El despertar. No tothom hi arriba, però quan s’assoleix ja no hi ha retorn possible. A Família Torres la consciència ambiental va fer un clic l’any 2007 quan el seu actual president, Miguel A. Torres, va visionar el documental sobre el canvi climàtic “An Inconvenient Truth”, presentat per l’expresident dels Estats Units, Al Gore. “La pel·lícula em va copsar molt. Dues setmanes després, al consell de Família Torres, vam aprovar començar a treballar en tres àmbits: el més important, adaptar-nos al canvi climàtic, però també apostar i invertir decididament per les energies renovables i influenciar a tercers”, explica Torres, quarta generació de la Família, empeltada al Penedès però amb presència a 150 països del món. 2020 és l’any de la pandèmia però també del 150è aniversari del celler que actualment suma gairebé 2.000 hectàrees de vinya i nou cellers a l’Estat espanyol. Cada generació ha hagut de front a les vicissituds de la seva època; adaptar-se als canvis i una mirada ampla han estat decisius. La cinquena, afronta amb determinació el repte vital que suposa l’emergència climàtica per a la viticultura.
Desenvolupen l’economia circular. El respecte i la cura pel medi ambient és al centre de totes les polítiques empresarials. “L’adaptació comença amb la plantació de vinyes en climes més freds, al Pirineu català i aragonès, i en regions més extremes com ara el sud de Xile. Treballem per reduir emissions i descarbonitzar l’entorn, deixem cobertes vegetals, plantem gramínies per fixar el carbó al terra i evitar-ne l’erosió…”, detalla Miguel A. Torres. També posa l’accent en aquest aspecte el documental sobre agricultura regenerativa “Kiss the ground”, estrenat recentment i que es pot veure a Netflix: la continuïtat de la fertilitat de la terra és la garantia per al seu conreu futur. Al documental, els experts afirmen que “un planeta cobert és un planeta sa, perquè permet fixar CO2 al terra”. Adverteixen que la reducció de la capacitat arable del sòl limitarà a 60 les collites que vindran i, al mateix temps, recorda que més de 20 civilitzacions han fracassat al llarg de la història perquè l’agricultura que han desenvolupat han agredit la terra.
Miguel A. Torres és la veu referent de la família en defensa del canvi climàtic, però la cinquena generació hi està “molt compromesa”, diu ell amb convicció. Ha assumit com a pròpia aquesta inquietud, implementant mesures a tots nivells, a consciència i amb determinació. Torres posa d’exemple la participació de la seva filla Mireia Torres Maczassek, directora d’Innovació i Coneixement, en projectes europeus de bioeconomia com l’Innovine o de recerca a través de les noves tecnologies com Gobalviti. “M’amoïna la tendència a seguir la rutina. Discuteixo sovint amb amics i coneguts perquè incorporin a la seva vida pràctiques sostenibles com el cotxe elèctric o les plaques solars”, dirà Miguel A. Torres. I seguidament, continua enumerant els projectes enològics de Família Torres on es fa evident que la seva és una militància activa i que l’expandeix transversalment al conjunt del celler: “En matèria de renovables, incorporem vehicles elèctrics, utilitzem la transformació de CO2 de les fermentacions per inertitzar dipòsits… I per influir a tercers, tenim en marxa els premis Torres & Earth que reconeixen cada any els proveïdors que redueixen la petjada de carboni. Formem part de grups d’acció com l’International Wineries for Climate Action (IWCA) que té un protocol seriós de reducció d’emissions del 50% pel 2030”. Miguel A. Torres es desfà en elogis envers la tasca de descarbonització de la indústria del vi que es fa des d’aquest organisme, del qual han estat socis fundacionals juntament amb el celler californià Jackson Family Wines, i on ja s’han incorporat uns altres sis cellers d’arreu del món. Lamenta, no obstant, que de l’Estat espanyol només hi participi Alma Carraovejas, a la Ribera del Duero. També es mostra desencantat per no haver aconseguit compromís i unitat d’acció envers el canvi climàtic a la Federación Española del Vino (FEV) durant el seu mandat com a president.
“El sector no se n’adona de la situació extrema que vivim; si no és a l’endemà que et poses malalt, a aquesta societat li costa de reaccionar”, es lamentarà Miguel A. Torres. El seu fill, actual director general de Família Torres, Miquel Torres, ha afirmat en més d’una ocasió que el repte més important que tenen avui entre mans és el canvi climàtic. De fet, per al 2030, preveuen arribar al 55% de reducció de la petjada de carboni. Les eines es van començar a dibuixar en aquell consell de 2008, però se n’han anat sumant de noves en 12 anys de treball per salvar la viticultura: eficiència energètica, mobilitat sostenible, energies alternatives, reducció del pes de les ampolles, reforestació i nous paisatges on plantar vinya, amb varietats més resistents.
