L’HORT COM A EINA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL
La nostra és una societat que es basa en els serveis i la tecnologia. De fet, majoritàriament ens dediquem al sector terciari. Menys del 10% de la població activa ho fa en el sector primari (agricultura, ramaderia, etc.), i si d’aquests ens centrem en el sector agrícola, observaríem que el percentatge és molt inferior. En poc temps hem passat de ser éssers rurals en contacte constant amb la natura i els seus cicles, a ser urbans i fins i tot biofòbics.
I aquest canvi ha propiciat que les infàncies de les nostres filles i fills passin a ser urbanes i grises. Actualment tenen molt poc temps per jugar a l’aire lliure. Viuen a zones urbanes o suburbanes plenes d’asfalt, en espais tancats amb llum artificial, envoltats de plàstic per tot arreu, sobrecarregats de deures i activitats extraescolars, que es desplacen en automòbils i reparteixen el seu temps lliure entre la videoconsola i el centre comercial. Per ells la natura és una abstracció, fins i tot una atracció turística, més que una realitat… Estan desconnectats de la terra, d’allà on venen i aquest fet té les seves conseqüències físiques i emocionals.
De fet, hi ha evidències científiques que el contacte amb la naturalesa és bo per a nosaltres. Estudis realitzats a centres educatius demostren que sortir regularment al camp, parcs i jardins, o tenir horts i arbres als patis de les escoles, redueix els símptomes del dèficit de l’atenció, millora el comportament i resultats acadèmics i que el joc a l’aire lliure estimula el desenvolupament motor i emocional de nenes i nens.
Del què se n’extreu que un canvi del gris al verd com a color predominant de la infància de les nostres filles i fills pot ser molt beneficiós.
Hi ha diferents vies per promoure aquest canvi que tenim al nostre abast: construir cabanes als arbres, observar insectes i petits animals, anar a recollir fruits de temporada, observar els ocells, … i, per què no, fer un hort ecològic a casa.
Però no només com una font de producció d’aliments, sinó com una gran eina a través de la que aconseguim:
-
Sensibilitzar i educar mediambientalment a través del contacte amb l’agricultura.
-
Introduir-los a l’agricultura.
-
Reflexionar sobre el model de producció, distribució i consum de la nostra societat.
-
Promoure el coneixement rural i tradicional mitjançant un treball d’aprenentatge intergeneracional entre els més petits i els més grans.
-
Educar en els valors de la sostenibilitat.
-
Potenciar el treball comunitari, el diàleg, la cooperació i la responsabilitat amb la seva gestió.
-
I construir un entorn social i un estil de vida més saludable.
Si n’esteu convençuts i teniu espai i ganes de tenir un hort ecològic a casa, us recomano que us descarregueu aquesta guia gratuïta: “L’HORT ESCOLAR – Guia pràctica d’horticultura ecològica, elaborada per l’Agenda 21 Escolar de Barcelona”
Hi trobareu la informació necessària per posar-vos-hi i més! Això sí! Sempre que pugueu, parlem amb els avis i àvies de la casa o els amics que ja en tinguin un. Tenir un bon assessor és molt interessant per garantir l’èxit de la producció!
Us recomano també la lectura del llibre “Educar en verde”, de l’autora Heike Freire, en la que m’he basat per redactar aquest article.
Eduqueu en verd i recollireu bons fruits!
