DO Costers del Segre: diversitat, equilibri i sostenibilitat social

“Parlar de Denominació d’Origen Costers del Segre és fer-ho de sostenibilitat”. El missatge surt de boca de l’actual president de l’entitat, Tomàs Cusiné, que té clar que aquest és el present i ha de ser el futur de l’entitat i de la trentena llarga de projectes vitivinícoles als quals donen empara a terres de Ponent. “Forma part dels nostres valors”, afegirà, i li falta poc per afegir-hi “ADN”. El cert, però, és que aquest és un dels objectius de la DO, així ho comuniquen i fins i tot verbalitzen que l’objectiu a curt termini -el president parla de quatre anys vista- és ser sostenibles  100%.

Sentint això, segur que hom pensa en la vessant econòmica, però Cusiné s’està referint a la sostenibilitat social. Pensa i parla d’aquella cohesió del territori que permet satisfer necessitats individuals de benestar, cultura i participació; i recalca la importància de tenir cura d’un paisatge que dona mitjans de vida a les famílies que, trobant-se prop del lloc d’origen, no hauran de deixar mai l’àmbit rural per emigrar cap a les grans ciutats.

“Un dels grans problemes que tenim als pobles petits és la despoblació”, es lamentarà Cusiné, “i tenir cellers, projectes vitivinícoles, ajuda molt al territori, hi arrela les persones i allarga la vida als municipis”, afegeix. “A més a més, les persones que venen a Lleida, per exemple a fer enoturisme, visiten un celler, tasten els vins que hi fan i, a la vegada, gaudeixen de la gastronomia, fan nit als establiments de la zona i esdevenen una font de riquesa i humana imprescindible per conservar el territori”.

Les persones fan territori. D’acord. I una de les funcions que s’ha marcat com a prioritàries la DO Costers del Segre és compartir aquesta visió i crear una consciència col·lectiva entre tots els seus membres. “Els cellers han de tenir la mentalitat positiva i creure en el projecte comú, perquè si tots anem a una, el resultat serà més enriquidor i assolirem tots els objectius marcats. Penso en aquesta sostenibilitat, però també en altres projectes que estem endegant per a donar a conèixer el nostre territori en tota la seva diversitat”.

“Diversitat”, un concepte prou controvertit perquè hi ha qui l’hi veu una connotació negativa a l’hora de definir un territori d’origen. No és el cas del president ni la secretària de l’entitat, Olga Codina, que més enllà de les complicacions logístiques que pot suposar tanta distància entre projectes, entenen aquest terme com a sinònim de riquesa, potència i complementarietat. L’Olga, fins i tot, fa aquesta comparativa per justificar-ho: “Jo diria que la nostra DO és com la Unió Europea, perquè promou la unitat però respectant i protegint la diversitat”.

La comunicació i difusió, elements estratègics pel període actual

Fent-se seva la màxima aquella de “si una cosa no es coneix, no existeix”, la Denominació d’Origen Costers del Segre ha decidit apostar fort i dedicar recursos a explicar què passa al seu territori. “El vi és el producte que millor defineix un territori”, dirà Cusiné, “i Lleida, que és terra de pomes, peres i pinso, té en el vi -i l’oli- el producte que ajudarà a fer la millor marca”.

El producte hi és. El relat, l’estan construint a partir de l’auto-coneixença i de saber promocionar els seus punts forts. “La història ens ha portat on som ara, i estem molt contents de comptar amb 36 projectes vitivinícoles per seguir construint el nostre relat col·lectiu i refermant la nostra identitat”. Són cellers que poden vinificar amb total llibertat a partir de 29 varietats acceptades al territori. “No creiem en l’encorsetament, quina quimera!”, afegirà el president. “A més a més, també estem molt engrescats amb la recerca i identificació de noves varietats autòctones”, amb tot el significat històric que això pot tenir per allò de recuperar tradicions i també amb la mirada en el futur i en veure si de nou, en un moment en què el canvi climàtic és una realitat més que mai, s’adapten bé al territori i ofereixen vins de la més alta qualitat.

