Un any de vida i més de 4.000 ulls i mans que han descobert l’univers del vermut en una experiència sensorial que els qui la promouen qualifiquen d’única a tota Espanya. Situada al carrer número 17 del carrer d’Avall de Bràfim, a l’Alt Camp, la Casa Vermouth Padró celebra un any de portes obertes amb 2.100 visitants que no només han pogut degustar en una visita realment inèdita fins ara a Catalunya els vermuts que la família elabora, sinó conèixer també i de manera detallada i precisa la seva elaboració i fins i tot el camí de recerca i investigació que Padró & Co. vol seguir en endavant.
“Els qui arriben no tenen gaire idea de com es fa el vermut i se sorprenen de tot el procés d’elaboració. Estem fent una tasca molt didàctica per mostrar a tothom, sense pors ni complexes, la importància que té la tria del vi base, el treball amb els botànics i l’envelliment i la criança en les barriques”, expliquen des del departament de comunicació de Padró i Família. La satisfacció és màxima quan el visitant marxa i “se’n va amb més coneixements i diferenciant les elaboracions de vermut”, afegeixen. En definitiva, el que ha fet durant aquest any la Casa Vermouth Padró és culturitzar a aficionats i a profans del vermut i suggestionar a prescriptors i a professionals. L’edifici noble que acull l’equipament cultural i que data de 1776, permet “veure, tocar, olorar i tastar tots els ingredients que componen el vermut”. És una visita plena d’interaccions però sense tecnologia que només requereix de tenir a punt tots els sentits. El recorregut pel cor del vermut es realitza amb una guia que detalla la història de la família Padró dedicada des del segle XIX a l’agricultura i a l’elaboració de vins i licors, fins i tot abans d’obrir el celler l’any 1886. El que venen després són impressions sensitives i informació que trenca amb els tòpics com per exemple que “el vermut s’elabora amb el pitjor vi de la collita i gairebé per accident”. En el viatge per la Casa Vermouth Padró el visitant pot tocar i olorar els botànics i els cítrics, com també veure com es fan les maceracions i infusions. El recorregut acaba al ventre de la casa on es guarden les barriques algunes d’elles quasi centenàries i amb històries d’intercanvis i caràcter andalús que són bones del tot.
En aquest primer any, la família Padró ha confirmat la necessitat de disposar d’un espai propi on empeltar el relat des dels orígens i traçar el camí de futur, malgrat que algunes informacions com la fórmula exacta dels seus vermuts serà sempre secreta. Sigui quina sigui, des del departament d’Enologia, que treballa amb dues noves referències, una de les qual serà un vermut rosat, es ressalta que “en realitat el vermut no té cap misteri: bon vi, cítrics, els millors botànics i el repòs just a dins de la barrica”.
Els vermuts de Padró & Co, per altra banda, no paren de sumar reconeixements. El primer Concurs Ibèric de Vins – Premis Mezquita 2019 celebrat a Andalusia ha guardonat diferents referències: el Reserva Especial ha obtingut, per una banda, l’única Medalla d’Or del concurs i, per l’altra el guardó de Millor Vermut del certamen concedit per l’entitat cultural “Aula del Vino”, dedicada a la promoció i difusió de la cultura del vi. Les altres referències premiades són el Myrrha Reserva amb una Medalla de plata i un Premi Especial a Millor disseny d’ampolla del concurs; i els vermuts Blanco Reserva, Rojo Clásico, Rojo Amargo i Dorado Amargo Suave.
“És un vi, no un destil·lat
És excel·lent sol
És la clau del millor Negroni
Si no porta vermut, no és un Martini
S’ha de conservar en fred”
Són les cinc primeres claus per entendre què és el vermut. Ho desenvolupen en un llibre imprescindible de disseny impecable, el barman Shaun Byrne i l’enòleg Gilles Lapalus. L’editorial independent Cinco Tintas, fundada a Barcelona el 2015, l’ha publicat recentment en castellà. “El libro del vermut” és un volum de consulta, clar i concís, com demostren els 5 imprescindibles de la capçalera, que fa un viatge pels essencials del vermut, des de la història i les elaboracions tan diverses que se’n fan actualment, fins al seu consum. Una guia visual que destaca per les il·lustracions, la fotografia a color i el paper consistent i reciclat que convida a entretenir-se a cada pàgina. El volum inclou un centenar de receptes clàssiques i d’altres de més actuals per prendre el vermut. No pot faltar a la biblioteca particular dels qui fan sovint l’aperitiu. Els seus autors conviden a devorar-lo a les primeres pàgines amb declaracions d’intencions com aquestes:
Gilles Lapalus
“Es inevitable que defienda que se trate al vermut tal y como tratamos al vino: servido con la comida (…) Descubrir esta bebida tan versátil me ha resultado fascinante sobre todo al compararla con el vino (…) El vermut brilla por sí solo, pero también encaja a la perfección con los cócteles. Del mismo modo que un chef elige los ingredientes de la mejor calidad para crear un plato, un buen vermut puede contribuir a formar un cóctel maravilloso”.
Shauun Byrne
“Tiene notas dulces, amargas, ácidas y, en función de la marca, incluso saladas. Contar con un sabor de espectro tan amplio lo convierte en una bebida extraordinariamente versátil que realza las características diferentes en los productos con los que se combina”.
En una entrevista per correu electrònic, l’enòleg Gilles Lapalus reconeix que “el vermut està vivint un revival arreu”. Afegeix que “està aprofitant la tirada del gin per incrementar el seu consum en format còctel”. No obstant, Lapalus també assenyala que “fer l’aperitiu crida l’atenció a una nova generació que mai abans n’havia sentit a parlar, de la beguda, i que ara se sent atreta pels botànics i la seva història plena de curiositats i riquesa”. El coautor de “La guia del vermut” ha estat a Barcelona recentment coincidint l’última edició de la fira Vadevermut, organitzada per Bares Auténticos i ha explicat que és “un esdeveniment molt interessant amb una celebració del vermut molt viva i un vincle molt estret amb les tapes i la gastronomia, un fet que considero molt important”. A la capital catalana ha tingut l’oportunitat de tastar vermuts del país i diu que “tots ells tenen un estil similar, la majoria són negres, amb un punt dolç, no molt amargs i amb unes poques herbes aromàtiques. Un dels meus preferits és Muz de Partida Creus i també em va agradar molt un vermut elaborat a Madrid, Ana Caballo Vermouth”. En relació al llibre que ha publicat, destaca que les arrels i els orígens són a Madrid amb el suport i la inspiració del periodista belga François Monti: “Ell va ser qui ens va motivar a escriure tota la recerca que havíem fet i també a fer enllaços amb altres especialistes, des de botànics a xefs, bar tènders, escriptors i sommeliers”. L’acollida està sent molt bona i una prova é que la versió original acaba de ser premiada amb un doble premi en un prestigiós certamen a París, els Cocktails Spirits Awards.