L’avenç inexorable del canvi climàtic s’ha fet evident a la vinya aquesta campanya, més que mai abans. A Torres s’ha avançat 10 dies la data d’inici de la verema; a finals de setembre ja estava un 98% del raïm collit, un fet que al celler qualifiquen d’inèdit. Les varietats de cicle llarg i més resistents (ancestrals) i les vinyes en altura han estat les últimes a ser veremades. Dos exemples són la carinyena vella del Mas de la Rosa a Porrera, al Priorat, i la varietat recuperada pirene, plantada al Pirineu. La verema va començar el 19 d’agost; maduracions primerenques fruït de l’escalfament global del planeta. Davant d’aquesta evidència, el cost de no actuar seria imperdonable. “Som conscients que el nostre objectiu és ambiciós. A Família Torres hem assolit el 30% de reducció de la petjada de carboni per ampolla en tot el seu abast, de la vinya fins al consumidor, el 2019 respecte al 2008 i tenim l’horitzó de zero emissions per al 2050. Sí, és molt difícil assegurar-ho hores d’ara, però tenir la idea i l’objectiu ja és important. I el que hem de fer és perfeccionar aquesta manera nostra d’afrontar i mitigar el canvi climàtic. Pot ser que en els propers anys els científics desenvolupin una nova tecnologia per absorbir els gasos d’efecte hivernacle i aleshores l’horitzó que ens hem fixat estaria més a prop”, reflexiona Miguel A. Torres. La sostenibilitat és transversal a l’empresa. Un equip de fix de 4 professionals s’hi dediquen i mantenen reunions quinzenals amb assessors externs i experts “que ens ajuden a estar al dia, ens ofereixen idees, les acollim i les posem en pràctica per veure quins resultats donen… Estem oberts a qualsevol proposta per arribar al climate positive – zero emissions”, comenta Miguel A. Torres.
“Cada any invertim entre un 11% del benefici en sostenibilitat i energies renovables. Ara mateix estem repoblant boscos a la Patagònia xilena. Hem comprat una finca de 6.000 hectàrees i progressivament hi plantarem arbres, el que permetrà de manera eficaç reduir l’efecte hivernacle”. A banda i banda de l’oceà, Torres cultiva la regeneració del medi natural, implementant també mesures de reducció, reciclatge i reutilització. També amb el desenvolupament de l’agricultura ecològica. “Sabem que cal perfeccionar-la, perquè la pràctica de l’ecologia, en alguns casos, ocasiona més emissions de CO2 i per tant afavoreix l’efecte hivernacle. Hem de trobar un producte alternatiu al coure, perquè en anys complexos com l’actual, fer una desena o més de tractaments a la vinya pot ser terrible”, reflexiona en veu alta Miguel A. Torres. Tant important com l’ecologia, per a Família Torres hi ha l’elaboració de vins de petita producció procedents de finques singulars i varietats catalanes recuperades. El seu és un projecte que va començar fa més de 30 anys i que ha permès identificar, d’entre les 50 localitzades, 6 varietats de raïm amb gran potencial enològic (maduració tardana i acidesa marcada) que, a més a més, tenen la capacitat d’adaptar-se a altes temperatures i són resistents a la sequera.
Malgrat la situació complexa derivada de la Covid-19, la mirada de Miguel A. Torres segueix sent lluminosa. “A efectes pràctics, tot ha continuat igual” dirà. “És un any bo perquè hi ha hagut menys emissions i el planeta ha respirat”, afegirà. Quan se li demana com ha viscut el confinament, la seva reflexió segueix girant entorn al clima: “He sentit cantar els ocells de manera extraordinària i he pensat molt en les reflexions del científic James Lovelock. El planeta sempre ha fet el necessari perquè hi hagi vida a la terra des de fa 450 milions d’anys, però l’Homo sapiens fa l’impossible perquè s’acabi… Contaminem, fem augmentar la temperatura mitjana… He pensat que el que està passant és un crit del planeta”.
Un crit que arriba en un any d’incerteses que, a Família Torres, recordaran també pel seu 150è aniversari, tot i que els orígens com a viticultors estan documentats al 1559. Tot i amb això, va ser el 1870 quan els germans Miguel i Jaime Torres Vendrell van fundar ‘Casa Torres y Compañía, cosechero y exportadora de vino’, a Vilafranca del Penedès, deixant de ser petits viticultors i convertint-se en comerciants de vi. L’aventura enològica de Torres comença a finals del segle XIX, amb un recorregut de prestigi internacional que no ha estat exempt d’etapes hostils com el bombardeig del celler penedesenc durant la Guerra Civil espanyola. Aquest fet com d’altres de vitals en la història de Torres es recolliran en un llibre commemoratiu dels 150 anys que es publicarà aquest any. No hi haurà grans celebracions però sí la satisfacció d’haver aconseguit que la cinquena generació gestioni un patrimoni vitivinícola extens, divers i ric sota criteris sostenibles per llegar-lo en condicions millors a la propera.
