El foc és un dels quatre elements de l’univers de la cosmologia clàssica i ha estat sempre el gran aliat de la humanitat. Prometeu, exposant-se a un càstig que el condemnaria per a tota l’eternitat, el va robar als déus. Va posar llum al primer llenguatge en comunitat i a les pràctiques artístiques més ancestrals. També ha format part de tots els rituals sagrats que han proliferat en el transcurs de la història, impregnant de cert misticisme i ambivalència les cosmovisions tradicionals.
Així mateix, els diversos imaginaris contemporanis es nodreixen d’aquests relats articulats al voltant del foc i, de fet, encara en algunes cultures se li atribueix un caràcter diví. La seva polisèmia i dicotomia, ja intuïdes per Heràclit, també són encara ben presents en l’actualitat: el foc regenera i fecunda, però també crema i arruïna. Integra, en si mateix, la creació i la destrucció. El foc esdevé, així, el màxim exponent del fràgil equilibri entre contraris. Símbol de la transformació, de la cadència entre la vida i la mort. De la dualitat que fa possible i manté el pols de la Terra. I el nostre.
Ens en parla Montse Bosch, professora de filosofia, a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí.
Aquest microdocumental ha estat produït en el marc de l’exposició “Jugar amb foc” que fins al 24 de juny de 2021 podeu visitar al Museu de la Vida Rural i que és el punt de partida per a la reflexió al voltant de la nostra relació amb el foc, amb els boscos i amb la natura. Aquesta peça audiovisual forma part d’una sèrie en la qual diferents persones ens expliquen iniciatives i esdeveniments vinculats a la temàtica de l’exposició i que ens ajuden a entendre la nostra relació amb el foc i el món rural, evidenciant que la sostenibilitat passa per fer un canvi cultural.
