Les arrels de la Conca

El mes d’abril la capital de la comarca de la Conca de Barberà s’endinsa dins un genuí  ambient medieval que ens trasllada fins a les arrels de l’actual nació catalana, per exemple, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, que es va fundar a l’any 1150, i que conté les tombes dels sobirans dels Països Catalans des del regnat de Pere el Cerimoniós fins els Reis Catòlics, que contenen un munt de belles llegendes sobre els homes il·lustres del nostre país, que ens ajuden a comprendre la nostra cultura, la nostra història, dos mots aquests, cultura i història, que ens permetrien omplir pàgines plenes de contingut sobre el nostre país, el nostre esperit, la nostra llengua, les nostres tradicions, etc.

Totes elles raons per les quals la majoria de catalans o persones interessades en la nostra història, en la nostra cultura o simplement per raons espirituals – avui dia Poblet és el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu – fan que milers de persones visitin el Monestir de Poblet, malgrat això, a vegades se sent a dir que la comarca és una gran desconeguda per molts catalans, fet paradoxal, i més quan sents a dir que els catalans estimen la seva identitat, els seus productes, la seva gastronomia, que som gent de cultura i de bons costums, com ara el senderisme, que ens agrada el bon vi, el bon pa, el bon oli i els alls que fan l’allioli, els bolets, la farigola i el romaní, tots ells tant presents a casa nostra. Els boscos de Poblet permeten recórrer centenars de quilòmetres a la cerca del millor indret on trobar un saborós bolet, on fer una agradable caminada sobre un fantàstic paisatge dominat per una terra conquerida per la vinya i els sembrats, on fer un atrevit passeig amb bicicleta vorejant l’ineludible panteó de la nostra història.

Tocant de peus a terra, a la Conca de Barberà trobem els raïms amb els quals avui dia, la multinacional Torres elabora les seves ampolles de vi negre de més alta gama, i on la casa Codorniu, elabora el vi de la varietat de raïm Pinot Nior, que silenciosament aconsegueix ser dels millors vins de la seva varietat a escala mundial, val a dir, que lluny de la fama que sobre el vi blanc per vi base cava que ha guanyat i enriquit gent de fora de la comarca, cal tenir ben present les varietats negres com la varietat Pinot Nior que van importar els monjos cistercencs de la Borgonya ja en el segle XII, temps en els que es van implantar les tècniques del cultiu de la vinya en les nostres contrades, motius que crec, que per si sols són dignes d’admiració per qualsevol que vulgui conèixer o tingui un mínim interès en el món del vi.

Tornant en el tema dels orígens, ens remuntem a l’any 1163 per parlar sobre l’origen de l’antiga vegueria de Montblanc que va existir fins la no tant llunyana imposició dels Decrets de Nova Planta a l’any 1716. La vegueria de Montblanc comprenia part de les Garrigues, tot el Priorat, la Ribera d’Ebre, el sector nord del Camp de Tarragona, Vandellòs i l’Hospitalet del Infant, pel que la vegueria de Montblanc arribà fins a la costa mediterrània durant segles. Les actuals muralles de Montblanc, gran atractiu turístic foren construïdes durant el regnat del rei Pere el Cerimoniós (1336-1387), i la comarca sencera conté castells templers, esglésies, cases i ponts, tots ells fets amb la seva pedra tant característica alhora que material de construcció per excel·lència de l’edat mitjana, avui dia costa trobar pobles on predomini tant la pedra com passa a la Conca de Barberà, i això, per molts, és ja de per si, un interessant tret turístic.

Un altre gran característica medieval és el predomini de l’agricultura com a mitjà de producció i de treball, que també ens ajuda a transportar-nos en aquells temps remots de l’edat mitjana, que posteriorment per altres motius que ja en parlarem més extensament un altre dia, va donar lloc a un esperit de treball col·lectiu com el cooperativisme, no és baladí dir que a la Conca de Barberà es va crear la primera cooperativa agrària de Catalunya, i avui dia compte amb cooperatives modernistes dignes també d’admiració.

Tot plegat fa que es creï  un estil medieval que aquests propers dies podem viure intensament en la nostra apreciada capital de comarca durant la Setmana Medieval, i que ens ha de permetre la possibilitat de donar-nos a conèixer i convidar a tothom perquè vingui a conèixer la nostra comarca de manera tranquil·la, planera i sincera.

[Josep Saperes]