L’efervescència en l’entorn del vi i l’enoturisme català és palpable arreu del territori. Amb el pitjor de la pandèmia coll avall, una mena de puixança esperona les retrobades amb massa brindis pendents. És perceptible a cada tast a cegues, a cada fira primaveral, a cada celler obert al públic. També a cada bar de vins ple de gom a gom, a cada ponència de portes obertes i a cada aula farcida d’estudiants sedegosos de coneixement.
Un sentiment col·lectiu que les dades oficials corroboren sense grisos. Les més de 56.089 hectàrees de vinya de les dotze Denominacions d’Origen, mantingudes per uns 9.293 viticultors, són capaces de produir al voltant de 3,2 milions d’hectolitres de vi anuals. Un fet singular que provoca que Catalunya presenti un grau d’especialització més gran en la indústria manufacturera, on s’insereix l’elaboració de vins, que el conjunt de l’economia espanyola. Dit d’altra forma: les empreses cada vegada miren més a les escoles buscant nous professionals amb la formació reglada, i els estudiants d’enoturisme tenen el pressentiment que han escollit una professió amb més futur que incerteses.
Una premissa esperançadora que l’Escola de Formació Professional d’Enoturisme de Catalunya vol encapçalar en funcions d’eix vertebrador. “Som un país de vins i volem ser un país enoturístic. Per això l’Escola ha d’estar al servei de les empreses especialitzades del món del vi”, recalca la seva directora, Ester Garcia. Aprofitant el ‘momentum’, la institució té molt clar que pot i ha d’adquirir un rol protagonista per afrontar els reptes de l’enoturisme català. Fan falta professionals qualificats i, si pot ser, fan falta avui i no pas demà. “Més enllà de la tutela dels nostres alumnes, volem deixar clar que les nostres preocupacions impliquen resoldre les necessitats del teixit empresarial. Volem conviure i absorbir les seves inquietuds, requeriments i propostes per posar fil a l’agulla a un futur amb el vent a favor”.
En aquest sentit, l’informe ‘La Importància econòmica i social del sector vitivinícola a Catalunya’, elaborat per la Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) i que es va presentar en el marc de l’última edició de la Barcelona Wine Week durant el mes d’abril, subratlla que “el sector vitivinícola s’estima que aporta l’1,6% del PIB de Catalunya i que ajuda a mantenir i generar el 2% de l’ocupació equivalent a temps complet: 61.350 llocs de treball totals, incloent-hi els efectes directe, indirecte i induït”. Unes xifres destacables amb tendència a l’alça, que constaten que tots els agents implicats desitgen un país enoturístic de la mà d’empreses i centres especialitzats. “Pel que fa al talent, cal destacar l’àmplia oferta formativa existent a Catalunya, que inclou la formació professional de grau mitjà i superior, així com la formació universitària”, recalquen Ángel Villafranca i Susana García, president i directora d’OIVE respectivament.
Passant pàgina del sotrac generalitzat dels últims anys, els plans del Govern inclouen la reactivació econòmica amb actuacions ambicioses en l’àmbit agroalimentari de les quals es beneficiarà molt especialment el sector vitivinícola. No en va, ha quedat demostrat que l’evolució demogràfica és més favorable als municipis amb vinya. Tot i que soni contundent, no deixa de ser una veritat com un temple: el vi omple les terres de noves generacions. “La població als municipis de menys de 30.000 habitants que posseeixen vinya ha crescut el doble (+29,7% entre els anys 2000 i 2020) que la dels pobles comparables sense vinya (+14,6%)”, puntualitza l’informe. “Sense dubte estem davant d’un dels àmbits amb més potencial per desenvolupar-se professionalment a Catalunya. Els alumnes que surten de l’Escola ho fan amb el títol de Tècnic Superior de Turisme i de Tècnic Superior en Enoturisme. Es podria dir que és un dos per un per obrir més portes de bat a bat”, assegura la directora des de la seu del centre formatiu a Vilafranca del Penedès. “A més a més, els cicles formatius tenen una inserció laboral del 90%. I diria que el 10% restant que no treballa és perquè decideix continuar estudiant a la universitat amb l’accés que dona la finalització del cicle formatiu de Grau Superior”.
