El tret distintiu

raïm trepat 2En ple segle XXI, endinsats a la globalització, l’homogeneïtzació, una crisi galopant i amb la necessitat urgent de proposar i construir alternatives, sorgeix, com l’aire que respirem, la necessitat de diferenciar-nos, especialitzar-nos i oferir alguna cosa al món que ens faci únics i ens permeti tirar endavant, una economia autosuficient i productiva. Aquesta singularitat cal trobar-la també dins el món del vi i, en aquest sentit, a la Conca de Barberà estem de sort. Tenim una varietat autòctona, gairebé produïda exclusivament a la nostra comarca, que s’està valoritzant en els últims temps i que té molt de recorregut per endavant si ens posem tots a treballar. Molts ja ho sabreu, estem parlant del Trepat.

La Conca de Barberà té una llarga història vitivinícola al darrere que es remunta als temps dels romans, sobreviu en temps dels àrabs, reneix amb la presència dels templers i els cistercencs, continua ben present a l’època medieval, s’expandeix amb els Hospitalers i es fa el gran amb el pas a la segona meitat del segle XIX. És just en aquesta època quan trobem documentada, per primer cop, la varietat del trepat a la Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro de l’any 1871 o també a altres publicacions com el Estudio sobre la exposición vinícola nacional de 1877. En aquestes dues ressenyes es classifica el Trepat com una varietat del raïm negre.

Més tard, trobem un altre estudi, dels més importants, elaborat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1915. El més destacat d’aquest estudi és que s’hi detalla per localitats les varietats d’abans que arribés la fil•loxera, l’estat en què van quedar després de la plaga i les varietats de peu i d’empelt que es van emprar en la seva replantació. A la Conca, abans de la fil•loxera, el Trepat el trobàvem de forma molt abundant en pobles com Blancafort, Forès i Cabra del Camp i, en menys quantitat, a Barberà, l’Espluga, Savallà i Vimbodí. També n’hi havia en d’altres poblacions del Camp, del Priorat i del Montsià. Després de la fil•loxera desapareix el Trepat blanc i s’empelta només Trepat negre. Aquest el trobem en quantitats importants a Barberà, Blancafort, Forès i Vimbodí i en quantitats més petites a Solivella i l’Espluga. Fora d’aquí, el Trepat va quedar reduït a dos pobles del Baix Camp i a quatre del Priorat. Veient aquestes dades, es pot apreciar com el Trepat va desaparèixer d’altres comarques on abans existia i es va quedar de forma quasi exclusiva a la Conca de Barberà.

Actualment en el món del vi a Catalunya existeix un debat important sobre les varietats autòctones. Es prioritza la defensa i la recuperació de les varietats de raïm del territori  en contraposició a la proliferació de varietats foranes tal com recull l’últim quadern del vi català, editat per Vadevi i Vintaix, que es va publicar fa poques setmanes. (http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/documents/1364815969Quaderns_del_Vi_Catal_2.pdf) En un món del vi tan homogeni i coincident entre les diferents zones, s’ha convertit en una necessitat produir vins de varietats diferenciades, autòctones, que donin al vi un to únic i amb valor. Aquesta és una tendència que contrasta amb el que havia estat una constant en el sector, fins fa pocs anys, la plantació i la producció de varietats foranes.

Hi ha molt camp per córrer amb les varietats autòctones, però s’han de treballar bé i cal elaborar productes correctes que puguin penetrar en el mercat del vi i ser valorats pels consumidors. Ja tenim uns quants exemples d’èxit en aquest sentit en diverses zones vitivinícoles del nostre país. És el cas del Priorat amb les vinyes velles de varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena, la Terra Alta amb la seva garnatxa blanca o el Penedès amb el xarel•lo. La Conca de Barberà amb el Trepat ha de ser la següent en aquesta llista d’exemples.

Precisament, a finals d’aquest més, els dies 28, 29 i 30 de juny, es celebra la IV Festa del Trepat a Barberà de la Conca, un dels pobles més importants i capdavanters al llarg de la història pel que fa a l’agricultura, el  vi, la pagesia, el cooperativisme i la cultura a la comarca. Una festa que pretén combinar Trepat i art, vi i cultura, en un cap de setmana amb un programa molt complert que podeu llegir i conèixer ahttp://festadeltrepat.cat És una festa que fuig de la quantitat i busca la qualitat, potencia la història, busca les arrels, proposa un model d’economia per la comarca, combina talent de fora i de dins de la Conca de Barberà amb la presència d’artistes de reconegut prestigi com Pilarin Bayés o Samuel Aranda i d’ artistes locals com el Roc Baldrich o l’Adrià Pena entre d’altres. Pel que fa als cellers, alguns dels presents seran Carlania, Carles Andreu, el Molí dels Capellans o Rendé Masdéu, entre d’altres. Com a celler convidat hi haurà el Celler Castell roig de la DO Penedès. A més a més, coincidint amb l’any Espriu, es durà a terme una lectura de poemes sobre el trepat i Salvador Espriu.>

La Festa del Trepat de Barberà de la Conca és una d’aquelles festes que aporten un valor afegit important al territori. Amb una idea de comarca complerta, buscant les sinergies amb la resta de pobles i establiments de la Conca per estendre la festa més enllà de Barberà i que reporti uns actius per altres nuclis del voltant. I buscant complicitats amb el sector privat per tal de crear oferta enoturística al voltant d’aquesta jornada. Convertim entre tots el Trepat amb el nostre tret diferenciant, amb la nostra varietat autòctona a cuidar i potenciar.

[Leandre Romeu]