A la Conca de Barberà, durant els últims anys, s’han produït grans canvis en el sector productiu de vi base cava.
La Conca de Barberà segueix sent avui per avui una comarca agrícola. No en percentatges del PIB, però sí, que ho és, si fem cas al que veuen els nostres ulls. I el sector vitivinícola és un dels predominants, sobretot, en la part més aclotada de la comarca. Però en els últims 20 anys aquest sector ha experimentat i ha patit molts canvis. En aquest article tenim la pretensió de fer una radiografia del sector. (Ja veurem si ho aconseguim.)
Per començar farem una relació de diversos factors que han influenciat i han condicionat en gran mesura l’actual organització de la indústria del sector: les cooperatives vitivinícoles.
La producció de vi de la comarca està destinada aproximadament en un 90% a fer vi base cava, o sigui, per vendre a les grans empreses productores de cava del Penedès. Això provoca una gran dependència de les explotacions agràries cap al sector del cava en tots els nivells, però, sobretot, pel que fa al preu del Kg de raïm.
- La mitjana d’edat del sector ha anat augmentat amb els anys, fet que provoca una insuficient regeneració en les explotacions i, per tant, també d’expectatives sobre el seu futur.
- Les gestions poc afortunades d’algunes cooperatives han provocat endeutaments massa elevats i aquest fet que ha anat creant un efecte erosionador dels balanços econòmics.
- El preu del vi ha estat massa inestable amb pujades i baixades pronunciades i ha provocat inestabilitat en les explotacions agràries i, en conseqüència, sobre el rendiment econòmic que n’obtenen directament els viticultors.
- Les contínues exigències en la gestió i en les inversions sobre les cooperatives per posar-les al dia ha estat un llast. I també en la modernització de les vinyes i les noves mecanitzacions per treballar-les. Poques vegades aquestes inversions han tingut un efecte directe en la millora dels preus finals del raïm o del vi.
- També hi ha hagut un canvi de mentalitat progressiu en els pagesos. Inoculat per la inèrcia del capitalisme de crear estructures grans i d’entendre el mercat global com a destí final del producte.
Tots aquests factors han transformat el mapa cooperatiu de la comarca que ha canviat substancialment durant els últims anys. Algunes cooperatives de primer grau han desaparegut; altres, s’han fusionat o han estat absorbides per cooperatives més grans; unes altres, han optat per diversificar i crear productes propis i, finalment, hi ha aquelles que han entrat a formar part de cooperatives de segon grau.
Actualment el mapa de les cooperatives agrícoles de la Conca de Barberà és el següent:
- Les cooperatives de Solivella i l’Espluga de Francolí -fusionades recentment-, Barberà de la Conca i Vimbodí formen part totes de la cooperativa de segon grau CEVIPE (actualment la més gran de Catalunya).
- Les cooperatives de Rocafort, Blancafort i Pira han estat absorbides per la cooperativa de primer grau Cellers Domenys.
- I la de Sarral, és l única que es manté com a cooperativa de primer grau i, per tant, independent.
La conclusió final que en podem extreure de tot plegat, és que a la Conca en els últims vint anys hem passat de tenir 9 cooperatives de primer grau independents a 2 grups en l’actualitat i 1 cooperativa independent.
Malgrat les fusions, les absorcions i la formació de cooperatives de segon grau el preu del raïm i del vi segueix fluctuant massa i passant poques vegades dels 30 cèntims/kg (50 pessetes pel sector). Sí, que en els últims anys sembla com si els preus volguessin estabilitzar-se una mica.. Les grans cooperatives que produeixen vi base cava no són capaces de posar-se d’acord entre elles per pactar preus amb els grans cavistes. Aquests, al mateix temps, insisteixen que la gran competència mundial que té el sector del cava els fa treballar a preus molt baixos i que, per tant, tenen poc marge de maniobra per pagar més car el vi.
Què podem fer doncs?
Per donar una empenta al sector hi ha un parell de fets que podrien ser molt positius. La primera mesura passa per estabilitzar el número d’hectàrees destinades a la DO Cava, actualment al voltant de 3.600. Aquest fet donaria una certa estabilitat a la quantitat de producció de vi base cava i evitaria així grans excedents. També s’ha de dir que aquesta mesura sembla bastant plausible a dia d’avui.
I la segona, passaria per pactar amb el sector del cava un preu mínim pel vi, de manera que fos bo per als dos sectors: el productiu i l’industrial. Aquesta mesura és en aquests moments una quimera, però, suposaria una gran avenç pel sector reforçant tot el negoci. S’aconseguiria estabilitzar i donar perspectives de futur a les cooperatives agrícoles. Perspectives per seguir treballant en la millora de les explotacions agrícoles i assegurant-ne la continuïtat generacional. Es tracta d’assegurar el futur del sector vitivinícola de Catalunya, amb grans implicacions sobre els paisatges rurals, agrícoles i molt important, oferir al territori la possibilitat de convertir-se en un gran destí turístic enològic i gastronòmic.
