El fenomen de El Niño és, ha estat i tot apunta que en els pròxims mesos seguirà sent un dels principals protagonistes de l’escena climatològica a escala local i global. El Niño és la fase positiva o càlida del que es coneix com a patró climàtic del Pacífic equatorial denominat El Niño- Oscil·lació sud, ENSO en anglès. La fase negativa o freda se la coneix com La Niña. El Niño és un fenomen climàtic cíclic i irregular, no vinculat al canvi climàtic i que es dóna entre cada 3 i 7 anys (Arthur Strahler).
Quines són les “condicions normals” del sistema oceà-atmosfera a l’oceà Pacífic?
A les latituds baixes les “condicions normals” venen determinades pels vents alisis, que circulen des de les altes pressions subtropicals (entre 30-35 º de latitud) cap a les baixes pressions equatorials i en direcció est a oest a causa de la rotació terrestre, concretament de nord-est a sud-oest a l’hemisferi nord i de sud-est a nord-oest al sud. A capes més altes de l’atmosfera el vent es mou de manera oposada i compensatòria, conformant el que es coneix com la cèl·lula de Hadley. Aquests vents alisis juguen un paper molt important, ja que desplacen les aigües càlides superficials que acumula l’oceà Pacífic des de la costa nord-occidental del continent sud-americà cap a Indonèsia i al nord d’Austràlia, on la temperatura pot arribar a ser 8ºC superior a la del sector més oriental i el nivell mitjà del mar uns 50 cm més elevat. Aquest trasllat de les aigües superficials permet que aflorin davant les costes de Sud-Amèrica aigües més fredes i riques en nutrients de capes més profundes de l’oceà Pacífic. Aquesta corrent oceànica és la corrent de Humboldt i circula de sud a nord davant les costes del Perú i Xile.
Actualment encara no se sap amb precisió què el desencadena, però en les últimes dècades s’han fet grans avenços que ajuden a entendre una mica més la seva mecànica i els impactes globals que genera. Per últim, comentar que la fase freda o negativa, l’invers a El Niño, és el fenomen de La Niña. La Niña es produeix per un reforçament de la situació anticiclònica normal i, per tant, dels vents alisis. Aquests vents comporten un major desplaçament de la massa oceànica càlida superficial cap a l’oest i un important refredament de les aigües superficials a l’est i al sector central del pacífic. Aquesta situació comporta pluges importants a Austràlia i a l’Àsia equatorial i un temps més sec i fred a l’altre cantó de l’oceà.
Per què se’l coneix com el fenomen del Niño?
De fet, la denominació de El Niño té el seu origen en els pescadors del port de Paita, al nord del Perú, que als volts de l’època de Nadal (d’quí el nom de El Niño) observaven com cada cert temps les aigües superficials augmentaven de temperatura i els bancs de peixos marxaven cap al sud, mentre que una corrent càlida procedent del nord, del golf de Guayaquil (Equador), s’instal·lava a aquestes latituds.
En què consisteix i què implica?
El fenomen de El Niño, doncs, trenca amb aquest sistema normal de circulació. La força dels vents alisis disminueix i en alguns casos pot arribar a canviar de sentit, provocant que les aigües de la superfície de l’oceà ja no es desplacin d’est a oest i s’acumulin a les costes de Sud-Amèrica. Per tant, si bé en situacions normals hauríem d’esperar aire sec i fresc entorn el Perú i l’Equador i temperatures més elevades i precipitacions a Indonèsia i Austràlia, en períodes de El Niño la situació s’inverteix.
El fenomen ve caracteritzat per pluges freqüents al Perú i a l’Equador, amb un augment dels episodis convectius a causa de l’augment de la capacitat evaporativa, mentre que a la zona occidental del pacífic la massa d’aire és molt més seca. Depenent de la intensitat del fenomen aquestes condicions s’accentuen. Aquest patró de circulació atmosfèrica, doncs, propicia fortes sequeres i incendis forestals rellevants a Indonesia i a Austràlia, mentre que comporta precipitacions importants a l’altre vessant del pacífic, des de l’Amèrica del Sud fins als Estats Units. A més, si al fenomen de El Niño hi sumem altres patrons de circulació atmosfèrica a gran escala, els seus efectes es propaguen a diferents punts del planeta. Pel que fa a la Península Ibèrica, i més concretament al Mediterrani occidental, no es coneix del cert quina és la influencia de El Niño en el clima i en la meteorologia. No existeix cap informe oficial per part dels principals organismes meteorològics i climatològics i, si bé és cert que hi ha alguns estudis de prestigi publicats per part d’algunes universitats, com per exemple el de la doctora Mercedes Laita Ruiz de Asúa de les Illes Balears, les conclusions que se n’extreuen no són del tot clares i en alguns casos poden arribar a ser contradictòries.
