Alguns apunts històrics entre la Rioja i Catalunya

calendariEn general, m’atreviria afirmar que al llarg dels darrers tres cents anys de la història, el Principat català, per una raó o una altra, no ha gaudit de les mateixes condicions polítiques, socials i econòmiques que altres zones vinícoles del regne constitucional d’Espanya per tal de prosperar.

Tenim, per exemple, la Rioja, que amb els suports tributaris de la cort i les facilitats per pagar els impostos amb raïm el 1788 es va constituir “La Real Sociedad Económica de Cosecheros de la Rioja Castellana” que va permetre que tota la zona treballés conjuntament amb l’objectiu d’obrir nous camins per a l’exportació i aconseguir una qualitat òptima dels vins. En aquesta trajectòria, cap el 1892, davant l’expansió del sector i l’oportunitat d’ensenyar els nous mètodes d’elaboració de vi als seus viticultors es va crear la Estación Enológica de Haro, un centre que ha estat una peça clau en els moments decisius vinculats al món del vi de la Rioja. Sobretot en la seva tasca per a determinar quines eren les varietats més adequades per cultivar en les seves terres, i saber perfectament quins cupatges permetien obtenir un vi de qualitat, així com la seva tasca en liderar la modernització industrial del sector els anys setanta. Actualment, de manera gratuïta pels cellers realitza tasques de control de laboratori de la zona de la Denominació d’Origen Qualificada de la Rioja, i realitza tasques d’assessorament al Consell Regulador. El cert és que emet uns 13.000 informes anuals sobre mostres de vi, en els que es determinen al voltant de 125.000 paràmetres. Part d’aquestes coses, han fet que s’arribi a dir que la Estación Enológica de Haro va començar a ser quan el Rioja encara no era.

Per un altre costat, en el Principat, ocupava teòricament aquest espai l’ Institut Agrícola Català, que naixia fruit de la idea de la Junta de Comerç de Barcelona i del Institut Industrial de Catalunya. El 22 de maig de 1851 es signava la seva constitució, moment en el que el seu primer president Josep Bertran i Ros, en la seva reunió fundadora expressava: “Hem de treure l’agricultura del seu endarreriment i amb unió amb la indústria i el comerç, aconseguir un creixement harmònic dels tres sectors” paraules que – sobretot en la seva segona part – són igual de vàlides avui dia.

Però de fet, l’ Institut va començar la seva tasca amb l’edició de la Revista de l’Agricultura Pràctica. Per interès econòmic d’uns pocs es van impulsar les obres del Canal d’Urgell. Mentre va treballar en l’assessorament als serveis de jardineria urbana de Barcelona i va crear un corrent d’opinió a favor de les granges escola. L’ Institut participa en exposicions, fires, concursos i congressos d’arreu del món. Impulsa la publicació en català del emblemàtic Calendari de Pagès. Realitza una prestigiosa i reconeguda feina el seu gabinet jurídic, format pels advocats que la Reina Isabell II i el seu marit Francesc d’Assís, que fan una gran tasca en la defensa dels propietaris dels terrenys que s’han d’expropiar per tal de construir el Pla d’Idefons Cerdà a Barcelona. Posteriorment, l’Institut treballa a fons en la creació de les Entitats d’Estalvi i Societats de Crèdit Agrícoles i Territorial a Espanya, i més endavant en la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi, l’actual Caixa Bank. Per altra banda, l’ Institut va fer una gran feina amb la Llei d’aigües, una de les lleis capdavanteres a Europa per a la seva útil i moderna concepció. També va ajudar a obtenir les primeres mostres d’adobs minerals i productes químics per a l’agricultura. Tanmateix va elaborar un Pla General de Ferrocarrils secundaris per a Catalunya. Posteriorment es va aprovar la Llei de sindicats agrícoles, organismes que l’ Institut Agrícola Català – Sant Isidre apadrina potenciant la seva creació i controlant les seves economies.

En efecte, mentre que a la Rioja després de la fil·loxera es feia una gran feina en la plantació de vinya per fer un bon vi, al Penedès la fil·loxera va donar l’empenta a l’aposta per l’obtenció del cava. El Sr. Manel Raventós va fer la barreja de macabeu, xarel·lo i parellada, i la producció de cava va passar de 3.300 ampolles el 1890 a 1.500.000 ampolles el 1935, mentre a Barcelona es comercialitzava el vi a doll a través de les tavernes sense tenir coneixements de varietats sinó de llocs geogràfics de procedència.

http://agenda19.cat/articles/el-garbell

[Josep Saperes]