Enguany, un vi negre de la Denominació d’Origen Conca de Barberà, concretament el Vermell de Peguera 2013 del celler Clos de Peguera, ha rebut el Gran Vinari d’Or i ha estat destacat com el millor vi català dels Premis Vinari 2015. És una molt bona notícia per una Denominació d’Origen que, amb matisos, ens pot recordar el Priorat dels anys setanta o vuitanta quan venia el vi a l’engròs i es venia el quilo de raïm per pocs cèntims d’euro.
La comarca de la Conca de Barberà és la quarta comarca de Catalunya amb més superfície de vinya, darrera de l’Alt Penedès, l’Alt Camp i la Terra Alta, però en proporció és la comarca que elabora menys ampolles sota la seva Denominació d’Origen. De fet, només un 10% del raïm que es produeix a la Conca de Barberà s’embotella i es ven sota l’etiqueta de la DO, això significa, també amb matisos importants, que el 90% restant del raïm produït espera la Diada de Sant Fèlix, el 30 d’agost, zenit de la festa major de Vilafranca del Penedès, per saber a quin preu-quilo el compraran les cases mare del cava aquell any.
L’any 2013, el VITEC (Parc Tecnològic del Vi) va fer estadístiques sobre el preu mitjà per Denominació d’Origen en euros al quilo, diferenciant el preu-quilo que es pagava a les cooperatives i el que es pagava a les empreses privades. De les Denominacions d’Origen catalanes, les que venen el seu raïm més car són, pel que fa a les cooperatives, el Priorat a 1,090 €/Kg, Pla de Bages a 0,618 €/Kg, Montsant a 0,498 €/Kg, Conca de Barberà a 0,383 €/Kg i la Terra Alta a 0,323 €/Kg. Pel que fa a les empreses privades, el Priorat es paga a 1,516 €/Kg, el Montsant a 0,864 €/Kg, el Pla de Bages a 0,627€/Kg , els Costers del Segre a 0,458 €/Kg i la Conca de Barberà a 0,431 €/Kg.
D’aquestes estadístiques també s’observa un augment dels preus a nivell de cooperatives a la Denominació d’Origen Conca de Barberà, ja que passa de 0.28 €/kg al 2007 als 0.38€/kg a 2013, el que indica que aquesta DO viu un conjunt alcista tant en les varietats blanques com de les negres. No obstant això, el preu del raïm de la Conca de Barberà es paga un 300% menys del preu que es compra el raïm a les empreses privades de la Denominació d’Origen Qualificada Priorat, o un 60% menys del preu que es compra el raïm a les cooperatives del Pla de Bages.
Fa uns anys han aparegut comercialitzadores que compren a un preu més alt, fet que ha ajudat a pujar el preu del quilo de raïm, però la majoria del raïm el compren tres o quatre elaboradors que compren el raïm a un preu que no deixa marge de benefici al pagès. Des de fa anys Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclamen que apugin preus de la matèria primera perquè els productors puguin pagar els costos de producció de l’explotació i els hi quedi marge, però sembla que no hi ha voluntat d’arribar a un acord marc i donar estabilitat al sector.
En economia regeix un principi a què fa referència una dita popular que diu “ no posis mai tots els ous en una mateixa cistella” que recomana diversificar les inversions perquè sinó d’una relliscada es pot perdre tot. L’activació econòmica necessita d’accions decidides per desenvolupar un model econòmic més diversificat i, sobretot, mesures que capacitin la població desocupada per al mercat de treball, especialment els joves i els aturats de llarga durada.
Personalment, penso que la Conca de Barberà encara és lluny d’on podria arribar a estar, estic convençut que el raïm d’aquest territori és un raïm de molt bona qualitat, ho demostra el fet que una part del 10% del vi embotellat ha pogut arribar molt lluny. Per exemple, s’exporta arreu del món, i, tenen molt bona puntuació a la llista de Robert Parker dels vins catalans. En aquesta llista, de les DO ordenades per ordre de la nota mitjana que han obtingut els seus vins, també de major a menor, són Priorat, la única que supera la mitjana de 90 punts, amb 90,61, seguida de Cava, amb 89,84, i Penedès, amb 89,40, gairebé empatada amb la Conca de Barberà, que té una mitjana de 89,39.
El tant per cent de vi embotellat va creixent moderadament. Estan naixent projectes i empreses que elaboren vins de qualitat que es distribueixen arreu del món. Es valoren més les finques velles. Cada dia hi ha més gent jove, formada i amb ganes d’innovar que aposta per l’originalitat i el territori, es treballen les varietats autòctones, l’autenticitat i la diferenciació, i així, estic segur que es pot activar una economia més diversificada i es poden arribar a guanyar medalles d’or als principals concursos internacionals de vins.
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2015/11/opiniO_-_josep_saperes_-preu_quilo_raim_7231.php
