Pater vinaerum

Monestir de PobletEl conreu, l’elaboració i el comerç del vi a Catalunya i la resta de l’Europa occidental va perdre protagonisme econòmic després de la caiguda de  l’imperi romà a Europa i el declivi de la cultura clàssica. Aquesta situació no va canviar fins la fundació dels monestirs cristians, els quals es van convertir en autèntics centres vitivinícoles i el vi va tornar a ser un factor econòmic important.  Així doncs, els monestirs van exercir de motors econòmics a la Catalunya Nova en estendre la colonització agrària. Les ordes de la Cartoixa i el Cister es van convertir en autèntiques hisendes agrícoles i van contribuir en l’expansió de la vinya a la península, de manera que els bisbes es van arribar anomenar pater vinaerum.

Per aquestes comunitats, l’oració i el treball de la terra eren dues normes bàsiques. En concret, l’orde del Cister tenia molt en compte les condicions geològiques i climàtiques de la terra per al cultiu del raïm alhora de fundar un nou monestir, i en especial per cultivar la varietat Pinot Nior, pròpia de la Borgonya, lloc de procedència del Cister. També les comunitats de benedictins i cartoixans destaquen per ser els grans centres productors de vi durant l’edat mitjana, sobretot en el Monestirs de Poblet, Santes Creus, Sant Pere de Rodes, Sant Benet de Bages i Escaladei.

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l’orde del Cister, fundat l’any 1150,  és un dels monestirs més importants d’Europa, i actualment és el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Santes creus es va fundar a l’any 1160 i Vallbona de les Monges el 1157. Destacar, que una característica de l’art cistercenc és l’arquitectura funcional, que cerca la utilització racional dels elements i les tècniques més econòmiques i útils. El monestir de Poblet, a part d’un centre d’oració i altres, era una hisenda agrícola, un taller de manufactura, un  hostal, un hospital i una residència reial.  El monestir de Vallbona es va arribar a convertir en una escola monacal de la noblesa catalana on les filles rebien formació en l’escriptura, la música, el teixir i el brodar.

El vi va anar fent el seu camí, dins els monestirs com el de l’Abadia de New Clairvaux que és el primer monestir cistercenc fundat a les Amèriques, com fora dels monestirs, on els nobles també van començar a explotar la terra, a cobrar impostos amb vi, els anglesos van comerciar grans quantitats de vi durant l’edat mitjana i els ducats de Bordeus i Aquitània es van guanyar un prestigi i un renom gràcies a la qualitat del vi i el seu comerç, impulsat en aquest cas, per la burgesia, la nova classe social que sorgia al voltant de les primeres ciutats.

http://agenda19.cat/articles/el-garbell#.U2ctw_l_vQo

[Josep Saperes]