Pioners i consolidats (IV): Rendé Masdéu i Rosa M. Torres
“Hem de vendre territori! Hi ha poques DO amb un territori associat com el nostre!” Enric Vidri
Divendres de tardor a l’Espluga de Francolí, sembla que vulgui entrar el fred, tot i que després li hagi costat setmanes quedar-se entre nosaltres. La primera d’arribar és la Mariona Rendé del celler Rendé Masdéu. Junts, esperem el segon protagonista del reportatge d’avui, l’Enric Vidri del celler Rosa M. Torres. En aquesta ocasió, hem volgut reunir dos dels cellers pioners a la DO Conca de Barberà. Tenen en comú la constància que marca el seu dia a dia des de fa molts anys i el fet d’haver picat molt pedra, d’haver obert molts mercats i haver-se posicionat cada cop més com uns dels vins més coneguts i reconeguts de les nostres terres. Tanmateix, per arribar a aquest status han hagut de passar anys, batalles, canvis i proves; se n’han sortit i avui ho volem reflectir en aquest article.
El celler Rendé Masdeu prové d’una tradició familiar de lligam amb la terra. Els avis de la Mariona Rendé tenien vinyes i altres cultius, però van ser el pare i el tiet d’ella els que van decidir construir el celler aprofitant que tenien les terres. La majoria de vinyes estaven arrencades i les van replantar. “El primer cep que vam plantar va ser l’any 1987, després el 1989 una altra vinya i així fins el 2001, que vam seguir plantant” explica Rendé. La primera ampolla que van embotellar va ser l’any 1994 a la Cooperativa de l’Espluga de Francolí. Van comprar una tina de 12.000 litres que van utilitzar per produir la primera anyada embotellada en un total de 2.000 ampolles. El celler on són ara, era una fàbrica de budells que el seu avi havia llogat durant 50 anys. Quan l’empresa va plegar, va ser quan van decidir convertir-lo en el celler que ocupen actualment.
La història es repeteix de forma similar en el cas de Rosa M. Torres. L’àvia de l’Enric tenia vinyes a Sarral des de feia molts anys. Però va ser el seu pare, en Joan Vidri, el que es va trobar que el fet de portar el raïm a la cooperativa no funcionava, que havia d’evolucionar. “Va ser quan va decidir donar un valor afegit al producte, emparrar les vinyes, ajuntar finques, canviar les varietats. Un cop va tenir tota la matèria primera arreglada va considerar que el valor afegit era posar aquell raïm dintre una ampolla” recorda Vidri. L’any 1985 va emparrar la primera vinya, entre el 1991 i 1992 van començar a vinificar i el 1993 a vendre. En Joan Vidri va decidir arrencar totes les varietats autòctones i apostar per varietats foranes com el Cabernet Sauvignon, el Cabernet franc, el Chardonnay, el Viognier, el Macabeu, etc. “Això ho feien una mica tots”, explica la Mariona: “en aquell moment es va decidir plantar varietats foranes, que jo defenso a mort també, es poden fer vins excel·lents amb elles!” És aquí quan Vidri apunta que “els vins sempre van lligats a modes”.
El celler Rosa M. Torres el coneixem pels seus tipus de productes i els reconeixem pel treball d’aquestes varietats, tot i això Vidri reconeix que ara molts elaboradors estan tirant cap a altres productes lligats a varietats autòctones i també els funciona: “el mercat és molt ampli i està obert a tothom, no s’acaben les varietats, per descomptat.” D’altra banda, Rendé Masdéu treballa actualment amb Cabernet, Sirà i la varietat local per excel·lència, el Trepat. La producció va començar amb una referència de Cabernet i, poc a poc, han anat plantant les altres varietats. Van començar amb 2.000 ampolles i ara estan sobre les 45.000.
