“Els arbres són santuaris. Qui sap parlar per ells, qui sap escoltar-los, aprèn la veritat. No prediquen doctrines ni receptes; prediquen indiferents, la llei primigènia de la vida”. Fa més de 90 anys Hermann Hesse captava amb aquesta frase del seu llibre “El caminant” l’essència de la relació entre l’home i la natura, en la que el bosc esdevé un símbol primari d’aquesta connexió.
Al Japó es practica des de fa varies dècades el Shinrin-Yoku (banys de bosc) que consisteix en fer passejades guiades pel bosc que es complementen amb altres exercicis de meditació i respiració que cerquen la reconnexió amb la natura com a teràpia. Aquesta pràctica està arribant a Catalunya on organitzacions com Acciónatura estan començant a definir rutes terapèutiques dins d’alguns dels boscos madurs, que encara es conserven a casa nostra, amb l’objectiu també de conscienciar sobre la necessitat de conservar aquests paratges donat els múltiples beneficis que aporten.
Els boscos madurs estan conformats per arbres centenaris que degut a la seva evolució natural s’han convertit en ecosistemes amb una elevada biodiversitat. Els boscos madurs combinen arbres vius però també altres elements com troncs o arbres caiguts o morts que juguen un paper important per a garantir la biodiversitat d’espècies. A l’informe “Reptes per a preservar els boscos madurs”, que recull les conclusions de les II Jornades sobre boscos madurs organitzades el 2013 a Santa Coloma de Farners, es posa de manifest que els boscos madurs no només juguen un importat paper a nivell ecològic afavorint la biodiversitat, la mobilitat d’espècies i la connectivitat del paisatge sinó també cultural i terapèutic en tant que presenten uns elements únics i excepcionals, difícilment reemplaçables.
Malauradament a Catalunya hi ha una manca de conscienciació sobre la necessitat de conservar aquests paratges d’alt valor natural. En general, el bosc sovint es veu avocat a un reduccionisme discursiu: explotació forestal i/o incendis forestals. Discurs que deixa de banda no només l’elevat valor que els boscos tenen a nivell ecològic, cultural i econòmic sinó també el desenvolupament de mesures de gestió transversals i altres tipus d’aprofitament forestal no basats en l’extracció de fusta.
Aquest reduccionisme dista molt de les recomanacions incloses a l’Estratègia Forestal de la UE que pretén establir un marc europeu per a la gestió sostenible dels boscos i que defensa un enfocament holístic en les polítiques en matèria de boscos i gestió forestal que garanteixi la participació activa de les persones propietàries dels boscos i la resta d’agents del territori així com una gestió sostenible que permeti l’equilibri entre els diferents serveis i béns proporcionats pels boscos tot millorant la conservació d’espècies i hàbitats forestals.
L’Estratègia Forestal de la UE respon a la constatació que si bé en termes globals la superfície forestal a Europa ha augmentat, es preveu una disminució com a conseqüència d’un augment del 30% de la seva explotació per al 2020 (Comissió Europea, 2013).
A Catalunya, seguint la tendència europea, la superfície forestal ha experimentat un important creixement, el 62% de la superfície de Catalunya és forestal segons dades del Centre de Recerca, Estudis i Aplicacions Forestals (CREAF), no obstant, els boscos madurs viuen una realitat ben diferent, la seva superfície s’ha reduït en els darrers anys com a conseqüència de la seva explotació fustera. Fins l’extrem que els boscos madurs a Catalunya podrien ocupar només un 2-5% de la superfície forestal de Catalunya, amb tan sols un 0,2% (3.000 hectàrees) de rodals inventariats i destacats com a boscos singulars, mentre que el desitjable és que una xarxa de boscos destinats a evolució natural o amb una mínima intervenció per a la gestió de la biodiversitat pugui assolir un 10-20% de la superfície arbrada del país, corresponent sempre a terrenys amb suficient qualitat d’estació.
Malgrat que molts d’aquests arbres madurs es troben dins espais Natura 2000 (94,2%) o en espais de protecció especial (62,3%) segons dades del programa “Selvans” d’Acciónatura, a la pràctica, encara no es garanteix la seva plena protecció.