“El clima ha canviat i per tant, també ho ha fet l’entorn on creixen les varietats de raïm. Això pot significar que no es comportin igual ara que fa uns quants anys”, explicarà Cusiné. “Penso en algunes varietats mediterrànies, que són les que tradicionalment s’han adaptat millor al nostre territori, i en com en el seu moment s’haurien despreciat per falta de color o descriptius aromàtics, condicionants que ara no tenen perquè significar que desapareguin de les plantacions. A més, avui en dia també hi ha molta més consciència i tecnologia per poder-lo treballar i elaborar bons vins”.

Un dels primers exemples d’aquesta pràctica el trobem en la Trobat. Una varietat tradicional de la zona que s’ha recuperat recentment i que està sent font d’estudi per valorar introduir-la de nou entre els plecs de condicions de Ponent. La DO lidera i acompanya aquests estudis i hi dedica importants recursos humans i econòmics. “Volem veure com es comporta i evoluciona  en cadascuna de les set subzones de la DO, caracteritzades per diferents microclimes, altituds o tipus de sòls”.  

De fet, explica l’Olga, ja hi ha en funcionament diversos centres d’investigació al territori i la Denominació d’Origen dona tot el seu suport a la feina que fan. A més a més, ara, s’ha creat un grup de treball que durant els propers deu anys estudiarà la varietat i com es comporta per veure com evoluciona i s’expressa en cada context: “Enguany naixeran els primers vins elaborats amb la Trobat i segons el resultat, decidirem si convé definir una metodologia única per acompanyar la manera de treballar i elaborar la varietat”, dirà el president.

De Ruta del Vi de Lleida, a Barcelona

D’uns anys cap aquí, la Denominació d’Origen Costers del Segre també és la responsable de dinamitzar la Ruta del Vi de Lleida, i ho fa de la mà de la Diputació local, amb qui comparteix la visió que el vi i el seu entorn són grans actius a l’hora de vendre territori. A la Ruta són seixanta sis entitats sòcies, entre les quals, cellers, restaurants, allotjaments i organismes públics.

“El vi dinamitza el turisme, i creiem en la importància de lligar el producte a la gastronomia, per donar-hi encara més valor al conjunt”, comenta Tomàs Cusiné. La restauració local és imprescindible per ajudar a crear una marca de valor: “Hem iniciat una fase de formació per donar a conèixer la gamma de productes vinícoles locals, de manera que cada establiment la pugui incorporar a la seua carta. Tenim el total convenciment que sumant-hi la gastronomia, la ruta esdevindrà un producte encara més potent”.

El maridatge de vi i gastronomia va ser precisament la fórmula escollida en la última acció comunicativa de la Denominació d’Origen. Les “Harmonies de Ponent” van donar a tastar vins del territori i elaboracions de Josep Maria Castaño i Joel Castanyé, dels estrellats Malena i la Boscana, respectivament. “L’acte era doblement estratègic, ja que a part de convèncer els assistents amb la qualitat dels productes presentats, pretenia que els periodistes, comunicadors, sommeliers i  prescriptors ens ajudessin a definir-nos”, dirà Codina. “Entre nosaltres tenim molt en comú, procedència, forma de ser…, i ens agradarà veure com se’ns veu des de fora i com ens poden ajudar a projectar la imatge que volem que es tingui de la DO i del territori de Costers del Segre”, explica la Secretària de l’entitat.

La DO té bona salut

“Crec que la DO Costers del Segre gaudeix d’una bona salut, diria que mai havíem estat tan bé com ara”, diu el president de l’entitat. “Tenim un bon equip, molt professional en els seus àmbits de treball, i molta il·lusió i optimisme per consolidar i construir nous projectes que ens ajudin a seguir fer-nos grans”.

A més, no hi falta l’entorn. El president confessa que li agrada “veure les estrelles a la nit, estar en contacte amb la natura… aquí als pobles tenim aquesta sort”, per això, continuarà, “part de la nostra responsabilitat és conservar els petits municipis, fer-los atractius i sostenibles perquè les futures generacions ho puguin gaudir igual que nosaltres”, conclourà Cusiné.