú de dinar en els bars i restaurants beu el vi de la casa. La majoria de gent que procura estalviar una mica, i en temps de crisi encara més, quan va a un restaurant demana el vi de la casa. El cas és que si aquests vins procedeixen d’altres indrets, és clar, que el consum de vi català a Catalunya continuarà estant per sota.
La bona educació fa que la gent no es queixi, i si el restaurador, gràcies sobretot a les distribuïdores, continua oferint els vins econòmics d’altres procedències com el vi de la casa, hem de ser conscients, que el vi català continuarà en clar desavantatge enfront d’altres vins el capdavant dels estudis de consum.
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/05/el_vi_de_barcelona_7753.php
