Naixement del cooperativisme revolucionari a la comarca

SocietatSeguint el fil dels dos articles que vam publicar sobre la fil·loxera a la comarca. Avui reprenem la història a partir d’aquell punt. Centrarem l’article en el naixement del cooperativisme agrari a la comarca. Un naixement que té molt a veure en l’aparició i les conseqüències que va reportar la plaga de la fil·loxera. La primera cooperativa agrícola de la comarca i dels Països Catalans es va fundar a Barberà de la Conca l’any 1894.

Un any abans va arribar l’insecte mortífer a la comarca. Juntament amb això s’hi han d’afegir molts altres motius com la reacció dels propietaris que van carregar les pèrdues contra els pagesos amb unes pràctiques usureres i gasives en la contractació de la terra i els salaris. A més, l’impost sobre els consums que gravava el vi va seguir amb el mateix tipus impositiu tot i la crisi de la fil·loxera cosa que va fer que el preu del producte fos més baix que el cost de producció. Per tot això els pagesos van pujar al carro de l’associacionisme de resistència. Un exemple és la Unió de Rabassaires que a les nostres comarques va convocar diverses reunions i trobades.El govern espanyol va reaccionar amb contundència i repressió. Un exemple van ser els fets de Montblanc del 13 de setembre de 1893 en què la Guàrdia Civil descarregà sobre una manifestació i si persones resultaren mortes.

En aquest context, el 8 de març de 1894, un grup d’arrendataris, parcers i jornalers barberencs es van reunir per constituir-se en “Sociedad de Trabajadores Agícolas del pueblo de Bárbara”, secció local de la Unió de Rabassaires. Les principals finalitats van ser modificar les estructures caciquils, millorar els contractes de conreu i els salaris. Van aconseguir els seus objectius inicials, després de moltes accions de lluita i de reivindicació com els aldarulls de les dones dels agricultors els dies 29 i 30 d’abril de 1894 que va acabar amb la declaració davant els Jutjats de Valls de vint-i-quatre d’elles, una vaga general mantinguda durant tretze mesos (entre desembre de 1894 i 1895) i la celebració del Primer de Maig des de 1895.

La Societat va seguir una via revolucionària, trencadora i progressista. Es va constituir com una associació d’ajuda mútua, definida en l’article 2 dels seus estatuts: Tendrá por objeto el fomento de las buenas relaciones entre los trabajadores agrícolas y para su mejoramiento amparándose siempre en las leyes. Només hi havia una classe de socis; tots eren iguals en drets i deures, i cada home un vot com s’especifica en l’article 3 dels estatuts.La Junta Directiva, que dirigia, administrava i governava la Societat, era escollida entre tots els socis per sufragi directe de la majoria; és a dir, no hi havia privilegiats i qualsevol d’ells podia ocupar un càrrec directiu, mentre sabés llegir i escriure. (Articles 11 a 16 dels estatuts).

Es va crear un fons de crèdit per lluitar contra la usura dels propietaris. El fons s’assortia de productes de les dues principals collites del poble: de gra i de vi. En arribar el segar cada soci contribuïa amb una garba i en veremar ho feia amb una càrrega de vi. (Articles addicionals 1 i 2 dels estatuts).Les activitats de la Societat no es van limitar a l’àmbit productiu. Sinó que van anar molt més enllà, sobretot a l’àmbit social. Es va construir una Casa que va ser el centre de lleure i cultural dels associats que contenia tota mena de serveis recreatius i culturals, cooperativa de consums, queviures, adobs i llavors i un planter de peus americans per replantar les vinyes fil·loxerades. També es va impulsar la creació d’una escola laica i una biblioteca on s’hi podien consultar un llarg número de títols. Es va crear una aula de música en la que es podia escoltar compositors com Wagner, Beethoven, Puccini, Verdi…

La Societat i la Cooperativa va anar creixent, ampliant serveis, augmentant el número de socis i la producció al llarg de les dècades següents. L’any 1913 els propietaris de Barberà van fundar el seu Sindicat Agrícola, popularment conegut com el Sindicats dels rics. L’any 1937 arran de la llei de cooperatives es produeix la fusió de les dues cooperatives, amb la qual cosa la cooperativa disposava de dos cellers i la Casa. L’any 1939, el triomf del franquisme comporta la clausura de la Casa i es manté i es consolida la fusió dels dos sindicats i la pèrdua de qualsevol element progressista i idees socialment avançades.

Acabem l’article posant un peu a l’actualitat, fent un paral·lelisme amb la situació actual. Una de les vies per sortir de la crisi passa pel cooperativisme, per les empreses socials, de cooperació mútua. Com acabem de llegir no és cap idea nova, ni revolucionària ni cap cosa estranya. A la nostra comarca fa més d’un segle que es va inventar i en el nostre país en trobem exemples des del 1840. Per tant, és una eina òptima per reactivar l’economia, per crear llocs de treball estables i amb una repercussió positiva sobre l’entorn i els ciutadans. Recuperar els valors de comunitat, d’ajuda mútua, de cultura, de formació, d’igualtat, democràcia, presa de decisions mancomunades, igualtat de drets i obligacions, etc. És una necessitat urgent potenciar tots aquets valors i construir una societat més semblant a la que es va voler construir a Barberà a finals del segle XIX i inicis del XX.

Un cooperativisme que no té perquè limitar-se ni molt menys en l’àmbit agrícola sinó que pot anar molt més enllà; al sector financer, de serveis, l’industrial, el cultural, de lleure, l’associacionisme, el tercer sector, etc. Un primer pas per canviar la societat passa, de forma clara, per la recuperació i l’actualització del cooperativisme.

[Leandre Romeu]