El passat diumenge 27 de setembre, varen coincidir les eleccions al Parlament de Catalunya i la celebració del Dia Mundial del Turisme, festa instituïda per l’Organització Mundial del Turisme, agència de les Nacions Unides. Enguany, el comunicat oficial difós per l’agència a través del seu compte de Facebook l’encapçalava un estret d’unes declaracions del seu secretari General Sr. Taleb Raifi on deia “Cada cop que viatgem, ens convertim en part d’un moviment global que té el poder de conduir un canvi positiu pel planeta i la seva gent”.
És ben evident i lògic que es tracta d’una declaració institucional que pretén destacar els valors positius del turisme, tot fent referència, encara que sigui indirectament a la sostenibilitat ambiental i a la responsabilitat social. Dos temes de màxima actualitat en el turisme, sobretot quan el creixement constant d’aquesta indústria porta a unes previsions de la mateixa OMT pel 2020 és d’assolir els 1.600 milions de turistes arreu del mon.
La pregunta que ens podem fer és si els turistes, si nosaltres quan viatgem som conscients de formar part d’aquest “moviment global que té el poder de conduir un canvi positiu en el planeta i la seva gent”?. La resposta em sembla difícil perquè caldria saber què entén Dafai per “conduir un canvi positiu en el planeta i la seva gent”. El canvi que la petja humana està causant al planeta, és tot menys positiva. L’abusiva i desmesurada extracció de recursos naturals; la contaminació provocada pels gasós emesos per la indústria, les calefaccions domestiques, els cotxes, els aviosnes, etc. I amb l’abocament de residus a la terra, a l’atmosfera, als rius i als mars; la destrucció de paratges naturals abans paradisiacs per la producció ramadera o agrícola, o per l’especulació immobiliària, o per la construcció de vies de transport; l’ocupació indiscriminada dels espais naturals (excepte aquells més protegits) pel gaudi i el plaer de viure experiències personals; etc. (com el cas l’escandol recent dels centenars de turistes que impediren la posta d’ous a unes tortugues a una platja de Costa Rica 1), no em semblen grans canvis positius per al planeta. A què es refereix Rafai?
Tampoc entenc els canvis positius que el turisme ofereix a la població, quan comprovem la concentració de grans grups hotelers en les principals destinacions turístiques està abaratint la mà d’obra, reduint el poder negociador dels proveïdors dels hotels, important productes més barats de mercats llunyans mentre empobreixen els productors locals, afavorint l’especulació i la elevació dels preus de la vivenda a les zones turístiques més atractives obligant als ciutadans locals a canviar de residència perquè no poden pagar el lloguer, el fenomen conegut com a “gentrificació”; i també abarrotant aquestes zones de serveis turístiques que atrauen quantitats exagerades de visitants dificultant la vida tranquila als ciutadans locals que acaben abandonat els seus pobles o barris de tota la vida (com ha passat a la Barceloneta recentment) 2.
Per no parlar de l’explotació que significa el turisme sexual. Però fins i tot no podem oblidar la pèrdua de tradicions i costums locals, que amb el turisme acaben essent productes de consum i es banalitzen per ser més atractius i comprensibles pel turista que no té prou formació per entendre el seu valor antropològic.
Certament, el turisme que creix és cada cop menys motor de protecció de la sostenibilitat de l’entorn i de la responsabilitat social. Això no treu que hi hagi un paper positiu del turisme com a indústria. A l’Estat espanyol, per exemple, el turisme va portar als anys 60 del segle XX una entrada de divises i una millora econòmica en èpoques en que les exportacions espanyoles eren escasses i no s’aconseguien esborrar les conseqüències de la guerra civil. També portaren noves perspectives i nous aires de llibertat a una societat encara molt sotmesa a la por i les tradicions antiquades, el que va ajudar a obrir la ment de moltes persones i a aprendre idiomes que els permetessin aprendre i conèixer nous valors democràtics.
El turisme és una activitat humana d’intercanvi entre el visitant i el local. Per això, els models de viatge on el turista s’acosta a la vida del ciutadà local bé allotjant-se en una habitació de casa seva o nejant a la seva taula, tenen cada cop més èxit. Formen part de l’anomenada economia col·laborativa o circular i es basa en l’intercanvi de diners / serveis entre locals i turista. Evidentment això no agrada al sector empresarial que fins ara controlava l’oferta turística i, també resulta evident que caldrà una regulació d’aquesta nova modalitat d’oferta turística perquè hi hagi les màximes garanties de qualitat i seguretat, com també el compliment de les normes fiscals sense que hi hagi avantatges respecte als altres proveïdors de serveis.
Per altra part, el turisme ha contribuït a dedicar diners a la protecció d’espais naturals gràcies a la seva valorització com a recurs turístic i patrimoni natural. També el turisme ha ajudat al sanejament de les infraestructures sanitàries i de desguàs, així com dels serveis de neteja a les destinacions turístiques. El turisme, en definitiva, és un sector a qui interessa que un entorn sostenible i una població local satisfeta i capaç d’acollir amb amabilitat al turista. La feina que tenen les autoritats és regular aquesta activitat d’acord amb les noves formes de practicar-se. Facilitar un marc legal que afavoreixi l’economia local i posar condicions perquè s’evitin les excessives concentracions de turistes que puguin malmetre tant l’entorn natural com molestar la vida quotidiana dels locals.
Una tasca per als polítics no gens fàcil però irrenunciable i urgent.
____________________________________________________
1) Veure foto (Facebook. Photos from SITRAMINAE-Sindicato de… – SITRAMINAE-Sindicato de Trabajadores de MINAE | Facebook
2) Veure foto a El Periodico: http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/vecinos-barceloneta-protestan-contra-turismo-borrachera-3460455