Davant aquesta situació de risc, la iniciativa CompensaNatura promoguda per l’organització Acciónatura cerca involucrar a la ciutadania en la conservació d’aquest patrimoni natural, amb una senzilla proposta: que particulars i organitzacions ajudem a preservar una àrea d’aquests boscos madurs excepcionals, de la mateixa superfície (en m2) que el sòl que ocupem amb els nostres habitatges, oficines, empreses, etc. La iniciativa és oberta a tothom que hi vulgui contribuir a preservar el patrimoni natural català de forma directa a través d’una aportació econòmica única que anirà destinada a la compra dels drets de tala d’alguns dels boscos madurs catalogats a l’Inventari de Boscos Singulars de Catalunya – IBSC amb la finalitat de preservar-los tot garantint la seva evolució natural. El projecte també promou l’aplicació de mesures de custòdia del territori per a la gestió efectiva d’aquests rodals.
Per exemple: una petita empresa o botiga de 50 m2 pot ajudar a preservar 50 m2 d’un d’aquests boscos madurs amb un aportació única de 9,50€ a través de la plataforma www.compensanatura.org. Les persones que hi participen reben a més un certificat numerat, apareixen a la llista d’organitzacions implicades de la plataforma, i són també anomenades en el moment de concretar la preservació del bosc que inclogui la seva aportació.
La iniciativa ja ha obtingut un primer resultat amb la preservació de la fageda centenària “Els Graus” (1,4 hectàrees) ubicada al Ripollès i catalogada entre els 292 boscos més singulars de Catalunya. La conservació s’ha pogut fer després que Acciónatura recaptés 2.479€ equivalents als drets de tala per als propers 25 anys, gràcies a la implicació de 13 particulars, i 9 organitzacions. Una petita aportació econòmica en comparació a l’elevat valor natural de la fageda, i que posa de manifest que més enllà d’una qüestió econòmica es troba l’absència d’una voluntat política que garanteixi la plena protecció d’aquests rodals.
A països com el Regne Unit ja s’estan desenvolupant polítiques que promouen un sistema de finançament per a la conservació dels boscos tot creant i promovent beneficis socials a través del programa “English Woodland Grant Scheme” i l’estratègia “Environmental Stewardship” (custòdia mediambiental). Entre les mesures objecte de finançament trobem, entre d’altres, accions destinades a millorar la biodiversitat dels boscos, fomentar la silvopastura, el turisme així com les iniciatives de salut públiques i educatives al bosc.
Per la seva banda, la CE a través de l’Estratègia Forestal recomana que s’utilitzin els fons de desenvolupament rural per a “diversificar l’activitat econòmica, i produir béns públics mediambientals per tal de fomentar les funcions socials de la gestió forestal sostenible” a través, per exemples, de sistemes d’assessorament forestal, sensibilització, formació i comunicació entre els propietaris i administracions.
A Catalunya, el foment de la custòdia del territori pot esdevenir un mecanisme útil per al desplegament de l’Estratègia Forestal de la UE, especialment si tenim en compte que el 73,03% de la superfície forestal es troba a mans privades, segons dades publicades a l’estudi “Estructura de la propietat forestal a Catalunya”( Generalitat de Catalunya, 2012). No obstant, cal un marc legislatiu i polític que afavoreixi la difusió i desplegament de la custòdia com a mecanisme de gestió i conservació forestal, un sistema d’incentius fiscals i compensacions per als serveis ecosistèmics i sobretot un marc favorable que faciliti i apropi els propietaris i les entitats de custòdia del territori a través de mesures de sensibilització, formació i comunicació tal com proposa l’Estratègia Forestal de la Unió Europea.
Mentrestant, iniciatives com les de CompensaNatura intenten pal·liar el buit actual, però després d’aquests 25 anys, què passarà? Els responsables d’Acciónatura posen de manifest que l’adquisició dels drets de tala d’aquests rodals és una mesura d’urgència mentre se cerca una solució que garanteixi la plena conservació dels boscos madurs, per exemple, mitjançant un sistema reglat de pagament per serveis ambientals, i que eviti que aquests boscos esdevinguin només en un record llunyà de la història forestal catalana.
Nota: L’autora vol agrair a Stefan Esser i Jaume Hidalgo d’Acciónatura la seva col·laboració en la redacció d’aquest article facilitant informació sobre la iniciativa CompensaNatura.
