La fil·loxera a la comarca (I)

Dedicarem aquest Garbell i el proper a parlar de la plaga de la fil·loxera que va afectar la vinya de tot el país. Ens centrarem concretament en el seu pas per la nostra comarca.

L’insecte

La fil·loxera és un insecte de l’ordre dels homòpters, científicament phylloxera vastatrix (en grec vol dir asseca-fulles); com un pugó poliforme, és a dir amb estat i formes diverses, extremament petit (menys d’un mil·límetre de llargada i la meitat d’ample), ovalat i pla. Té sis potes, dos ulls molt foscos amb tres facetes, dues antenes i proveït d’un fibló-trompa que ataca primer les fulles i després els filaments de les arrels dels ceps, on xucla la saba fins arribar a assecar-los i finalment mata la planta. S’alimenta només del seu propi suc.

Moviments Previs a la comarca

La fil·loxera va entrar a Catalunya per l’Empordà cap a finals de l’any 1879. Al llarg de la dècada següent es va anar estenent per tot el Principat. Catalunya quedà casi tota ocupada per la plaga de la fil·loxera i de les 380.000 hectàrees de superfície vitícola de l’any 1883 es va passar a les 184.766 de l’any 1900. La fil·loxera va destruir 132.755 ha de vinya a la província de Barcelona, 116.263 a la de Lleida, 105.750 ha a les comarques de Tarragona i 39.460 a la de Girona.

A la Conca es va crear una comissió anomenada “Junta de Defensa contra la fil·loxera” que ser presidida per Jaume Foraster Borràs, el jutge municipal i membre de l’ IACSI i també hi havia altres persones membres de l’ IACSI. Aquesta junta de propietaris que es va formar el 1887 i on estava representada pels membres més destacats de la burgesia agrària local. Aquesta associació va ser inoperant, l’única acció que destaca va ser la de l’intent de crear a Montblanc un viver de ceps americans l’any 1890 quan la fil·loxera encara no havia aparegut a la vila. Aquest intent va ser ben rebut per l’Ajuntament però la falta de recursos va fer inviable el projecte que més tard (el 1894) si que es va dur a terme.

L’Arribada

A la Conca de Barberà la superfície agrícola estava dominada en aquesta època per la vinya en un 46% seguit del sembrat amb un 25 % i després hi havia altres conreus com les oliveres, l’horta i els avellaners en menor quantitat. Es tractava d’una activitat econòmica dirigida a l’autoconsum i no al lliure mercat. Aquesta dada és molt important per entendre la preocupació existent davant l’arribada de la fil·loxera.

La fil·loxera fou descoberta a la nostra comarca uns dies abans que al Priorat. Tampoc aquí les serres de Lilla, Miramar i Cabra que separen la Conca del Camp, no van aconseguir aturar l’avanç de l’insecte.

El 13 de juny de 1893 la “Sección Provincial de plagas del campo” va enviar a tots els pobles de la Conca de Barberà un comunicat en què recomanava als agents rurals que vigilessin de forma intensa les vinyes de la comarca a causa de la imminent arribada de l’insecte de la fil·loxera i que comuniquessin el més ràpid possible a les autoritats qualsevol anomalia. Aquest és el comunicat que va enviar a l’Ajuntament de Montblanc.

“ Esta sección en sesión de 6 de los corrientes acordó comunicarle a usted que haga vigilar a los guardas rurales con la mayor escrupolosidad los viñedos del término municipal de su jurisdicción para los efectos que se determina el art. 8 de la vigente ley de filoxera.”

El juny del 1893 a la “Renaixensa” el corresponsal de Montblanc informava que la fil·loxera ja era a la Conca i des de la “Sección Provincial de plagas del campo” el dia 16 de juny es va enviar una carta a l’ajuntament de Montblanc on s’enunciava que un montblanquí, el senyor Agustí Roig, els hi havia fet saber que havia arribat la fil·loxera a les seves vinyes. Tot seguit podem veure aquest comunicat.

“Enterada esta sección del oficio de esa Alcaldia fecha 11 de los corrientes participando la sospecha de encontrarse invadido por la plaga de la filoxera un viñedo propiedad de D.Agustín Roig, esta sección en sesión de 13 del presente mes acordó enviar a esa el Capataz de la misma al objeto de examinar dicho viñedo.”

L’Ajuntament de Montblanc en rebre aquest comunicat va actuar ràpidament per tal d’intentar aturar la fil·loxera i en el ple del 18 de juny de 1893 ho va comunicar a tots els regidors i a la població en general de la manera següent.

“ … Luego se manifestó por el señor presidente que por desgracia había resultado una verdad la existencia de la filoxera en la viña propia de D.Agustín Roig Esplugas localizada en la partida de la Toia (Montblanc) y como el foco es de importancia y según noticias existe en varios pueblos del partido, es indudable que hay otros focos en el término que acabarán pronto con nuestros viñedos. Que había dado conocimiento de ello a la superioridad, habiendo dado por resultado el que viniese a esta un señor Capataz que examinó la vña en cuestión y confirmó lo que ya sabíamos, es decir la existencia de la filoxera….”

La fil·loxera va arribar per l’estret de la Riba i pel Coll de Cabra. El 19 de juny es va confirmar que la fil·loxera havia arribat a Sarral i Vilaverd. El 21 de juny arribava a l’Espluga, el 3 d’octubre feia acta de presència a Santa Coloma de Queralt. En aquests temps també arribava a Savallà del Comtat i Conesa. Segons la documentació de M. Miró Esplugues, l’any 1894, el seu oncle Josep Esplugues, trobava l’hemípter en una finca de la seva propietat a Barberà de la Conca.

Els ajuntaments es van veure obligats a dedicar partides especials en els pressupostos per combatre l’insecte a més de les ordinàries que ja es portaven aplicant des de fa uns anys.

Tan bon punt com la fil·loxera va matar la majoria dels ceps francesos les institucions van promoure la replantació de les vinyes amb ceps americans que no es veien afectats per l’insecte. Les diverses federacions provincials animaven als pobles a iniciar aquesta replantació tal com veiem en l’acta de l’Ajuntament de Montblanc del 25 de gener de 1894:

“… se comentó una circular de la federación provincial de plagas del campo por la que manifiesta que teniendo en cuenta el incremento que la filoxera ha adquirido en nuestra provincia, entre otras, formó acuerdo de la creación de dos viveros de pies americanos, uno en la Conca de Barberà y el otro en el Priorato, detallando las condiciones y demás perteniente al caso…”

Tot i els intents de les federacions provincials què les replantacions es realitzessin de la forma més ràpida possible, els pagesos de la Conca els hi va costar iniciar tot el procés de replantar la vinya morta per una altra de sana tal com podem observar en un altre article del diari “La opinión” del mateix mes de juliol del 1894.

“Los cosechadores no manifiestan gran empeño en sutituir las vides que perecen por variedades americanas, suponiendo que los desembolsos hechos para tan costosa operación no han de ser reproductivos, puesto que la depreciación del vino es mayor día a día y los arruinados contribuyentes tendrían que contraer deudas para replantar las viñas, cuando no pueden con la pesadumbre de los tributos y tienen que resignarse a que la Hacienda se incaute de sus fincas.”

(Continuarà…)

[Leandre Romeu]