Alimentació de qualitat

És evident que l’home necessita alimentar-se per viure, i que l’alimentació ha fet que l’ésser humà hagi anat adquirint diferents costums i hàbits alimentaris.
L’alimentació també ha influït en grans canvis en l’evolució humana, com per exemple, l’home primitiu, que va passar de ser un nòmada caçador a ser pràcticament sedentari gràcies al cultiu de les plantes, fet que el va permetre passar a viure en cases i amb la companyia de persones lligades a ell, la família.

Els aliments que seleccionem de tots els que ens ofereix l’entorn, la manera de cuinar aquests, el condiment, el número d’àpats i els seus horaris, varia qualitativament i quantitativament d’una societat a una altra. És a partir d’això, que el menjar i la cuina adquireixen una adjectivació local, clàssica, ètnica, nacional o regional. En termes nacionals, la cuina conté fonamentalment, aquells aliments i mitjans de preparació que són considerats com a propis o autèntics d’un determinat país i que constitueix un senyal de identitat com a grup social.

Les condicions naturals de la comarca de la Conca de Barberà, com la seva situació geogràfica i la climatologia la converteixen en una zona privilegiada no només pel cultiu de la vinya , sinó també per produir un bon blat, un bon ordi, un bon oli i una bona varietat d’horta i fruita. És sabut científicament que la dieta basada en cereals, llegums, oli d’oliva, patata, fruita, verdura, ous, peix i vi, amb un moderat consum de carn i llet, és el que respon comunament a una dieta saludable, pel que podríem dir que ens trobem en una situació privilegiada. Però l’evolució alimentària també depèn d’aspectes polítics i socials, és conegut que la sobirania alimentària és un dret dels pobles, comunitats i països a definir les seves pròpies polítiques agrícoles, pesqueres, alimentàries del territori que resultin ecològiques, social i econòmiques i culturalment apropiades a les circumstàncies del moment.

Tot això, fa que sigui lògic que aquesta sobirania tendeixi per una alimentació sana, nutritiva i culturalment acceptable, que prioritzi la producció i el consum local, que protegeixi les pràctiques comercials lleials, el model de pagès, d’agricultura familiar, i l’accés just als recursos, però a l’hora de la veritat, tot sembla indicar que la realitat tendeix a un model totalment contrari a aquest, ja que en els últims anys les dades permeten observar que s’han produït canvis en la dieta de gran rellevància, el consum de productes càrnics i productes làctics ha crescut de manera ràpida, així doncs, s’ha produït un increment del doble de greix animal. El mateix temps s’ha incrementat notablement el consum de productes d’elevada elaboració industrial, com els destinats a aperitius, postres, aliments precuinats, o llestos per servir, brioixeria i pastissos. Aquests productes originen un major consum de sal, greixos saturats i sucres. De manera inversa, productes tradicionals en la dieta com el pa, l’arròs, els llegums, les patates, etc. s’estan consumint paulatinament menys.

En un context com l’actual, on el més lògic seria pensar que la societat cada dia és una mica més conscient amb la importància que té una bona alimentació, així com una mica més preocupats per la sostenibilitat, sembla que en realitat estigui escollint tot el contrari, l’ús dels fertilitzants, pesticides, medicaments, additius alimentaris i els transgènics. És per això, que pensem que la sobirania alimentària ha de posar-se a treballar de valent per protegir i respectar els cicles naturals i ser conscients de la importància que té respectar el medi ambient, la salut humana, el benestar dels animals, i la qualitat dels productes.

A més a més, és molt important per una zona rural com la nostra doni treball a proveïdors de la zona, per tal de generar llocs de treball pels joves, i generar un cert desenvolupament rural, aconseguint que es consumeixi un producte més fresc, que no calgui gaire transport i que utilitzi sistemes d’emmagatzematge higiènics i adequats, el que se li pot sumar una gestió empresarial basada en el sistema cooperatiu amb iniciativa i capacitat d’aprofitar la situació privilegiada que tenim. A l’hora que augmentar la nostra capacitat de gestió, decisió i control.

[Josep Saperes]