Nacions Unides ha declarat aquest 2015 com l’any del sòl amb l’objectiu de conscienciar sobre la necessitat de gestionar de forma sostenible el sòl. http://www.fao.org/soils-2015/es/
Si fem memòria del nostre pas per l’ESO, recordarem que els llibres de text defineixen el sòl com la capa superior de l’escorça terrestre, format per minerals, matèria orgànica, aigua i aire, sent l’hàbitat d’un gran nombre d’organismes; però en canvi, la majoria no recordarem que s’incidís o ni tan sols s’expliqués la importància del sòl per a garantir el bon estat dels ecosistemes, la biodiversitat i la producció d’aliments, en definitiva, la nostra qualitat de vida.
D’acord amb l’Estratègia Temàtica sobre el Sòl (COM(2006) 231) el sòl presenta múltiples funcions: “provisió d’un entorn físic i cultural per a les persones i les seves activitats; la producció de biomassa (aliments, etc.) i de matèries primes; l’emmagatzematge, el filtrat i la transformació d’elements nutritius, substàncies i aigua; el suport al desenvolupament de la biodiversitat (hàbitats, espècies, etc.); la constitució d’embornals de carboni, i la conservació del patrimoni geològic i arqueològic”.
Malgrat aquests funcions, el sòl pateix actualment una sobreexplotació com a conseqüència de l’activitat humana: pràctiques agràries intensives, desforestació, segellament del sòl per a la construcció urbanística i la creació de carreteres, focs forestals, etc. A Europa, una de les principals causes de pèrdua de sòl és degut al seu segellament; d’acord amb l’informe “The State of Soil in Europe” entre 1990 i 2000 es van perdre 275 ha de sòl per dia a Europa com a conseqüència d’aquesta pràctica (Comissió Europea, 2012).
El sòl, a més, requereix d’un llarg i lent procés per a la seva formació (1-2cm cada 100 anys en condicions favorables) fins el punt que la seva erosió o pèrdua és sovint irreversible (Comissió Europea, 2012). Així doncs, la protecció i la regulació de la gestió del sòl esdevé clau per a garantir el seu ús de forma sostenible.
Tot i que en els darrers anys trobem a Europea una creixent preocupació entorn a l’ús del sòl, en general, no hi ha una elevada conscienciació sobre els efectes negatius que pot provocar la seva degradació i pèrdua. Situació agreujada per la manca d’una normativa que reguli el seu ús. A nivell europeu es va presentar una proposta per a la firma d’una Directiva Europea del Sòl (COM (2006)232), però després de 8 anys de negociacions infructuoses entre els Estats membres, la Directiva es va retirar el maig del 2014.
Davant aquest situació gens favorable per a garantir un ús sostenible del sòl i la seva qualitat, han sorgit algunes iniciatives com la que promou la plataforma europea “People4soil” que pretén aglutinar a totes aquelles organitzacions públiques i privades preocupades per la degradació del sòl i que integra actualment més 90 de organitzacions d’arreu d’Europa.
La plataforma, constituïda aquest 2015, té com a objectiu aconseguir el reconeixement del sòl com a un bé comú clau per a la vida així com l’adopció d’una normativa a nivell europeu que garanteixi la seva protecció i gestió sostenible. Per tal d’assolir aquest objectiu, People4soil presentarà a la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) una proposta per a desenvolupar una legislació específica sobre el sòl a Europa.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) és un sistema que permet, a petició ciutadana, que la Comissió Europea proposi un text legislatiu en alguns dels seus àmbits de competència. Aquestes iniciatives han de rebre el recolzament de com a mínim un milió de persones de 7 dels 28 estats membres de la UE, assolint un nombre mínim de signants a cadascun d’ells. http://ec.europa.eu/citizens-initiative/public/basic-facts
La iniciativa es presentarà el 2016 i tindrà una durada de 12 mesos. De moment, tota aquella organització pública o privada interessada en formar part d’aquest moviment es pot adherir a “People4soil” així com esdevenir “ambaixador” de la plataforma. La idea és aconseguir el màxim de suport i difusió per fer realitat una marc legislatiu que permeti la protecció del sòl i en conseqüència, la biodiversitat ecosistèmica i la nostra qualitat de vida més enllà d’interessos econòmics concrets.
