Àmfores vinàries

anfores-IIUna àmfora és un recipient de ceràmica que té aproximadament uns 3.000 anys d’història, la seva forma consisteix en un cos ovalat i coll estret amb dues nanses, resistent i que s’apila bé, encaixant-se entre elles, i s’utilitzava per emmagatzemar i transportar principalment vi i oli. A més, d’ aigua potable, gra, llegums, o productes conservats gràcies al salaó, com ara les olives, el pernil salat, el bacallà i l’arengada.

Cap el segle I aC, després de la segona guerra púnica i posterior conquesta romana sobre el nord-est de la península, es produeixen canvis significatius en els territoris litorals com el que serà la província romana de l’Hispania Tarraconensis. Alguns d’aquests canvis s’identifiquen amb els tipus d’assentaments, l’organització de la terra i les estratègies de producció agràries.

El sistema de producció d’aquests assentaments apareix bàsicament enfocat a l’explotació vinícola, i ja en aquesta època es documenta la fabricació d’àmfores a la població de Valls.  El mateix temps, es crea el praesidium de Tàrraco com a base militar i administrativa que permetia el control del Camp de Tarragona, el que va influenciar en el procés de transformació de les estructures sòcio-econòmiques indígenes dels territoris propers.

En aquest moment, és quan es dona un impuls a la producció excedentària de vi amb l’objectiu principal de la seva exportació a altres províncies occidentals. I és en aquest marc quan es substitueix l’antic model d’àmfora de tipus ibèric, de parets més fines i feta amb pastes poc calcàries, per una nou model d’àmfora de tipus romana, de parets més gruixudes i pastes més calcàries, més resistents per a sotmetre’s a viatges amb vaixell. Algunes d’aquestes àmfores es marcaven amb estampilles que permeten obtenir dades sobre les característiques de la mercaderia.

El cert és que existeixen restes d’àmfores produïdes en terres catalanes escampades per tot el mar mediterrani, cosa que acredita la importància de la xarxa comercial de la Hispània romana, així com l’existència d’un complex sistema econòmic basat en la producció i comercialització del vi, producte nostre que competia en el mercat amb productes d’altres indrets de l’imperi romà. Com a resultat d’aquests intercanvis comercials amb diferents cultures es generalitza l’arquitectura de pedra, l’ús del ferro, l’aparició d’una economia monetària, l’escriptura i la ceràmica.

Actualment, com un aspecte més en la tendència a valorar els orígens i redescobrir sabors, s’ha tornat a utilitzar l’àmfora, en aquest cas com un envàs per elaborar el vi. Josep Roca, sommelier del Celler de Can Roca, en el Fòrum Vi, del Fòrum Gastronòmic de Girona 2013, ha fet una conferència amb el títol “ Vins d’àmfora. Un viatge de retorn?” en la que va apuntar que els vins d’àmfora s’hi pot trobar una cremositat que no dóna ni la fusta ni l’acer. En una altra aportació, va remarcar que la ceràmica dóna un gust de terra que et transporta a les arrels del vi.

[Josep Saperes]