Si hi ha algú que pugui explicar gairebé de memòria la història del vermut al món, aquest és l’empresari reusenc Joan Tàpias, director del Museu del Vermut de Reus. En un pas més per difondre els vincles històrics de la ciutat amb la producció del vi aromatitzat, empra les xarxes socials de l’equipament per divulgar i difondre coneixement, més enllà de fer dentetes amb les propostes enogastronòmiques. “Des de finals de 1800 i fins avui, hi ha hagut a Reus més de 30 cellers que han elaborat vermut de Reus i fins a 70 marques”, explica Tàpias en un missatge en català i castellà que destaca el fet que Reus no té denominació d’origen per al vermut, cosa que no ha impedit un ampli reconeixement a tot l’Estat espanyol i també fora d’ell. “Avui queden dos cellers que elaboren vermut a Reus, Emilio Miró Salvat (1914) i De Muller (1950) elaborador dels vermuts Iris i De Muller. Juntament amb el Celler Sort del Castell del Morell, que elabora Yzaguirre amb la fórmula i el nom originari de Reus, aconsegueixen que encara es trobi als bars de qualsevol ciutat espanyola el famós cartell Aquí hi ha vermut de Reus”, segueix difonent Tàpias.
I no li falta raó perquè només cal tombar pel circuït de bars més castissos de la capital de l’Estat i veure com en fan bandera. Des de quan? L’empresari reusenc explica que va ser el 1901 quan a casa Miró i Tarragó va fer arribar el vermut de Reus a Madrid, convertint-se en un referent de qualitat. “És cert – reitera Tàpias – que el vermut de Reus no té denominació d’origen, només a França n’hi ha una per al vermut, la de Chambery, però això no impedeix que a la ciutat s’elabori el millor del món”. Precisament una de les últimes entrades a la xarxa social Facebook, Joan Tàpias detalla que “per aconseguir la denominació d’origen, el vermut s’ha d’elaborar dins del terme municipal de Chambery i emprant sempre sistemes tradicionals, macerant plantes, arrels i flors en el vi. Està totalment prohibit mesclar amb extractes – ja preparats”.
Que el vi no tingui denominació d’origen a Reus – cosa complexa per la procedència del vi – no treu que la qualitat i la rellevància siguin màximes. El Museu del Vermut posa fàcil descobrir-ho amb una carta extensa on hi tenen cabuda vermuts d’arreu del món, però essencialment catalans, i plats que conviden a beure-se’l amb una cuina de mercat innovadora.
5 plats per “xalar”
Truita de patata i ceba de l’àvia. “400 grams de truita feta al moment. Demanar-la poc feta, sucosa, i amb pa de vidre amb tomàquet.”
Daus de bacallà en tempura amb salsa de soja, mel i reducció de vermut negre. “El bacallà el tallem a daus, s’arrebossa per donar-li un punt de cruixent. El toc dolç de contrast l’aporten la combinació de vermut, soja i mel.”
Melós de vedella cuinat a baixa temperatura i salsa de vi negre DOQ Priorat, amb xips de verduretes de temporada. “La melositat i el gust potent de la salsa s’acompanyen amb carxofa, moniato i iuca. És un plat que agrada molt.”
Cassoleta de musclos de roca amb romesco. “Cuinats al vapor, als musclos se’ls afegeix una salsa de romesco més lleugera del que és habitual. Tot mesclat a l’olla i servit per sucar-hi pa!”
Popets saltats amb carxofes, ceba confitada, cruixent de pernil i reducció de vermut negre. “Al sofregit de ceba i carxofes s’hi afegeixen els popets. Es deixa que faci xup-xup a la cassola i s’acaba amb el cruixent de pernil i el vermut negre. La filosofia és un bon plat amb un fons bo. La combinació salada i dolça final, agrada molt.”
5 vermuts per beure
Cori. “Perquè és el del Museu del Vermut, perquè ha estat premiat dues vegades consecutives com el millor negre tradicional de Catalunya als Premis Vinari. És balsàmic i suau, de bon beure. Entrada dolça i final amb toc amargant. Un vermut per a tots els paladars.”
Miró. “Perquè trobarem l’essència del vermut de Reus de tota la vida. Té una entrada també agradable, és sedós, i amaga tocs amargs.”
Yzaguirre. “Per la curiositat de provar el vermut actual més antic de Reus. És molt aromàtic i una mica més amargant que el Miró i el Cori. La fusta es reivindica.”
Iris. “Un altre vermut de Reus de manera que s’assembla als anteriors, però en aquest la diferència és la potencia. Recorda també que ha estat macerat en tines on s’elaborava el tradicional vi de missa.”
Cocchi. “Un vermut italià recuperat de 1891. Elaborat amb moscatell com deien els vells puristes del segle XIX amb molts tocs de fruits secs i una equilibrada dolçor-amargor. El millor vermut d’Itàlia.”
