El Delta del Llobregat ha estat notícia durant els últims mesos a causa de la intenció del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana d’ampliar l’Aeroport de Barcelona, tot ocupant espais naturals protegits i terres de cultiu properes. La resposta social ha sigut contundent i l’enrenou mediàtic generós, però algunes de les dinàmiques més transformadores que transcorren per aquell territori han continuat amagades. Per això cal destriar els diferents plans de realitat i fer-les visibles.
Quan el soroll no deixa sentir la música
L’anunci de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona va provocar una intensa mobilització social i va fer presents les grans esquerdes existents entre els diferents models de desenvolupament actualment en disputa a la nostra societat. Entre aquells sectors econòmics i polítics que pretenen mantenir l’actual model de producció i consum aprofundint en les seves arrels fossilistes caduques, i aquells que aposten per transformar-lo i reorientar-lo vers posicions més sostenibles i resilients, fins i tot decreixentistes, com a forma d’adaptar-nos a les turbulències derivades de la crisi ecològica i climàtica i la globalització financera desfermada.
En un escenari de crisi climàtica i energètica com el que ens espera, l’ampliació de les instal·lacions aeroportuàries no deixa de ser una fugida endavant per esprémer al màxim un model socioeconòmic que té els dies comptats, i amb unes inversions públiques que farien molt més de profit destinades a preparar-nos per a la forta transformació de la matriu energètica i d’activitats econòmiques s’endevinen per un futur proper. La famosa ‘transició justa’ hauria de començar per aquí. Les administracions públiques potser haurien de començar a entonar-ne la melodia, però de moment només emeten soroll.
Cal reconèixer que la capacitat de mobilització dels sectors socials que s’oposen a aquella ampliació ha estat més que destacable. Una oposició que ha sabut articular un front molt ampli en un temps rècord, senyal inequívoc que es tracta d’un territori acostumat a donar respostes contundents a les reiterades envestides que pateix per part de projectes hostils. El Delta del Llobregat ja porta moltes dècades exposat a moviments especulatius de tota mena.
Tanmateix, aquest ampli front de protesta sembla que només s’articula en els moments de les amenaces, però no tant a l’hora de les propostes. Es diria que els moviments de defensa del Delta del Llobregat no semblen compartir una idea comuna de com hauria de ser aquell territori. Per exemple, ara mateix, un dels sectors del front opositor a l’ampliació de l’Aeroport, representat principalment per la plataforma Zeroport, preferiria ampliar les zones de protecció de la natura i convertir bona part del Delta del Llobregat en un ‘parc natural’, amb les corresponents restriccions d’activitats humanes associades a aquesta figura legal.
Tot i les bones intencions que s’endevinen darrera d’aquesta proposta, l’aposta per una sortida ‘conservacionista’ deixaria fora de joc una sèrie de dinàmiques socials molt transformadores que s’estan donant a aquell territori i que poden ser clau per afrontar el futur que ens espera.
Agricultura a dins de la metròpoli?
Anem a pams. Tant amb la proposta d’ampliació de l’aeroport, com amb la d’ampliació del parc natural, els pagesos del Baix Llobregat serien els principals perjudicats. Amb la sortida conservacionista, tot podria fer pensar a un episodi més del clàssic enfrontament entre la pagesia i els moviments ambientals, però aquí ens trobem amb una situació una mica més complexa.
D’entrada, cal tenir en compte que l’existència de gairebé 3.500 hectàrees d’ús agrícola en un territori tan urbanitzat és una cosa absolutament inusual. I caldria aprendre a donar valor a aquesta excepcionalitat. De seguir el seu camí normal, el model urbanístic depredador que hem tingut en aquest país mai hagués perdonat que un bocí de territori com aquell caigués fora de la seua lògica especulativa. Si avui dia és un terreny agrari no és per casualitat, sinó conseqüència d’una aferrissada lluita del territori, articulada principalment al voltant de la Unió de Pagesos, que durant els anys 70 i 80 va lluitar de valent per evitar que la urbanització descontrolada els passés pel damunt i els deixés sense mitjans productius.
