L’apicultura tradicional de Mel del Padrí
“Les abelles m’han ensenyat a ser pacient. Elles noten de seguida si vas amb presses i llavors s’alteren i la feina no surt com voldries.” El Joan Viñas m’explica que li han ensenyat a no reaccionar impulsivament. “Davant qualsevol problema, abans de fer res, compto fins a deu.” Probablement, les abelles guarden una percepció del temps que nosaltres hem perdut. Això em recorda que, a la Grècia clàssica, la paideia, l’educació ideal de qualsevol ciutadà, es basava en tres passos; aturar-se, pensar i actuar. En el món de la revolució digital i el capitalisme desfermat, tot ha de ser immediat. Cada cop costa més aturar-se i, per tant, també pensar. En una recent entrevista, José M. Lassalle afirmava que, a hores d’ara, aturar-se és pràcticament una manera subversiva d’interpretar el món. Potser sí que les abelles i la naturalesa són elements subversius.
Quan va néixer el Joan Viñas, el 1952, el món era molt diferent. Les abelles han estat presents durant tota la seva vida i potser això li ha permès preservar una determinada concepció del temps i l’existència. No el conec, però, al cap de poca estona de xerrar t’adones que ets davant un home afortunat. És possible que les abelles hi tinguin alguna cosa a veure. El cas és que s’entenen bé. Les respecta, les estima i admira la seva capacitat de sacrificar-se pel bé de la comunitat, així com l’enorme eficàcia que aconsegueixen treballant en grup. Amb la seva dóna, l’Anna Clemente i el seu fill Joan, formen una petita empresa apícola. Mel del Padrí és el nom que van escollir en record del padrí Emilio, qui va instal·lar les primeres quatre arnes prop del mas d’en Viñas, a tocar del coll d’Alforja, a la serra de la Mussara. “Li encantava tot el que tenia a veure amb la naturalesa”, recorda. El seu pare va continuar la tradició de l’avi i avui dia la família gestiona al voltant de tres-centes arnes.
Una especial concepció del temps torna a aparèixer quan m’expliquen que van triar per no créixer ràpidament, sinó al ritme que marcaven les seves pròpies abelles. És a dir, van optar per no comprar eixams, ni reines, sinó, senzillament, acompanyar el procés natural de creixement dels seus propis eixams. “És més lent, però t’assegures que tot funcionarà millor”, em comenta. Una altra opció que els caracteritza és el respecte als mètodes tradicionals. Se senten orgullosos, per exemple, de l’extraordinària claredat de la seva mel. “Anem més lents, però volem assegurar-nos que no hi queda cap resta de cera”, comenta l’Anna. “Volem sentir-nos orgullosos d’allò que fem”, sentència el Joan. Per aquesta raó, per exemple, no pasteuritzen mai la seva mel.
La mel és un producte viu, biològicament actiu. Es tracta d’una sobresaturació de sucre i aigua, inestable en el seu estat líquid i que tendeix a compactar-se, és a dir, a cristal·litzar. És un procés completament normal que es pot revertir fàcilment escalfant-la suaument al bany maria o amb la funció de descongelació d’un microones. Tanmateix, per aconseguir que la mel es mantingui líquida, molts productors industrials opten per pasteuritzar-la a 80o, malgrat que el procediment l’altera biològicament i es perden enzims i aromes.
Aquest antic tècnic elèctric és tremendament meticulós amb la feina. Diàriament anota en un quadern tot allò que afecta cada arna. Això permet que el seu fill sàpiga sempre l’estat real de la gestió i es puguin partir la feina. El Joan fill ha crescut voltat d’abelles com son pare. Agrònom de formació, el seu objectiu és poder dedicar-se plenament a l’apicultura. Va ser ell qui va animar el seu pare a produir en ecològic i el temps li ha donat la raó: bona part de la producció està certificada i la demanda d’aquesta mel no ha deixat de créixer.
En el seu cas, i en el de molt altres productors artesanals, produir mel ecològica és relativament senzill. Un dels pocs requisit és que els tractaments preventius de les malalties que afecten les abelles estiguin certificats i basats en productes naturals com la farigola, la ceba, l’all i la farina. A la vegada, cal situar les arnes lluny de camps de conreu on s’utilitzin herbicides i plaguicides. Per desgràcia, els Viñas coneixen bé els efectes mortals que aquests productes tenen sobre les abelles i, sense necessitat de cap normativa, les mantenen ben lluny, voltant per les Muntanyes de Prades i del Baix Camp.
