Necessitat

DSC02661“El que vol empendre és que té una necessitat”. Aquestes paraules són de la gerent d’Aprodisca, la Sra. Carme Sureda. Una frase pronunciada arran d’una conversa plena de titulars i reflexions punyents que vam tenir amb ella fa cosa de pocs dies. A partir d’aquell diàleg i de l’exemple d’Aprodisca pretenem obrir un debat a l’entorn de l’economia, l’empresa, la societat i el territori. http://hortusaprodiscae.org

Aprodisca va néixer a Montblanc fa vint-i-set anys per tal de fer front a una necessitat de molts pares amb fills amb alguna minusvalidesa o dificultat. Van decidir crear ocupació per totes aquestes persones, ja que l’empresa tradicional no estava, ni segueix estant preparada per aquestes persones. Van decidir demostrar que els seus fills eren capaços de treballar igual o de forma similar a la resta de la gent, ja que si no ho feien ells no ho faria ningú. A Catalunya ens trobem altres exemples d’aquests models. Un de molt proper és  L’Olivera de Vallbona de les Monges que produeix vins i olis http://www.olivera.org Un altre cas el trobem a Santa Pau (la Garrotxa) amb la cooperativa La Fageda, que produeix iogurts i altres productes làcticshttp://www.fageda.com/En el cas de la nostra comarca van crear una associació sense ànim de lucre que els primers anys es va dedicar a realitzar feines de forma subsidiària per altres empreses de fora instal•lades a la comarca, a més d’altres tasques com les d’impremta. Fa cosa d’uns deu anys, però, la feina que provenia d’aquestes empreses externes va anar minvant i reduint-se. L’organització va haver de fer un replantejament total i global de les seves activitats principals per tal de seguir amb vida i poder fer la feina d’inclusió social de tantes i tantes persones a la comarca, així com mantenir els llocs de treball i tota l’estructura que existeix al voltant de l’Associació. Uns canvis que van afectar tots els àmbits i totes les persones que formen part del projecte, des de la direcció als treballadors, els pares, etc. Van haver de pensar, decidir i implementar entre tots, un nou sistema, diferent del que havien construït i treballat al llarg dels darrers anys.La resolució i la decisió d’aquelles reunions va ser una aposta decidida pel territori, l’elecció d’alguna cosa que no pogués marxar o desaparèixer al cap d’un temps, ja que havien comprovat que les feines que venien de fora tenien més perill d’acabar-se o de fracassar. Van plantar les arrels en la terra, en el territori i van decidir obrir tota una via de treball en l’agricultura ecològica i els seus derivats per tal d’assegurar-se la matèria primera i donar un valor afegit a tot els seus productes.

Un fet extraordinari en el món de l’empresa, de la comarca i en el món social. Una estructura que aplega més de 200 persones va aconseguir seguir funcionant mentre canviava el seu model de negoci. Va aconseguir salvar tots els llocs de treball, diversificar millor l’empresa, créixer en els anys propers a la reconversió i mantenir l’equilibri entre l’empresa social i la viabilitat econòmica.

Un exemple fonamentat en els models diferents d’entendre l’ocupació, l’empresa, la relació entre treballadors i la forma de gestió de l’activitat empresarial, que cal tenir molt en compte, tant a la comarca, en particular, com en el nostre futur col•lectiu, en general. Aprodisca van aconseguir fer el canvi perquè era l’única sortida que tenien, no hi havia alternativa. Si no es donaven feina ells ningú més els en donaria. No podien tornar enviar a casa les persones que havien aconseguit reinserir-se laboralment durant tants anys. Era un moment de caixa o faixa. I només hi havia un camí. Seguir.

D’aquesta història, es poden treure moltes conclusions i traçar paral•lelismes amb la situació social que vivim actualment. És moment de fer aquest canvi de mentalitat, de construir nous models d’empresa, cooperativa, democràtica, amb les arrels posades al territori, que doni un valor afegit als treballadors, a la societat. Treballar de veritat en favor del territori i la seva gent. No podem deixar en mans de no sabem qui de no sabem quin país el nostre futur ni el de les properes generacions. Hem d’agafar el timó de la nostra economia i dels nostres recursos. Altrament, haurem de seguir sotmesos a les conseqüències del model emprat fins ara, que podem llegir diàriament, sentir a la televisió, als diaris, etc. i veure-les en el nostre dia a dia a qualsevol cantonada dels nostres carrers o en qualsevol membre de les nostres famílies.

No podem dependre d’empreses estrangeres que en qualsevol moment poden marxar, deixar a l’estacada tot un territori, tot un grapat de persones i famílies. Hem d’apostar per sectors que, a mitjà i llarg termini, donin estabilitat, feina i un progrés real a la nostra societat. La societat, els consumidors, tenim més poder del que ens podem pensar. Hem de ser molt conscients a l’hora de comprar un producte en un lloc o en un altre. Parar-nos a pensar deu segons que comporta la nostra actitud de compra, a qui afavorim i com ens pot retornar a nosaltres, al nostre entorn, aquesta despesa. Hem de fomentar la cultura dels productes de proximitat i de l’economia productiva amb valors socials.

No podem oblidar tampoc, l’altre gran ensenyança d’aquesta història, la necessitat de gravar-nos en el nostre ADN la idea de renovació constant, d’evolució, de moviment, de transició i adaptació als canvis, d’obertura de mires i començar de nou quan calgui.
Com diu la Carme:
“Hem de saber veure el canvi. Quan hi ha una necessitat no veus l’opció de fracassar”

[Leandre Romeu]