El cultiu del safrà i altres herbes

safraDes de fa uns anys a la comarca s’estan intentant recuperar plantes i varietats autòctones que havien habitat les nostres terres durant molts anys i que actualment s’estaven deixant de cultivar i fins i tot alguna havia desaparegut. Estem parlant de plantes aromàtiques, medicinals, condimentàries com la marialluïsa, la tarongina, l’estragó, la sajolida, el romaní, la farigola, la sàlvia, l’orenga, l’espígol, l’anet, etc.
ConcaPam és l’empresa que des del 2008 està produint i creant productes a partir d’aquestes plantes. Liderada pel Joan Cartanyà, comercialitza al mercat productes exclusius i d’alta qualitat com paperines d’herbes seques, d’espècies, olis aromatitzats, vinagres, cremes aromàtiques etc. Podeu consultar-ho més extensament a la web: http://www.aromis.cat

Però el cultiu que està agafant un protagonisme més important i que sembla que pugui tenir un recorregut més ampli els propers anys és el del safrà. El cultiu del safrà en aquesta zona no és nou. Des del segle XV fins al segle XIX la zona que comprèn la Conca de Barberà, la Segarra, l’Urgell i l’Anoia era un dels territoris productors més significatius. Santa Coloma de Queralt era un punt de comercialització del safrà clau en aquella època. I no tan sols dins del nostre país, sinó que aquesta zona exportava safrà en diverses parts del món gràcies a la presència de molts “indianos” en els nostres pobles.
Els anys vint del segle XX és l’últim període del qual tenim notícies de la darrera comercialització de safrà conreat a la comarca. Anys més tard alguna empresa ha comercialitzat safrà però no procedent de terres de la Conca de Barberà.

Actualment el projecte més ambiciós que impulsa la gent de ConcaPam és recuperar el conreu de safrà plantat i produït a la Conca de Barberà i l’Alt Gaià. Així com, dotar la comarca d’alternatives al conreu de la vinya i el cereal, els conreus més estesos a la comarca. El safrà és una de les espècies més apreciades i reconegudes en l’àmbit de la cuina i l’alimentació. Malgrat el seu alt preu de comercialització a Catalunya actualment no hi ha producció de safrà. La zona més pròxima productora és Terol i sobretot La Manxa que gaudeix d’una denominació d’origen protegida.

Aquest fet es deu a que el seu conreu és especial i delicat per diverses qüestions. Es requereixen moltes plantes per tal d’aconseguir una quantitat òptima de producte. A més, la recol·lecció és manual i ha de tenir unes característiques molt concretes per ser valorat pels consumidors i restauradors. Un bon safrà ha de ser vermell ataronjat. Com més vermell, més pur. El safrà es planta a finals d’agost o principis de setembre. Les primeres flors surten al cap d’un mes i mig, abans que les fulles, i s’han de collir durant els quinze dies de floració. Per aconseguir un gram de safrà es necessiten unes 180 flors que més o menys poden tenir uns 500 pistils que és la part de la flor que interessa.

ConcaPam ha recol·lectat aquest any la primera collita. Finalment ha pogut recollir al voltant de 80gr. Una quantitat inferior a l’esperada arran de la sequera de la passada primavera-estiu i les excessives pluges de l’octubre i les altes temperatures. Actualment el projecte engloba tres pagesos de la comarca. La idea que té en ment el Joan Cartanyà i l’empresa és anar creixent poc a poc. Afegint nous pagesos al projecte, augmentant els grams de producció i les terres cultivades però sempre amb un creixement sostingut prioritzant la qualitat abans que la quantitat. Vendre només el safrà que produeixin. La prioritat del projecte de moment no és vendre pel gran consum sinó oferir un producte de qualitat, únic, amb un alt valor afegit. A més, afegir a tot això, el respecte pel medi ambient, amb la utilització de tècniques de cultiu sostenible i ecològic pagant un preu just pels pagesos productors. A llarg termini l’objectiu és aconseguir una Denominació d’Origen Protegida del safrà sota el nom Conca de Barberà.

La importància estratègica i d’alt valor afegit d’aquesta iniciativa és vital per la comarca. Una idea potent, arrelada al territori, que crea a mitjà i llarg termini una oportunitat pels pagesos de la comarca i que ajudarà a posicionar la comarca amb un producte reconegut i d’alt valor. Un projecte cooperatiu, respectuós amb el medi ambient, saludable, ecològic. Un projecte des del territori i per la gent del territori que relliga amb la història de la nostra terra i els avantpassats. Aquests són els projectes que hem d’impulsar entre tots i que hem de fer tot el possible perquè arribin a bon port, principalment aquells que tenen més recursos i oportunitats per fer-ho.

[Leandre Romeu]