Trontolla la DOQ Rioja?

vista_rioja_hLa Rioja és una Comunitat Autònoma, però la seva similitud en el nom fa que fàcilment es pugui cometre l’error de confondre-la amb els límits territorials de la DOQ Rioja. Els conceptes els separa gramaticalment tan sols un article,  doncs si  parlem de Rioja ( sense article ) estem parlant d’una Denominació d’Origen Qualificada que agrupa municipis de quatre Comunitats Autònomes, com són, la Rioja, Àlaba i Navarra del País Basc, així com una petita part de la Comunitat Autonòmica de Burgos, concretament el terme municipal de Miranda de Ebro.

Com sabem, la DOQ Rioja és una denominació d’origen molt gran i reconeguda que fa molts anys que ven vi embotellat, fet que li ha permès ancorar-se com una marca de vi de prestigi, no obstant això, la creixent qualitat dels vins d’avui dia està posant en dubte els fonaments d’aquesta marca. El cert és que històricament les ordres relacionades amb la vinya realçaven els atributs locals i parcel·laris, i les denominacions d’origen van néixer per posar ordre a la producció, protegir l’origen del vi i establir requisits d’elaboració i comercialització del vi, de manera que els interessos vitivinícoles es podien defensar col·lectivament en un territori.

Conscients doncs de les pròpies necessitats i realitats, així com de les funcions de les denominacions d’origen, avui hi ha qui creu que formar part de la DOQ Rioja pot ser contraproduent per la seva empresa. A continuació intentaré explicar els arguments dels qui estan a favor o en contra d’aquest raonament, que es basen bàsicament amb els següents.

suro_riojaPer una banda, la DOQ Rioja és una gran marca col·lectiva basada en un principi d’unitat de denominació d’origen que no limita barrejar raïms de varies zones. Aquesta és una manera de fer arrelada a Espanya que afavoreix  el negociant del vi, ja que permet obtenir el raïm a més baix preu i  fa que no existeixin incentius pels viticultors que prefereixin apostar per la qualitat, ni incentiva  mantenir vinyes velles de més baix rendiment i evitar així que els viticultors arrenquin les vinyes.

Aquest caràcter homogeni de la DOQ Rioja, que fa que els seus vins únicament es distingeixin pel temps de criança, estableix un sistema rígid, contrari a donar a conèixer un ordre jeràrquic de qualitats en una mateixa DO que permeti indicar a les contraetiquetes les diferències entre municipis, petits microclimes, finques, sòls, vinyes velles ben definides i seleccionades, varietats de raïm, mètodes d’elaboració i incloure així realment les diferències pròpies de cada zona específica i de cada celler.

Si bé, actualment, la normativa de la DOQ Rioja permet diferenciar tres subzones, com són la Rioja Alta, la Rioja Baixa i la Rioja Alabesa, el cert és que aquesta distinció es refereix únicament en el territori on està ubicat el celler, és a dir, que una ampolla amb una etiqueta de la Rioja Alabesa pot estar elaborat el 100% amb raïm provinent de la Rioja Baixa. El mercat internacional del vi està arribant a les cotes més altes de qualitat de la història, per això, molts creuen que es fa més necessari que mai aprofundir en el caràcter i personalitat del vi, de manera que sigui més fàcil donar-li prestigi i singularitat, a la vegada que es permeti justificar una evident diferència de preu.

A més a més, posa el seu gra de sorra en el futur de la DOQ Rioja el fet que aquesta dilueixi la història i la cultura basca, el fet que dins els límits de la DOQ Rioja existeixin diferències importants en el tracte fiscal i administratiu, com per exemple en temes sanitaris, i per més honor, les crítiques en contra de l’actual president del Govern de la Rioja d’actuar com si la DOQ Rioja estigués sota el seu únic domini.

http://www.agenda19.cat/articles/el-garbell#.VPczjP6G_Qo

[Josep Saperes]