El resultat d’aquesta lluita històrica va ser el que avui coneguem com el Parc Agrari del Baix Llobregat, un territori de 3.500 hectàrees dedicades a la producció agrària professional (compta amb unes 500 explotacions, amb uns 1.200 pagesos fixos i un exèrcit de temporers), la gran majoria dedicades a producció d’horta, alguns fruiters, uns quants ramats d’ovelles i algunes granges de pollastres (amb DOP). Un autèntic polígon d’activitat econòmica agrària ubicat al bell mig de l’àrea metropolitana barcelonina, envoltat de blocs de pisos, autopistes i indústries per totes bandes. Només als 14 municipis que en formen part, hi viuen més de 800.000 persones. Es tracta d’un territori agrari sotmès a tota mena de pressions: infraestructures que trinxen l’espai (vies de tren, carreteres, línies elèctriques, gasoductes, etc.), especulació urbanística, robatoris, plagues, contaminació, etc. (tal com vam analitzar en un document impulsat per l’AMB ara fa un temps). Amb una protecció legal més aviat feble, que qualsevol govern pot modificar per dedicar-lo a altres usos.
Curiosament, en ple segle XXI, la idea que el Parc Agrari del Baix Llobregat hagi de mantenir-se com un territori destinat a la producció agrària encara costa d’assumir per certs sectors socials. No només pels que ho voldrien asfaltar i construir tot, a cavall del model urbanístic depredador, sinó també per part de certs sectors de defensa de la natura. Probablement, encara patim de massa prejudicis culturals que ens fan percebre l’agricultura com una activitat a extingir. Segons el dogma de les teories de la modernització capitalista, les societats humanes van passar d’una fase agrària a una industrial, i d’aquesta a una economia de serveis. Des d’aquesta perspectiva, en una societat avançada les activitats agràries estarien condemnades a desaparèixer i, les que encara existeixen, serien residuals, anomalies provisionals que el temps s’encarregarà de posar al seu lloc. Un relat unilineal que solem assumir sense discussió, però que és purament ideològic, i que les imminents crisis ambiental, climàtica i energètica s’ocuparan de qüestionar-lo a fons.
D’acord amb els escenaris de futur en el que ens movem, el millor que li pot passar a Barcelona i la seua àrea metropolitana és disposar de terres fèrtils i en cultiu a prop. El Parc Agrari i les altres zones cultivables de la regió barcelonesa ajudaran a resoldre molts dels problemes que assetjaran la gran metròpoli en un futur no gaire llunyà, començant per les mesures d’adaptació al canvi climàtic, els subministraments alimentaris i energètics, l’aprovisionament d’aigua potable o la lluita contra incendis. També per la relocalització d’activitats econòmiques. I per evitar la inundació de l’aeroport, és clar. D’alguna manera, el nou Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), actualment en fase de redacció, ja tendeix a contemplar-ho així en la proposta ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030.’
Agricultura urbana a qualsevol preu?
Malauradament, l’agricultura del Parc Agrari del Baix Llobregat encara té molts deures pendents. D’entrada, només un 1% de la superfície agrària útil es dedica actualment a la producció ecològica. La resta és majoritàriament producció integrada, que intenta ser més respectuosa amb l’entorn que la convencional, però encara massa lligada a un model productivista totalment dependent d’insums agroquímics i amb una comercialització indiferenciada de baix valor afegit, principalment a través de Mercabarna. Un model agrari que, com és sabut, tendeix a reduir rendes a la pagesia i la situa en una espiral sense sortida de crèdits bancaris i subvencions, al temps que genera impactes negatius en la salut dels productors, en els ecosistemes locals, en la pèrdua de població activa agrària, etc. Des d’aquesta perspectiva, resulta difícil contra-argumentar la proposta de naturalització de Zeroport. Sens dubte, el sector agrari té pendent una transició que la pagesia del Delta del Llobregat podria liderar. Molt probablement, caldria un pla rescat amb suport públic, tal com es fa amb altres sectors que necessiten reinventar-se. Quants recursos a fons perdut estem donant als fabricants d’automòbils per ajudar-los a adaptar-se als nous escenaris?
D’entrada, al Delta del Llobregat ja hi ha una entitat pública amb funcions de donar suport a la pagesia. El Consorci del Parc Agrari, creat l’any 1998, s’ocupa del manteniment d’infraestructures (camins, regs, etc.), del servei de vigilància (urbanística i de robatoris), de donar suport agronòmic a través de les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) i de vehicular subvencions al cooperativisme i a la promoció de la comercialització, entre altres. Cal tenir en compte que el tipus d’agricultura que es dona a la zona, horta i fruita, està exclosa de la major part dels pagaments directes de la PAC, per la qual cosa és la menys subvencionada del país. En aquest sentit, el suport del Consorci del Parc Agrari podria ser clau per a impulsar una transició agroecològica a la zona.
