“El Plantarga”

Per tancar el cicle d’aquest any acabarem amb un celler a mig camí entre la veterania i la novetat. A causa de la proliferació de cellers dels darrers anys se’ls pot considerar ja  com a veterans, per bé que en termes enològics encara són força novells: van començar el primer any del Viver de Celleristes i de seguida van independitzar-se amb un celler propi als afores de Barberà. Es tracta del celler Carlania.

El Jordi i la Sonia van començar el 2007 i la seva trajectòria ha estat prou intensa com per oferir una gama de productes completa i variada, molt coherent sempre al voltant  de la varietat Trepat i al voltant del terme de Barberà de la Conca. El darrer tomb de cargol d’aquesta trajectòria és un gir “radical”, podríem dir, en el sentit d’un viatge cap a les essències o la puresa: ara, tots els vins que fan són “naturals”.

Elplantarga4Cal aclarir aquesta paraula, o concepte, tan en boga avui dia, de sentit difús i que es presta a tantes definicions com practicants té. Per al Jordi i la Sònia “vi natural” significa que no s’afegeix cap additiu extern i que no es practica cap manipulació durant la seva elaboració, des de la verema fins a l’embotellat.

Resumint una mica, això significa que no filtren els vins ni els sotmeten a un pas pel fred per provocar precipitacions que d’aquesta manera no tindran lloc a l’ampolla, ni afegeixen llevats per a conduir la fermentació alcohòlica, ni bacteris pel cas de la fermentació malolàctica, ni clarificants per ajudar a la sedimentació del vi, ni -i aquí ve el factor clau- sulfurós, o diòxid de sofre, que dins el vi origina els famosos “sulfits” que apareixen a les etiquetes, tan enigmàtics com molestos pels consumidors.

Aquest darrer aspecte és sens dubte el més arriscat de tots els que envolten l’elaboració natural. El sulfurós és l’antioxidant i l’antimicrobià universal del vi, que permet allargar considerablement la seva vida i sense el qual les precaucions a llarg de tota l’elaboració s’han d’extremar enormement, o això o bé cal acceptar certes evolucions del vi que fins fa poc es consideraven inacceptables.

Aquesta evolució és palesa en el cas que ens ocupa, el rosat “El Plantarga”, per bé que només en el color, un aspecte en el qual hem passat, en pocs anys, d’una rigidesa de mires encotillada fins al límit, a una tolerància molt més higiènica, de manera que un rosat “pell de ceba” no ens fa eriçar els cabells immediatament ni provoca el rebuig total del prescriptor de torn.

El plantarga3El nas delata també la genètica de la seva elaboració. Els vins naturals no presenten normalment explosions aromàtiques de tipus floral i fruitós, com és ben corrent -i acceptat pel consumidor, per altra banda-, ans mostren una mineralitat difusa al voltant de la qual hi planen altres aromes que conformaran un conjunt d’una subtil complexitat, lluny de tota estridència. En el cas d’aquest rosat, això es tradueix en unes notes làctiques, de fruits secs i un tènue rerefons entre floral i herbaci que l’enllaça amb el raïm del que prové: el Trepat.

Al paladar destaca la melositat de la seva entrada i la seva textura suau, llisa i sedosa, que llisca agradable acabant amb una lleugera i plaent sensació càlida.

Aquí hem parlat del rosat però és recomanable acostar-se a tota la resta dels seus vins i a les seves etiquetes, de recent remodelació, que ens parlen d’històries i d’història, de territori i terrer, de llegats, ancestres i padrins… potser els principals ingredients de tot vi.