Cada vegada més es parla de l’economia circular com a nou paradigma que substituirà l’actual model lineal basat en “produir, utilitzar i llençar”, sistema que genera cada any uns 11,2 bilions de tones de residus a nivell mundial (UNEP, 2011) dels quals uns 2,5 bilions són produïts a Europa (Eurostat, 2012), generant un elevat impacte no només a nivell mediambiental sinó també econòmic i de salut.
L’economia circular es fonamenta en la idea de residu zero, és a dir, en la transformació dels residus en recursos (tal com succeeix a la Natura), fomentant la reutilització de materials i l’estalvi energètic i incidint, així, en tot el cicle de vida d’un producte, des de la selecció de les matèries primes al disseny i producció, passant per la seva distribució i consum.
En el següents vídeos trobareu explicat, des de diferents perspectives, el concepte d’economia circular:
– Re-thinking Progress: The Circular Economy. Ellen MacArthur Foundation
https://www.youtube.com/watch?v=zCRKvDyyHmI
– How to become a Green SME in a Circular Economy. Comisió Europea.
https://www.youtube.com/watch?v=V1Tszs48xCI
A Europa, la Comissió Europea ha vist en l’economia circular la clau per a donar resposta a la problemàtica dels residus, alhora que pretén que la seva pràctica fomenti la creació de nous llocs de treball i redueixi la dependència europea en la importació de matèries primes. La CE dóna xifres i estima que es podrien crear més de 180.000 treballs directes per al 2030 a Europa relacionats amb l’economia circular, satisfer la demanda europea de matèries primes entre un 10% i 40% i reduir el 40% dels gasos d’efecte hivernacle per al 2030. Un aprofitament dels recursos que repercutiria positivament en la industria europea; segons la CE, l’economia circular estalviaria 630.000 milions anuals per al 2030 (CE, 2014).
Per assolir aquests objectius, la CE va adoptar el passat mes de desembre el pla d’acció “Tancar el cercle: un pla d’acció de la UE per a l’economia circular” que implica la modificació de sis Directives europees relacionades, entre d’altres, amb els residus i l’embalatge així com les legislacions dels estats membres.
Bones propostes i grans fites a assolir que semblen bastant lluny de la realitat, especialment, si tenim en compte que la majoria de la producció es troba deslocalitzada fora de la UE i la disparitat existent entre els estats membres en la gestió i reciclatge dels residus.
D’altra banda, quan s’explica l’economia circular sovint es focalitza només en el reciclatge dels residus, dimensió que per si sola no permet assolir l’objectiu de zero residus. En aquest sentit, l’economia circular implica també, i necessàriament, l’adopció de mesures que fomentin un canvi en el sistema de producció i en les pautes de comportament dels consumidors en base a la idea que el millor residu és aquell que no es produeix. Vance Packard ja denunciava en el seu llibre The Waste Makers (1960) la creació de falsos estàndards socials i econòmics que porten a un consum excessiu i a un malbaratament de recursos.
D’aquesta manera, la implantació de l’economia circular implica, entre d’altres:
– Reduir al mínim indispensable l’embalatge i els materials utilitzats en la producció i venta de productes.
– Eliminar l’obsolescència programada augmentant la durabilitat dels productes.
– Utilitzar materials i components ecològics i fàcilment reciclables.
– Fomentar un consum responsable que prioritzi la qualitat sobre la quantitat, la reparació i reutilització dels productes d’acord amb els principis de la pròpia economia circular.
– Impulsar un sistema que garanteixi la traçabilitat dels materials i productes.
– Fomentar la valorització energètica (aprofitament de l’energia dels residus).
Mentrestant, i fins a que no s’implementi de ple l’economia circular, com a consumidors/es tenim un paper important. El procés comença amb cadascú de nosaltres, canviant les nostres pautes de consum.
La propera vegada que vagis a comprar fixa’t en els envasos dels productes (envasos que són una de les principals fonts de creació de residus a nivell familiar) i fes-te les següents preguntes: si aquests productes no tinguessin envasos o els mínims indispensables, quin volum de residus generaries al final de la setmana? Hi ha alternatives a aquests productes amb excés d’embalatge?
I si per algun motiu has de canviar d’electrodomèstics, ordinadors, telèfons, roba…. i encara no han esgotat la seva vida útil, els pots donar a entitats socials que s’encarregaran de portar-los a aquelles persones que ho necessiten. Hi ha nombroses entitats però per posar algun exemple, Fundació Banc de Recursos o Fundació Formació i Treball
Així doncs, compra (evitant envasos innecessaris), utilitza, repara, reutilitza, recicla i dóna (o ven) el que no vulguis. Contribuiràs a reduir la teva petjada ecològica i a reforçar la teva consciència ambiental i social… Et convido a que facis la prova!
__________________________________________________________
Fotografia de la portada: hablandoenvidrio.com