La transició agroecològica ja està en marxa
En qualsevol cas, a la zona ja hi ha una sèrie d’iniciatives que són llavor d’una transformació social i territorial de llarg abast. Tot i que encara siguin poc visibles. D’entrada, hi ha un conjunt creixent de pagesos i pageses que operen sota els criteris de l’agroecologia. Parlem, per exemple, de Cal Roset, de Cal Notari, de Cal Pastera, de Cal Peretó, de Can Bofill o de molts altres. Petits projectes emergents que no només fan producció ecològica, menys contaminant i més respectuosa amb l’ecosistema, sinó que es preocupen també de les relacions de producció dels aliments: condicions de treball justes, cura del territori, impuls a l’ecosistema econòmic local, o creació de vincles socials i comercials que donen vida al territori.
Són productores, encara poques, que comercialitzen aliments de temporada a través de circuits de proximitat, en forma de cistelles per a grups o cooperatives de consum (dels pobles del voltant), en mercats locals (el Consorci del Parc Agrari ha impulsat una marca de producte fresc i una sèrie de mercats setmanals als municipis veïns, amb considerable èxit), o en menjadors escolars (alguns municipis, com el Prat de Llobregat, han facilitat acords entre les escoles bressol municipals i els pagesos ecològics de la zona). Tot plegat contribueix a establir vincles entre la pagesia i persones, entitats i grups de consum del mateix territori, unes complicitats mútues que ajuden a gestionar millor els inevitables imprevistos que tota activitat agrària comporta, i que donen forma a una xarxa socioeconòmica resilient i plenament integrada en l’ecosistema del delta.
Altres exemples de producció agrària de proximitat provenen d’entitats col·lectives d’inserció sociolaboral presents a la zona. És el cas, per exemple, de Central Parc, una entitat de Sant Boi de Llobregat que recupera espais abandonats per al cultiu agroecològic, promou la formació i la inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat i ofereix productes ecològics i de proximitat amb petjada social. En el mateix sentit, amb una trajectòria envejable, al Prat de Llobregat hi trobem una entitat tan emblemàtica com Espigoladors, que treballa amb un important volum de voluntariat, empoderant persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible, capaç de recuperar una bona proporció de les collites que es queden al camp i redirigir-les cap a persones que les necessiten o transformar-les en forma de purés, cremes o melmelades.
Per posar un altre exemple, en aquest territori hi trobem també projectes com el de l’ONG DESOS, ‘Transalimenta al Baix Llobregat’, que connecta pagesos amb estudiants de secundària a través d’una metodologia Aprenentatge Servei (ApS), per tal de visibilitzar les dimensions amagades de l’alimentació, pensar globalment el dret a l’alimentació i contribuir a reduir el malbaratament alimentari.
Alguns ajuntaments de la zona, com el de Sant Boi de Llobregat o el de Begues, entre altres, participen del projecte Ramats al Bosc, pel qual es contracten ramats d’ovelles per a pasturar les zones boscoses i així reduir el risc d’incendi, al temps que s’evita haver de fer neteja mecànica. Una activitat ramadera basada en la silvopastura, que al temps que fa el manteniment del bosc, proporciona carn, llet i formatges ecològics, i contribueix a la fertilització de les parcel·les de producció ecològica de la zona.
Un blues per les poderoses petites iniciatives agroecològiques
Els casos esmentats només pretenen exemplificar alguns indicis de la transició agroecològica en curs, una autèntica efervescència encara poc visible. N’hi hauria d’altres ben significatius. Bé, potser no tants. En qualsevol cas, és innegable que la posició geogràfica del Delta del Llobregat és ideal per a constituir-se en un nucli d’aprovisionament alimentari, des de plantejaments agroecològics i de sobirania alimentària, per a centenars de milers de persones de l’entorn proper.
Les externalitats positives de dedicar el territori a l’agroecologia poden ser molt elevades en termes ambientals, de lluita contra el canvi climàtic, de regeneració econòmica, etc., motiu pel qual mereixerien d’una política pública decidida. Hores d’ara, a l’agroecologia, els suports polítics pràcticament només li venen des de les administracions locals. Són els ajuntaments els que estan innovant amb polítiques alimentàries locals amb potencial per a provocar canvis substancials en els models socioeconòmics i productius.
Malauradament, les incipients iniciatives agroecològiques del Delta del Llobregat es troben actualment enmig d’un foc creuat entre defensors de l’ampliació de l’aeroport, defensors de la protecció integral de la natura i defensors de l’agricultura convencional industrialitzada i exportadora. La pagesia agroecològica és ara mateix la baula més feble de la cadena, però també la més carregada de futur. Per això els seus protagonistes es mereixen un blues tan melancòlic com apassionat. Un bon blues del Delta. Del Llobregat, que el Mississipí cau massa lluny i la proximitat és un valor a reivindicar.