Des de la Borsa de Treball, l’acreditació de competències o adaptant perfils professionals, l’Escola de Formació Professional d’Enoturisme a Catalunya està entossudida a impregnar les aules d’aquesta idea articulada per deixar clar que no viu aïllada de la realitat. El món torna a rodolar, el color verd predomina a les vinyes i la riuada d’entrades i sortides d’ampolles de vi als cellers és inesgotable. “Percebem un interès creixent per consultar currículums d’exalumnes”, prossegueix l’Ester Garcia. Feia uns anys que l’Escola oferia un servei d’assessorament a les empreses aprofitant una base de dades àmplia, però no va ser fins al curs anterior quan es va decidir institucionalitzar una Borsa de Treball amb tots els ets i uts. “Fins i tot les empreses més grans i consolidades busquen perfils polivalents amb el domini de tres competències: creació de producte, gestió econòmica i capacitat d’implementar amb èxit el servei enoturístic. Nosaltres hem afegit una quarta variable més multidisciplinària que afecta les tres àrees, la comunicació”.
Durant el cicle formatiu, els alumnes fan mil hores de pràctiques remunerades a l’empresa. En el procés de tutela de cada cas, l’Escola va percebre que les empreses vitivinícoles apreciaven el domini de tasques comunicatives i de les xarxes socials. I aquí és on han incidit en un tret diferencial per no caure en errors habituals en l’àmbit comunicatiu: “Ha de quedar clar que un perfil personal no és el mateix que un perfil professional”, puntualitza amb encert l’Ester Garcia. “A l’Escola tenim un projecte propi de comunicació dirigit des de l’àrea del màrqueting. Un grup reduït controla un compte a les xarxes socials amb una visió 100% professional per ser capaços de generar contingut coherent i rellevant que tingui en compte la confluència de la matèria de les assignatures amb l’actualitat més recent del sector. Les publicacions es decideixen en equip per integrar dinàmiques de grup habituals del món laboral”.
L’objectiu final és que l’alumne que acabi la formació de l’Escola d’Enoturisme sigui el màxim de competent i fiable amb uns fonaments comunicatius sòlids. A més a més, s’ha agilitzat el sistema d’acreditació de competències a través del Consell Català de Formació Professional. “Parlem de persones amb una experiència demostrable en el món del vi que no tenien cap titulació específica, en molts casos perquè no existia. Són perfils que han de poder intercanviar experiència per titulació sense fer els cursos pertinents”, diu l’Ester Garcia. Així doncs, algú que fa cinc anys que treballa a un celler com enòleg i fent visites guiades a turistes haurà de passar unes proves en algun dels centres homologats perquè quedi demostrat oficialment per escrit que és un professional en aquelles competències. “Una vegada aprovades les proves, des de l’Escola d’Enoturisme podrem recomanar que aquests perfils obtinguin immediatament el títol oficial sense fer cap més gestió perquè som un dels centres homologats per la Generalitat”.
Actualment, hi ha nou rutes d’enoturisme a Catalunya i l’Escola estableix sinergies amb cadascuna d’elles per entendre les seves particularitats. “Traslladem una visió transversal als cursos, però també creiem molt en l’aprenentatge trepitjant la vinya i olorant el raïm”. Cultivant el vincle territorial s’estableix un lligam molt més efectiu; la noció d’un projecte viu compartit entre la ruta i els alumnes arrela amb més força i no es perden pel camí valors intrínsecs de la realitat local. “D’aquesta manera, un curs d’elaboració de producte de l’Empordà pot ser molt diferent del que fem a la Terra Alta o al Priorat”, aclareix la directora.
Amb un mapa clar de totes les necessitats comercials i comunicatives de les empreses del sector enoturístic català, l’Escola està preparada per acceptar la incertesa com a part del negoci. “A totes les presentacions que fem a les empreses els hi diem que l’Escola pensa i actua, però la nostra actitud sempre és empàtica per encabir idees fresques. Tot i tenir l’antena posada a totes les novetats, no som capaços d’assumir-ho tot i si podem afegir alguna proposta engrescadora, sempre és benvinguda”.
Precisament un dels comportaments que més es repeteix últimament té a veure amb la captació indirecta d’inscripcions gràcies al discurs d’exalumnes satisfets. Sense dubte, un orgull per qualsevol centre educatiu. “Exalumnes noten que amics i amigues del seu entorn més proper s’interessen per l’enoturisme des de diferents angles. Personalment, m’agrada molt la resposta que donen perquè simbolitza molt bé el nostre esperit: “Truca a l’escola i l’escola proveirà”, diu la directora amb un somriure d’orella a orella. “Que empreses i alumnes potencials demanin per nosaltres amb les seves necessitats. Nosaltres ja ens encarregarem d’oferir-los la millor opció per fer el camí més planer”.