Com s’està comportant El Niño actual?
L’episodi de El Niño que estem vivint aquest 2015-2016 no mostra, de moment, signes de debilitament i els seus efectes es deixen sentir a molts punts del planeta. Ja ha propiciat incendis importants a Austràlia i inundacions al Paraguai, l’Uruguai, el Brasil i l’Argentina, per exemple. A Amèrica del Nord, després de les inundacions causades pel desbordament del riu Mississipí, dels tornados a Texas i de les nevades al nord de Mèxic, ja s’estan succeint les primeres tempestes vinculades a aquest fenomen a Califòrnia, un estat que ha patit una importantíssima sequera en aquests últims mesos.
La NASA ha anunciat que els impactes més importants als Estats Units vinculats a aquest fenomen es preveuen per aquest inici del 2016. Els científics pronostiquen un Niño fort que podria arribar a ser similar al del 1997-98, en què l’estat de Califòrnia van patir importants inundacions, esllavissades i tornados. Les següents imatges de satèl·lit proporcionen l’alçada de la superfície marítima a finals del mes de desembre de 2015 i la corresponent al fenomen de El Niño del 1997-98, de moment el més important mai registrat.
Observem com El Niño actual és una mica menys intens que el de 1997-98, però la massa d’aigua càlida afecta una àrea més àmplia de l’oceà. La particularitat principal d’aquest últim Niño recau, sobretot, en les condicions prèvies al seu desenvolupament. Les imatges de satèl·lit començaren a mostrar fa aproximadament un any i mig una important massa d’aigua més càlida del normal al sector central del pacífic equatorial. Els científics afirmen que des de la primera dècada del segle XXI és cada cop més freqüent l’aparició d’aquestes masses marines càlides a l’àrea del Pacífic. Sense entrar en detalls sobre les seves particularitats, alguns científics ja comencen a apuntar en un possible impacte combinat entre la massa d’aigua càlida del pacífic central i la causada pròpiament per El Niño, ubicada al sector occidental de l’oceà, al llarg d’aquest hivern.
Des de 1992, la NASA disposa d’informació sobre l’altura de la superfície del mar a escala sinòptica (i en conseqüència de la calor que pot emmagatzemar), primerament a través dels satèl·lit Posidó i seguidament amb la generació de satèl·lits Jason. Malgrat això, des d’aleshores tan sols hi han hagut 6 Niños i, per tant, falten força més anys de dades observacionals, tant de l’oceà com de l’atmosfera, per poder millorar els models de predicció i, en general, les prediccions d’aquests tipus de fenòmens. Per tant, reconeixent sempre les limitacions en la predicció, sobretot més enllà de 3-6 mesos vista, el que és clar és que com més important és un Niño més es poden aproximar les prediccions a l’escenari real a nivell planetari.
D’aquí a uns mesos, a l’estiu, podríem tenir la fase freda o negativa de l’ENSO, el que es coneix com el fenomen de La Niña i que podria portar efectes més o menys oposats als causats pel Niño a diferents punts del món.
Aquesta és l’evolució de El Niño en els últims mesos:
https://sealevel.jpl.nasa.gov/elnino2015/2015-animated.gif
Com pot influir el canvi climàtic en El Niño?
No se sap del cert, tampoc, com el canvi climàtic pot influir en aquest fenomen que forma part de la variabilitat climàtica a nivell planetari. Un major escalfament de la superfície oceànica podria comportar episodis de El Niño més forts? S’ha de dir que la zona central del pacífic no ha estat l’única àrea d’aquest oceà que ha canviat de comportament en els darrers anys. Fa dos anys una altra àrea marítima amb temperatures superiors a la normal es formà entorn el Golf d’Alaska i, segons fonts de la NASA, s’estengué fins a la Baixa Califòrnia; actualment es manté afectant bona part de la costa oest d’Amèrica de Nord, alterant la vida marítima de la zona. La qüestió és que deixem enrere un 2015 excepcionalment càlid a nivell planetari i els models climatològics i els climatòlegs no són gens optimistes en les seves previsions.
Aquestes són algunes de les noticies que ha generat l’actual episodi de El Niño en els mitjans de comunicació:
El Nino storms bring flooding, mudslides to Southern California.
https://youtu.be/tEkQkObqXSQ
Australia bushfire destroys scores of homes in Yarloop.
http://www.bbc.com/news/world-australia-35271550
Flooding ‘worst in 50 years’, as 150,000 flee in Paraguay, Argentina, Brazil and Uruguay.
http://www.bbc.com/news/world-latin-america-35184793
El Nino weather: Worries grow over humanitarian impact.
http://www.bbc.com/news/science-environment-35159826
Més informació en els següents llocs web:
https://www.nasa.gov
http://www.elnino.noaa.gov
____________________________________________
*Fotografia de la portada: Maria Bellenger
