Quan utilitzem l’igual, símbol matemàtic, normalment ho fem amb una certa frivolitat. Sobretot quan l’utilitzem per comparar “ la collita d’aquest any ha estat igual que la de l’any…”. Encara que hem dit igual, en realitat, volíem dir semblant.
Ara bé, quan utilitzem el símbol matemàtic “=” no hi ha dubte, els dos costats de la igualtat tenen el mateix valor.
Pot semblar un començament molt agosarat, segurament ho és! Algú pot pensar que escric des de l’embriaguesa d’haver-me begut tot el trepat de la Comarca. No. Però sí, que ho faig des de la inconsciència de no frenar els meus pensaments, normalment molt més reflexius i moderats. Però l’ocasió crec que s’ho val.
Actualment la situació nacional a Catalunya fa que tot estigui una mica a l’aire, pensament compartit per molts. I, segurament, en un futur proper, tot estarà en revisió. També sembla que el seny en molts casos ha deixat pas a la rauxa. Potser estem, en realitat, en una època revisionista i reformista. Bé, ja veurem com es van assolint els passos del procés i viurem segur grans esdeveniments. Aquesta introducció ens permet, també, fer una revisió de com ha evolucionat el sector vitivinícola a la nostra comarca. A quins interessos ha respost el sector i què volem ser o cap a on volem anar en els propers anys?
Si fem una mirada enrere, vèiem com els pagesos de la Conca plantàvem les varietats de vinyes que en cada moment ens demanava el mercat. Ara Cabernets, ara Ull de Llebre, ara Merlot, Chardonnay, Syrah…una llista interminable de varietats. Sempre molt ben assessorats per les autoritats competents en matèria agrícola. Amb frases cèlebres dels polítics de torn com “hem de modernitzar les explotacions agrícoles” “hem de millorar els processos d’explotació cap a l’extracció intensiva de vi”… i moltes altres. I sí, moltes d’aquestes coses s’han fet. I això ha fet també que pràcticament la totalitat de producció de vi hagi anat cap als grans productors de cava.
Després vam veure com els preus dels vins negres baixaven en caiguda lliure i a poc a poc el sector ha anat confiant cada vegada més amb les varietats autòctones com la parellada, el macabeu i el trepat. Molt més estables en quan a preus gràcies a la demanda de la DO Cava. Aquest fet ha donat una certa estabilitat als pagesos productors de vi base cava. El sector també s’ha anat concentrant i dimensionant en grans grups productors recuperant la inversió en les explotacions agrícoles, en part també, gràcies als plans de millora que han subvencionat la plantació de moltes hectàrees de vinya a la comarca i arreu.
El sector del vi, com molts d’altres, ha patit un cert desordre durant aquests últims anys, però dins d’aquesta entropia també hi ha una certa tendència cap a l’estabilitat. Per tant, tenim una part important del sector del vi de la comarca encarat a la DO cava. Per altra banda ja hem vist com hi ha hagut un augment molt important dels vins embotellats a mans dels cellers establerts i molts de nous. Hem vist com el trepat s’ha convertit amb el vi ambaixador de la DO Conca de Barberà. Oferint un gust molt singular als paladars de molta gent que ja s’han atrevit a provar-lo. Per la DO, que som tots, és com si haguéssim trobat or sota els nostres peus, almenys jo, ho veig així.
Tenim un producte autòcton i exclusiu, una varietat que ja demostra el seu potencial en el món del vi i del cava. Per tant, doncs, tenim un gran repte, saber gestionar aquesta riquesa que ens dóna l’exclusivitat de tenir un gran producte, el trepat, en el mercat del vi.
Aquest fet ens far pensar en grans regions vitivinícoles del món famoses per les seves varietats autòctones. Però aquestes zones exclusives han hagut de fer molta feina per remar tots junts, per creure amb ells mateixos i el seu potencial, per millorar i treballar les qualitats dels seus vins, per investigar i diversificar els productes, diferenciar-se amb subzones, potenciar la comercialització i fer-se molt més visibles en els mercats interns i externs.
És una feinada, però que en molts àmbits ja l’hem iniciat; la DO Conca, els Cellers i també les cooperatives de la Comarca ja saben que aquests són alguns dels reptes que tenim. Fins i tot alguns cèlebres productors de vins ja aposten per vinificar amb el trepat.
Ara bé, també som conscients que no serà un camí fàcil. La DO Conca té un repte majúscul. Haurem de fer una bona gestió del tot el potencial de la comarca, de tots els cellers i de tots els vins. Haurem d’intentar sumar a tothom i provocar que s’hi cregui amb aquesta marca. Amb molta mà esquerra, amb gent oberta, preparada per liderar canvis. Molt més preparats per acompanyar, orientar i aconsellar que per fiscalitzar.
De fet, hem d’estar preparats per ser una gran regió de vins. La regió del món on es vinifiquen els trepats.
El nostre viatge cap a Ítaca el guien uns fars de llum violàcia, la llum dels trepats. La DO Conca i el Trepat no seran l’una sense l’altra. El futur de la DO és igual a Trepat?
______________________________________
Fotografia de portada extreta de: http://www.labajoca.cat/fires/248/
