La Bio-leta, consumidors i productes ecològics de Montblanc

anais_hEnfront les tendències de la globalització contra la solidaritat entre els pobles, enfront la massiva industrialització alimentària, de l’esbiaixat interès públic o general dels polítics davant els interessos econòmics de les multinacionals o cadenes alimentàries. A més, de l’escassa o gairebé inexistent consciència mediambiental dels tècnics dirigents, o la falta de respecte dels governants cap a la salut de les persones, vora a l’any 2004, naixia entre les montblanquines del local de la Conca-Askatu, la voluntat de treballar de manera col·lectiva una alternativa de consum a la Conca de Barberà.

Amb el lema “L’estómac és la terra on germina el pensament” es fundava a la comarca un model autogestionat de consum responsable amb una sensibilització especial cap el comerç just, les condicions laborals dignes, el producte de proximitat, de temporada i de qualitat. Ràpidament s’hi van sumar una gran quantitat de veïns, i les primeres reunions assembleàries, sobretot la gran assemblea amb dinar popular que es va celebrar al Pinetell, van ser un èxit total.

El nom de la Bio-leta explica una sòcia que va sorgir d’un amic de les fundadores, el Miquel Cercós, que va suggerir que el nom de l’associació tingués el nom d’una flor, ja que eren majoritàriament dones, i va proposar el nom de Violeta. Però un altre amic, l’Ignasi Cid, va proposar que el nom fos Violeta però amb B enlloc de V, i així va ser com finalment va quedar el nom d’associació de consumidors la Bio-leta. Arran d’aquesta força col·lectiva, una petita comissió formada per l’Elisenda, l’Antonia i la Mariona, va iniciar la recerca d’informació al voltant de les cooperatives de consum ecològic. Van buscar els primers proveïdors de productes, i van crear el primer esbós sobre el funcionament del grup de consum.

Formar un grup de consum no és una tasca senzilla. Cal disposar d’un local amb condicions adequades per emmagatzemar menjar i productes frescos. Realitzar les assemblees i crear una complexa regulació del règim intern que faci viable el seu funcionament, ja que aquest es sosté a través del voluntariat i el compromís. A Catalunya, els primers models de cooperativa de consum són el Brot de Reus, fundada a l’any 1979 i el Rebost de Girona fundada a l’any 1988. En  aquests darrers deu anys el consum de productes ecològics a Catalunya ha augmentat considerablement i progressivament han anat sorgint noves cooperatives de consum.

Aquesta tendència, fins i tot més arrelada en sistemes de producció vinculats directament amb la mateixa cooperativa de consum està estesa arreu de la península, per exemple a Andalusia existeix una cooperativa molt gran que es diu La Ortiga, amb pràcticament 600 socis. A Vitòria hi ha la cooperativa Bio Alai que agrupa 650 unitats de consum, i a Pamplona hi ha la cooperativa Landare que té més de 4.000 persones agrupades en 800 unitats de consum.

En la dinàmica de la recerca d’alternatives, els grups i cooperatives de consum comparteixen un esperit de transformació política i social, que es basa en donar suport a la pagesia local, autòctona. Fomentar un consum de productes naturals, de proximitat i de qualitat, generar llocs de treball amb condicions laborals dignes, la preservació de productes naturals, les condicions de benestar dels animals, el desenvolupament rural, així com generar instruments d’autogestió i de coneixement mutu entre les necessitats humanes i la producció alimentària.

http://agenda19.cat/articles/el-garbell#.UsuoiPTuL0s

[LA CONCA 5.1]