El turismo del vino. Otra experiencia de ocio

Luis Vicente Elías (Logroño, 1949) és la persona que més admiro i amb la que més m’identifico en el meu sector professional de la cultura del vi. El vaig llegir intensament i el vaig conèixer personalment l’any 2006, en l’època que vaig viure a Rioja. A finals d’aquell any jo vaig publicar Vinos y Bodegas de Rioja i ell va publicar aquest gran manual de referència, El turismo del vino. Otra experiencia de ocio. En la seva dedicatòria em va posar: “A Luis, que sabe de esto”. Des de llavors he rellegit el seu llibre pràcticament cada any, aprenent alguna cosa nova en cada una de les lectures.

Llicenciat en filosofia per la Universitat de Navarra, doctorat en antropologia per la Universitat de Barcelona i Maîtrise d’etnologia per la Universidad de Bordeaux, té una mirada realment superior sobre la cultura del vi. El seu currículum acadèmic i professional és espectacular, i la seva obra publicada sobre la cultura del vi és àmplia, extensa i diversificada, sense comparació amb cap altra autor. Jo destacaria La elaboración tradicional del vino de La Rioja (1998), La vid y el vino en los Pueblos del Mediterráneo (2000), La Arquitectura del Vino (2001) i El paisaje del viñedo. Una mirada desde la Antropología (2011).

page_1_thumb_largeDurant anys va ser responsable del Departament de Documentació i Patrimoni Cultural de Bodegas R. López de Heredia Viña Tondonia, un càrrec inimaginable a Catalunya. Viña Tondonia ha desenvolupat activitats enoturístiques pràcticament des dels seus orígens, l’any 1877, com demostren els seus llibres de visites de més de cent anys d’antiguitat, molt anteriors a la invenció de la paraula enoturisme i a la proliferació dels curiosos plans estratègics enoturístics de les administracions. Viña Tondonia també és el patrocinador d’aquest llibre, una altra acció inimaginable a Catalunya.

El seu projecte més impressionant és l’elaboració de l’Atles del Cultiu Tradicional de la Vinya i el seus Paisatges Culturals, patrocinat en part pel Ministeri de Cultura.  Inicialment centrat en la Península Ibèrica, especialment destacat a les Illes Canàries i amb una recent ampliació a Llatinoamèrica, amb una preciosa feina sobre la cultura i el paisatge de la vinya a Mèxic, Bolívia, Uruguai i altres països. Aquest projecte ens va permetre trobar-nos tres vegades, la primera d’elles mentre documentava el cultiu de la vinya a Cangas del Narcea (Astúries). Més endavant durant el seu viatge a Catalunya per conèixer el conreu tradicional de la vinya dels pagesos de Calonge. I l’any passat per ajudar-lo a documentar el patrimoni de les tines medievals i les tines de pedra seca al Bages.

Potser l’aportació més valuosa del seu llibre El turismo del vino sigui el capítol 4 dedicat als recursos enoturístics: “Alguien decidí qué es patrimonio y qué no lo es (…). De aquí que sea necesaria una correcta investigación sobre qué elementos patrimoniales queremos convertir en recurso (…). Se define como Patrimonio Cultural a monumentos, construcciones y sitios que tengan un valor histórico, estético, arqueológico, científico, etnológico o antropológico. Consideramos patrimonio enológico el conjunto de espacios, objetos, acciones y referencias orales relacionadas con la actividad vitivinícola”.

Els darrers anys hem avançat molt en el desenvolupament de l’enoturisme, però molt limitat al reduccionisme d’identificar-lo amb les visites als cellers i al consum d’activitats enoturístiques. Aviat farà una dècada que el professor Luis Vicente Elías ens va deixar escrit el veritable valor i la veritable dimensió de l’enoturisme. Per això és necessari tornar-lo a llegir.

http://www.deusto-publicaciones.es/deusto/pdfs/ocio/ocio30.pdf