
L’estat d’excepció, el confinament, la sacsejada viscuda els últims mesos arreu ha fet que alguns consumidors hagin descobert la qualitat dels aliments que es produeixen al costat de casa seva. Ha passat això amb l’oli d’oliva verge extra? S’ha revaloritzat aquest producte puntal de la dieta mediterrània? I la feina dels qui el produeixen?
“L’oli d’oliva és un gran producte que no està prou valorat a casa nostra en raó a la seva qualitat. Potser és que hi ha massa competència i els preus no s’acaben d’establilitzar. Curiosament, és molt més reconegut a la resta d’Europa i als Estats Units que aquí; els països on l’exportem l’aprecien bastant”, manifesta Joan Sabaté, pagés de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), membre de la cooperativa Agrícola de la Conca i del Consell Regulador de la DOP Siurana.

L’Agrícola de la Conca produeix oli d’oliva verge extra DOP Siurana sota la marca ‘Caputx’, que comercialitza en diferents formats de forma directa i ara també online gràcies o a causa de la COVID-19. “És un producte “del ‘terreno’, fet amb molt ‘esmero’, molt ‘mimo’ i molt ‘cuidado’ i amb la màxima serietat, sense pesticides i en poques quantitats. Gairebé la meitat de la producció és per a autoconsum”, explica Sabaté qui, als 67 anys, i jubilat de l’empresa que ell mateix va muntar al seu poble natal, continua treballant la terra.
“Qualitat i salut. Això és el que fem. Jo mateix vaig cada dia al tros a esporgar, picar la rama; vetllo i cuido l’oliva. Una feina de tot l’any que arreplegues en uns pocs dies”, relata mentre evoca el paisatge que l’envolta. “És una zona molt bonica, molt muntanyosa. Al marge dret del riu Francolí es concentren les oliveres; a l’esquerra, els cereals i la vinya. La floració es produirà abans de Sant Joan, estem a l’espera”.

L’olivera és un dels cultius que treballa l’Arnau Raventós, pagès de 23 anys, fill de Bràfim (Alt Camp), amb estudis de soldadura i mecànica, que en fa tres que es dedica al món de l’agricultura.“Sempre m’ha agradat treballar a l’aire lliure i la llibertat que et dóna el camp, el poder-te organitzar la vida i la feina com tu vols”, exposa.
Cinquena generació d’una família dedicada al cultiu de la vinya, les cireres i les olives amb terres a Bràfim, Vilabella i Nulles, a Raventós li agrada pensar que, “a la llarga, sí que es revaloritzarà la feina del camp. De moment, però, la gent valora més el preu. Hi ha molta competència i se segueixen consumint molts olis de baixa qualitat”, manifesta. Potser es perquè no coneixen la marca ‘Elor’, que s’elabora i es comercialitza en diferents formats a l’Agrícola de Bràfim, sota el paraigües també de la DOP Siurana.
D’aquí la importància de la denominació d’origen. “Ens ajuda a crear oli de molt bona qualitat i sobretot a tenir un mercat en el món de l’oli”, assegura el jove agricultor qui reivindica la importància de la sostenibilitat d’aquest cultiu, “l’olivera dóna feina a la gent de la comarca”, així com de “retornar a la terra el que ella ens dóna, especialment en la situació en la que estem”. I insisteix. “L’oli que es fa a casa nostra és d’una qualitat molt alta; a més, saps de què està fet i com està fet, i té moltes propietats beneficioses”. Un missatge que, explicat a les xarxes socials, gran aliades dels productors durant el confinament, “podrien ajudar a vendre’l, especialment entre el públic més jove”, assegura.

De les propietats beneficioses del consum de l’oli d’oliva verge extra i de difondre-les ho sap tot la Doctora Rosa Solà, especialista en medicina interna, catedràtica de Medicina i professora distingida de la URV, “vol dir que tens uns mèrits de docencia, recerca i gestió”, i Membre de Mèrit de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Aquest nomenament —només se n’han fet tres en tota la història de l’entitat— destaca la seva tasca a favor de l’atenció primària, la defensa de la medicina de família, així com el seu rigor en la recerca i la capacitat de descobrir talent en el seu entorn clínic i acadèmic.
Premiada internacionalment, la Dra. Solà pertany a diverses societats
científiques i destaquen els seus treballs d’investigació en alimentació, lípids
i arteriosclerosi. “Vaig començar estudiant l’oli com a producte amb la meva
tesi doctoral a finals dels anys 80, orginariàment sobre si podria reduir el
colesterol o perquè el colesterol és un factor de risc per patir malalties del
cor”, explica.
“Temps després, vaig tenir la sort de poder participar en un estudi
internacional molt novedós en el qual es miraven els efectes de l’alimentació
en els habitants rurals de diferents zones d’Europa. Una de les zones d’estudi
va ser el Baix Camp, on es van registrar nivells de colesterol dolent més
baixos i es va demostrar que se n’eliminaven més. Els resultats estaven
directament relacionats amb el consum d’oli d’oliva i només ens passava a
nosaltres”, resumeix. L’article es va publicar l’any 1986 a la prestigiosa
revista mèdica britànica The Lancet.
Els efectes beneficiosos i de protecció del consum d’oli d’oliva també es tracten a altres projectes més recents en els quals ha treballat, a la Universitat de Lleida i a l’IMIM de Barcelona, entre altres institucions. “El consum habitual d’olis d’oliva enriquits en els seus propis compostos fenòlics o amb els propis compostos més els compostos de la farigola confereixen un efecte cardioprotector en persones que tenen concentracions de colesterol elevades en sang”, verifica.
“Defensem l’oove com altres països defensen altres aliments saludables, ja siguin els fruits vermells, les verdures o els peixos blaus. El nostre no és l’únic model d’alimentació saludable, però sí un ambaixador molt bo. I si al patró per excel·lència de la dieta mediterrània li afegim altres aliments que també ho són, la millor dieta encara serà millor”.

“Com millor mengem, millor estem. I si incorporem oli d’oliva a la dieta, millor estarem.No entenc perquè funcionen tant les càpsules de café comprades a establiments especials i no podem comprar un litre d’oli a la setmana a botigues de proximitat o tendes online. Tenim un ‘superaliment’ a casa i no surt a les llistes i no el fem servir. Quants d’aquests ‘superfoods’ s’han estudiat tant com l’oove? Cap!”, s’exclama. “No em cansaré de repetir que cal que consumim oli d’oliva verge, i si és extra, millor”.
Sobre si es revaloritzaran els productes de proximitat i la feina dels productors després de la pandèmia, afirma que sí. “A la classe mitja”, concreta. Però insisteix en la importància de no afluixar en la difusió de les seves virtuts i esforços per aconseguir-ho.
“Durant el confinament, la televisió ha emès diversos anuncis sobre la pagesia; una acció inaudita. I justament aquests missatges positius, aspiracionals, són els que hauríem de potenciar. El consumidor hauria de voler consumir aquest producte tan saludable cada dia i voler-lo regalar igual que fa amb el vi. S’estan fent olis boníssims i amb una imatge fabulosa. Cal que trenquem missatges erronis i ens dirigim a la gent jove”, conclou. Reivindiquem la pagesia i l’oli nostre de cada dia.
__________________________
Fotografies de: Ferran Aguilar (les dues primeres), d’Artur Santos la tercera i del fons DOP Siurana la de la Dra. Solà.
_________________________



