Educació en valors socials i cívics

Segons Rosa Rosa Maria Buxarrais¹, membre del Grup de d’Investigació sobre l’Educació en Valors i Desenvolupament Moral (GREM) de la Universitat de Barcelona, un valor “és allò propi de l’ésser humà, que fa que tinguem determinades actituds vers la vida i ens comportem d’una manera concreta. Un valor constitueix el motor i la guia de la nostra conducta i és un filtre per a les nostres percepcions i concepcions del món”².

En aquest sentit, l’educació en valors pretén donar resposta a les exigències d’un món complex com l’actual que requereix treballar actituds que contribueixin a la convivència, al respecte als drets de les persones i a l’assoliment d’unes condicions de vida dignes per a tothom. Tal com es recull en el document Competències bàsiques de l’àmbit de l’educació en valors -editat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i que recull les orientacions per desplegar les competències bàsiques de l’àrea de valors socials i cívics a l’educació primària-, “el alumnes, en el marc d’una escola inclusiva, han d’aprendre a ser competents per viure i conviure d’acord amb els valors propis d’una societat democràtica: la llibertat i la responsabilitat personal, la solidaritat, el respecte, la igualtat i l’equitat³”. Aquestes competències es desenvolupen posteriorment en l’etapa d’educació secundària, tal com és recull en el document Competències bàsiques en l’àmbit de cultura i valors.⁴

Permeteu-me un comentari per fer ressaltar la importància de l’educació en valors en els primers anys dels infants, com s’ha posat de manifest des de l’àmbit de la psicologia i la pedagogia, ja que és en aquest període quan es construeix el desenvolupament moral i ètic de la persona. Evidentment, aquesta construcció continua al llarg de tota la vida però difícilment es podran compensar de manera reeixida les mancances de l’etapa inicial.

Així, centrant-nos en l’àmbit de l’educació primària, l’enfocament de l’àrea de valors socials i cívics posa un èmfasi especial en l’assoliment d’actituds i hàbits de conducta i en l’adquisició d’habilitats mentals, d’autoconeixement, d’autocontrol, d’empatia i d’assertivitat. O com diu Rosa Maria Buxarrais, “educar moralment significa optimitzar una sèrie de dimensions de la persona que la caracteritzen com a ésser moral: autoconeixement, autonomia i autoregulació, capacitat de diàleg, capacitat per transformar l’entorn, comprensió crítica, empatia i perspectiva social, habilitats socials i judici moral”⁵.

En aquest sentit, l’educació en valors socials i cívics es desenvolupa, en primer lloc, en una dimensió personal, vinculada a l’autonomia, el desenvolupament d’habilitats i l’expressió del pensament propi. En segon lloc, la dimensió interpersonal, que fa referència al tracte amb els altres, que es configura al voltant de les relacions quotidianes en què tenen lloc les actituds de competència, simpatia, apatia, empatia… I per últim, una dimensió social, que té en compte l’espai viscut de l’individu (barri, poble, ciutat, comarca, país, món) i que té veure amb la reflexió sobre els problemes que ens afecten com a éssers humans i ens fa sensibles als problemes de les altres persones.

És important destacar que un dels principals mecanismes de transmissió de valors és a partir de l’observació de ”models” o ”exemples” a imitar (que poden ser els docents o les famílies). I en aquest punt és important tenir en compte el concepte de currículum ocult, entenent-lo com aquells coneixements, actituds, valors que es transmeten de manera implícita per mitjà del to de veu, el llenguatge no verbal, els estereotips o el prejudicis, les actituds, els comportaments… en el marc de l’escola, la família o la societat en general, i que molt sovint poden contradir-se amb allò que diem o que tractem de transmetre i que configura el currículum oficial. És a dir, quins valors estem transmeten quan creuem el semàfor en vermell, llencem un paper o una punta de cigarret al terra, ens colem a una cua o agafem la nostra bossa quan s’asseu una persona d’origen magrebí al nostre costat? Aquest currículum ocult posa de manifest un fet transcendental que no es pot negligir: que s’aprèn més del que es fa que no pas del que és diu

És evident que el treball dels docents de la comarca és fonamental en la transmissió de les habilitats recollides en l’àmbit de l’educació en valors, però aquesta formació ha d’imbuir el normal funcionament de l’escola i no ha de ser només una assignatura o una matèria determinada. L’educació en valors és un concepte ampli, que requereix un enfocament transversal i inclusiu, l’objectiu de la qual és donar elements als alumnes perquè siguin capaços de viure plenament, de manera responsable i perquè puguin contribuir al benestar dels qui els envolten.

Finalment, no podem oblidar, com ja hem dit anteriorment, que l’educació en valors exigeix la implicació de l’escola, la comunitat educativa i de la societat en general, amb l’objectiu final de formar ciutadans responsables implicats en el desenvolupament social del territori.

__________________________________________________________________