Rosa M. Torres va començar embotellant 40.000 ampolles arran de l’efusivitat del Joan, “Això es pot guardar, el vi no es fa malbé” deia. Una de les característiques diferencials del celler és que també fan cava. Actualment, es produeixen unes 100.000 ampolles sota la marca DO Conca de Barberà, unes 50.000 més de Cava i uns 100.000 litres més de bag in box i vi de taula. En total ronden els 250.000-300.000 litres de vi l’any. Aquestes xifres els converteix en un dels cellers amb més producció de la comarca. A més, tenen molt diversificat el seu mercat. “Venem al Frankfurt del poble i a la Ruscalleda” exemplifica Vidri. Treballen totes les gammes de producte, depèn d’on van a vendre, venen una gamma o una altra. “Tenim molt de vi, hem d’arribar a tots els sectors, tots els clients són bons” recalca l’Enric Vidri. “Hem de ser conscients d’on som i a quin mercat venem”, reclama Mariona Rendé. Al cap de dos anys de demanda de vi a doll, actualment el venen al seu celler, però no el comercialitzen. Estan especialitzats en ampolla, tant en vins joves com de criança. Davant d’aquesta necessitat d’adaptar-se al mercat, Enric Vidri insisteix en què Rosa M. Torres ha guanyat clients nous amb el bag in box.
Seguint la màxima que l’embotellament és la seva principal estratègia, el 90% del que produeix Rendé Masdeu és embotellat. El celler té sis referències. L’Inquiet i el Rosat, que són els joves. En criança tenen l’Arnau i el Peu del Bosc i, ja en la gamma alta, hi trobem el Manuela Ventosa, fermentat en bóta del qual només se’n produeixen 2.000 ampolles. I finalment, el Trepat, criat sis mesos en àmfores de fang amb una producció de 4.500 ampolles. El 60% de la producció el venen via venda directa i la resta per distribuidor, la majoria a Catalunya. Si be és cert que exporten, les vendes a fora són residuals, ja que estan centrats en el mercat nacional. L’Agrobotiga del Celler és un complement molt important per a Rendé Masdeu, on venen els seus productes a més de diversos productes agroalimentaris de la zona.
En el cas de Rosa M. Torres, la producció també es ven majoritàriament al mercat català, tot i que s’està reintroduint al mercat europeu. Hi va haver un temps en què venien més de la meitat de la producció a nivell internacional, però no controlaven el procés ni els destinataris i van decidir revertir-ho i intentar controlar-ho. Van decidir canviar d’estratègia i prioritzar el mercat nacional. És per aquest motiu que, actualment, el 90% del seu producte el venen a Catalunya. En aquest sentit, Vidri es pregunta: “Has anat a Tarragona o a Cambrils a vendre? Hi ha gent que es mata per anar a vendre un palet a Japó i no ho ha provat al seu mercat més proper”. Les vendes al celler cada vegada són menys, a causa de l’ampliació de punts venda que hi ha avui en dia. Tot i així, encara s’hi venen unes 15.000 ampolles de Cava cada any.
Quan la conversa deriva cap a les estratègies de distribució, Rendé explica que el Trepat li ha obert moltes portes. Fa quatre anys que n’elaboren i venen tot el que produeixen i “en vendríem més si poguéssim!”. És en aquest sentit que la Mariona Rendé posa en valor el Trepat i la gran varietat de Trepats que es produeixen a la Conca de Barberà. El mercat en demana, sobretot des de l’exterior, apunta Rendé, que confessa que al seu celler estan ampliant la venda internacional gràcies al Trepat. Rosa M. Torres no fa Trepat i, de moment, no tenen la necessitat de fer-ne. Tot i així confessa que porten dos anys fent petites proves amb aquesta varietat.
No sempre tens la ocasió d’estar amb dues de les persones que fa més anys que fan vi a la Conca i que han viscut quasi tota la història de la DO Conca de Barberà. Per això no volíem perdre l’oportunitat de preguntar-los com han viscut aquests anys, com han vist els canvis que s’han produït a la Denominació d’Origen. “Com més cellers hi hagin, més riurem” afirma entusiasmat i amb un punt de broma Enric Vidri. “Per què estem en una DO?” es preguntava la Mariona Rendé quan van entrar-hi. L’inici de la DO va ser molt rudimentari, no hi havia promoció ni gairebé estructura. Només es feien els controls de vinificació pertinents i poca cosa més. Ha canviat molt en aquests vint anys, tots dos ho corroboren. “Ha canviat molt i esperem que canviï molt més!” exclamen a l’uníson. Els dos coincideixen en la necessitat d’anar tots a la una, de negar la competència entre ells i de demanar que hi hagin més cellers! “Crec que som una de les DO més ben avingudes de Catalunya” afegeix Rendé.