Per sorprenent que sigui, una de les principals dificultats de la producció d’aliments ecològics solen ser la despesa de temps i diners que suposen els tràmits i les certificacions. Costa d’entendre-ho si considerem que els beneficis, a més dels consumidors directes, els gaudim el conjunt de la població. Semblaria més lògic facilitar al màxim aquestes pràctiques i, per contra, gravar les que generen externalitats negatives que acabem patint i pagant tots. A banda dels beneficis ambientals, la competència seria més justa.
Una fiscalitat alineada amb els objectius d’adaptació al canvi climàtic és cada vegada més indispensable i urgent, així com entomar decididament la recuperació i restauració dels ecosistemes que suporten la vida del planeta. Els científics no es cansen d’explicar que això no és una opció més. És l’única viable i les abelles hi tenen un paper fonamental. El 80% de les plantes les necessiten per ser pol·linitzades. Entre tots els insectes capaços de dur a terme aquesta funció, l’abella mel·lífera és el principal i pot arribar a representar entre el 60 i el 95% del conjunt.
La mel i la resta de productes que elaboren tenen una importància insignificant comparada amb el seu paper per assegurar el manteniment de les espècies vegetals. Tant és així que Albert Einstein va afirmar que “si les abelles desapareguessin del planeta, a l’home només li quedarien quatre anys de vida”. El fet, però, és que les abelles es troben en una situació d’enorme fragilitat. El Joan em comenta que, malauradament, a hores d’ara, sense els apicultors, ho tindrien molt complicat per sobreviure.
Certament, els investigadors fa temps que alerten que els eixams d’abelles salvatges han desaparegut pràcticament. Tot apunta que les intenses transformacions provocades pels humans en són responsables, ja sigui per la destrucció dels seus hàbitats, els plaguicides agraris o els productes utilitzats per combatre les malalties que les afecten. Hi ha qui considera, fins i tot, que la multiplicació d’ones electromagnètiques podrien pertorbar les nanopartícules que es troben en els abdòmens de les abelles. Sigui com sigui, en aquests moments, l’apicultura i els apicultors juguen un paper essencial en assegurar la supervivència de l’espècie.
Tanmateix, com passa arreu, hi ha diverses maneres d’entendre l’apicultura i les explotacions petites i mitjanes són les que estan en millors condicions d’assegurar un maneig acurat, responsable i sostenible. Un nombre molt elevat d’arnes sol afavorir una major incidència de les malalties i que els procediments per combatre-les puguin arribar a ser més agressius. A la Unió Europea han desaparegut pràcticament els tractaments amb antibiòtics, però no a altres parts del món. Per aquesta raó és tan important mirar la procedència de la mel que comprem i, a la vegada, donar suport a la feina que fan els nostres apicultors. Els necessitem.
Fa un temps, parlant amb el Lluís Casanova —un col·lega del Joan— em revelava el seu secret per treballar bé amb les abelles: “tu t’has d’adaptar a elles, com millor ho fas, més rendiment n’obtens”. Aquest apicultor del Perelló em confessava també que les abelles l’havien ensenyat a viure de manera respectuosa amb l’entorn, li havien mostrat que units treballem millor i que en el món hi hem de cabre tots sense perjudicar-nos. “Ens necessitem i necessitem conservar el territori. Hem d’evitar sobreexplotar-lo, contaminar-lo o urbanitzar-ho tot”, em deia.
Així de simple, així d’essencial. Les abelles li havien mostrat amb extraordinària claredat allò que investigadors, com l’Andreu Escrivà, porten temps afirmant: “O passem d’una mentalitat extractiva amb el planeta a una d’harmònica o, senzillament, no trobarem el camí cap a la sostenibilitat”. Els bons apicultors són ben conscients que el nostre futur està unit al brunzit d’aquests petits insectes.
Durant la primavera i l’estiu Mel del Padrí organitza visites concertades per a famílies i grups. Contacte: 639933876
https://www.instagram.com/meldelpadri/
____________________________________________
Article que forma part de la sèrie ·Gent del Camp· impulsada per l’Àrea de turisme del Consell Comarcal del Baix Camp-Muntanyes de la Costa Daurada.
Aquest article va ser publicat de forma original aquí: https://www.muntanyescostadaurada.cat/ca/gent-del-camp-la-nostra-gent
