Què és ser jove? La joventut va lligada a l’edat necessàriament? I si és així, fins a quina edat s’és jove? Segons un estudi anomenat Joves i adolescents a la recerca d’identitat, “el pas a la vida adulta passa per la transició de l’escola al treball, que implica la independència econòmica, i per la transició de la llar familiar a l’emancipació del nucli familiar i l’adquisició d’autonomia individual”. Cal apuntar abans de seguir que és trampós parlar de joventut com un grup homogeni, ja que existeixen moltíssims factors socials que modifiquen totalment l’experiència de ser jove com ara l’origen social, el nivell econòmic i el bagatge cultural. Ara bé, hi ha una característica d’aquesta etapa vital que és compartida: és el moment en el que es forja la identitat. I nosaltres, la joventut actual, estem forjant la nostra identitat sobre arenes movedisses.
He preguntat a diverses persones joves què creuen que és la joventut i com ha influït i influeix el context actual en la seva personalitat i una primera lectura que he pogut fer és que som una generació molt adaptativa. Perquè per qualsevol cosa de la vida és molt útil i important tenir referents amb qui poder emmirallar-se i nosaltres hem tingut un buit de referents. I no per falta d’aquests, sinó perquè el context ha canviat tant que pràcticament res del que abans era vàlid ho és ara. I parlo de tots els nivells: social, econòmic, relacional i cultural. La joventut ens hem vist en la tessitura d’haver de construir un camí adaptat al canvi constant. Els referents de les persones joves són altres persones joves que estan passant per situacions similars i es viu força en el present jugant a la prova i error. Com podem llavors forjar una identitat amb tant recàlcul de ruta (com diu Google maps)?
Considerant que l’etapa vital en sí ja és convulsa per defecte i que el context és canviant, em plantejo la idea de preguntar a altres persones joves quines són les seves experiències i realitats en diferents aspectes de la vida. Ja n’hi ha prou d’utilitzar el terme “joventut” a la lleugera sense saber quin grup de persones hi ha darrere, ni com són, ni com se senten. Ja n’hi ha prou de parlar de la joventut sense tenir-la en compte. En els següents articles vull parlar de l’educació, el món laboral, de com ens relacionem amb la família i com ho fem amb les amistats o a nivell sexoafectiu. Parlaré sobre la nostra implicació social i política, sobre salut mental, sobre referents i sobre diversitat; perquè darrere d’un concepte que s’utilitza molt a la lleugera i més aviat simplificat fins a l’absurd s’hi amaga un col·lectiu divers i complex que té molt a dir i a aportar.