L’Enric, però, apunta el que per ell és el principal problema de la DO: que són les cooperatives. Al Penedès els feia falta vi base cava, el venien a comprar aquí al preu que volien, s’han venut les cooperatives de la Conca de Barberà al Penedès i, no només això, sinó que s’han venut els pagesos, les hectàrees de vinya, el raïm, etc. “Va ser la gran solució de la Conca, però ara és el gran problema i irreversible, a més” conclou el Vidri més taxatiu. “No va ser gens positiu per la DO que es fessin aquestes agrupacions” afegeix Rendé.
Tot i això els dos reconeixen que és un tema molt complex, molt difícil de gestionar i que segurament es va fer el que es va poder en cada cas i en bona voluntat. La clau, creuen ells, és que ara hem de saber utilitzar i revertir aquesta situació a favor nostre tal com explica Vidri amb l’exemple de Cellers Domenys, una cooperativa molt potent que el dia que es decideixi embotellar com a DO Conca de Barberà té un potencial, una xarxa de distribuïdors i una potencialitat de venda enorme. “Estan apostant molt per la Conca!” recalca Rendé. Fan poques ampolles encara com a DO Conca de Barberà, però si tiren endavant i el mercat respon, poden ampliar el número d’ampolles produïdes de forma exponencial, aquest fet sí que seria decisiu per tal d’incrementar el volum de producció DO Conca de Barberà al mercat, podria ser un bon revulsiu per la nostra comarca. Els cellers petits és impossible que ho puguin fer per si sols.
Un altre aspecte que dificulta l’increment de la producció i l’establiment de marca segons Vidri i Rendé és l’estructura de la majoria dels cellers de la Conca, on, com anomena l’Enric, predominen els “microcellers”. Encara hi ha pocs cellers que només es dediquin al celler, pocs cellers autosuficients. Encara n’hi ha molts que ho tenen com una segona feina o com un hobbie, falta incrementar la professionalització i la dedicació exclusiva al celler. “Hi ha d’haver més cellers que només es dediquin al celler!” reclama Vidri, que també afegeix que a la DO Conca de Barberà hi ha cellers de tots els perfils, però que el tan per cent de “microcellers” és molt alt comparat amb altres denominacions. També afegeix que arriben poques ampolles al client final per tal que es multipliqui la cadena de valor afegit.
“Fer vi bo no costa ara mateix, el que costa és vendre’l! El tema principal que estem treballant des de la DO és la comercialització del vi! Vendre, vendre i vendre!” insisteix Rendé. Exemplifica aquestes dades amb l’apunt que a la Conca de Barberà s’està embotellant com a DO les mateixes ampolles que la cooperativa de Capçanes. Hem d’intentar fer més, posar el vi dins de l’ampolla, recomanen tant la Mariona com l’Enric. “Aquí tenim vins d’una gamma de 4 a 8 euros que són excel·lents, que hem d’aprofitar!” afegeix Rendé. “Hem de vendre territori! Hi ha poques DO amb un territori associat com el nostre!” reclama Vidri.
“Ho tenim i ens ho hem de creure més!” afirmen els dos protagonistes. Amb aquestes reflexions i paraules acabem la conversa entre dos dels cellers veterans de la comarca. Idees sobre les quals fa temps que moltes persones reflexionem, paraules que s’han dit de moltes maneres i en molts moments, reflexions que esperem que tinguin una data de caducitat marcada per la seva implementació i que ben aviat passin a la història! Som molts els que ja ens ho creiem, ho expliquem i ho venem! Falta poc ja per aconseguir-ho, i estem segurs que amb la persistència i constància que han mostrat els dos protagonistes d’aquesta conversa al llarg dels anys, el reconeixement i els resultats estan apunt d’arribar al nostres territori.
______________________________________________
Tercer capítol de la sèrie: Celler Jordi Llorens i Escoda Sanahuja
http://www.laconca51.cat/coherencia-i-actitud/
Segon capítol de la sèrie: Vega Aixalà i Cara Nord
http://www.laconca51.cat/visca-lalcada/
Primer capítol de la sèrie: Mas Foraster i Carles Andreu
http://www.laconca51.cat/pioners-i-consolidats-i-mas-foraster-i-carles-andreu/