Punt e Més. “Per als més valents, també d’Itàlia. Molta influencia de la Quina, que li dóna una amargor que pot resultar molesta als paladars més fins.”
5 cartells per observar
“Rei Carpano brindant amb personalitats com Napoleó i Verdi. L’autor és Armando Testa.”
“Ottos Lorenzo. Té poc a veure amb el vermut però és… Curiós!”
“Berschik’s d’Àustria on es pot veure que, antigament, la publicitat del vermut girava al voltant de les finalitats terapèutiques.”
“Martini per Andy Warhol. Una col·lecció de quatre cartells… Molt pop.”
“Tiara dels EUA. És una rèplica del dibuix que hi ha a galetes Trias de Santa Coloma de Farners a Girona; en el cas de la fàbrica de galetes, a la mà hi ha una ampolla de ratafia, però en el cartell d’aquí, una de vermut .”
Mentrestant, el Vermut de Falset s’ha fet un lloc a Barcelona. Hi ha bars emblemàtics com el Calders al barri de Sant Antoni que l’exhibeixen a la carta, amb orgull, des de sempre, i d’altres de recentment oberts com la taberna de l’Eusebi, a Sant Gervasi, que reivindica a la pissarra exterior que a la part alta de la capital s’hi tasta lo nostre vermut, que és com anomenen els de Falset al seu vi aromatitzat. El serveixen en got i és boníssim d’acompanyar d’una tapa de bolets amb pètals i puré de patates, per exemple. L’ampolla acaba d’estrenar imatge i l’envàs nou ja és disponible a les botigues especialitzades, reivindicant la modernitat d’un vermut històric, mantenint els sabors i la intensitat de sempre, que aporten les tines de fusta imponents que donen la benvinguda al celler. Una bona oportunitat per conèixer la història del vermut de Falset és fer la visita teatralitzada a la Cooperativa. “Com mai te l’han explicat” resa l’eslògan. El recorregut comença amb un tastet de vermut i unes olives arbequines, essència pura del Montsant.
Un treballador peculiar rep els visitants i els acompanya en un recorregut ple de sorpreses pel celler modernista, obra de Cèsar Martinell, mostrant-los la seva particular visió de l’espai i els vins que encara s’hi elaboren, com el vermut, però també els dolços i rancis. A la sala de tast, es poden degustar més referències de les gammes Ètim i Castell de Falset. Són visites per a tots els públics, que es realitzen ininterrompudament entre els mesos de març i desembre, tots els dissabtes i diumenges a les 12h, per només 10 euros l’entrada. La promoció del Vermut de Falset va més enllà però de la iniciativa privada. En col·laboració amb l’ajuntament del municipi, aquest 2017 es realitzaran “diverses accions comercials i de divulgació tant a la localitat com fora d’ella”, expliquen fonts del consistori. Sense concretar quines, avancen que aquest serà l’Any del Vermut. L’alcalde de Falset, Jaume Domènech, explica que “el de la Cooperativa ha estat un vermut molt ben valorat al mercat i cal donar-li una nova empenta i situar-lo com un actiu important del poble, ara que es parla del vermut a tota hora i a tot arreu”.
Una altra parada obligada, a la capital catalana, és Senyor Vermut, a l’Eixample. Ni una agulla hi entra els caps de setmana però la diligència de Jordi Miralles i de l’equip ho posa fàcil per fer-se un lloc i fer un bon aperitiu. La sèrie limitada del Vermut Reserva obra del mateix Jordi – propietari – actualitza la seva imatge que ha estat creada per l’agència Mr. Ripley. El món del vermut ja fa dies que ha après que la primera vegada, com a mínim, escollim per la vista: “Vam tenir clar que humanitzaríem al 100% l’ampolla de vermut, perquè el Sr. Vermut és ell, en Jordi. Hi representem un barret de copa i una banderilla d’oliva que li dóna un toc elegant”, explica el creatiu Àlex Catalan. “Hem jugat amb la transparència de la gràfica. Hi ha representades unes ulleres que es troben al cantó del dibuix principal, de manera que quan es buida l’ampolla es pot veure el pictograma sencer, igual que unes lletres laterals”, afegeix. És el primer cop que a Mr. Ripley treballen la creativitat d’un vermut, però està clar que hi ha camp per recórrer.
Diu Àlex Catalan que “el disseny està molt de moda al món del vi i ara és tendència la serigrafia, perquè dóna més llibertat a l’hora de dissenyar. Com que és un producte molt modern, i es tenen en compte tant el moment de consum com el públic al qual s’adreça, persones d’entre 30 i 45 anys, el que busquen és una transgressió a la gràfica. A Mr. Ripley també ens ha ajudat que en Jordi hagi volgut que l’etiqueta fos moderna”. Malgrat que tothom busca innovar i cridar l’atenció, la clau està principalment en la coherència. A Mr. Ripley sempre han defensat que “la gràfica ha de ser similar al contingut”. I la prova n’és aquesta ampolla que fa joc amb les braves i les bombes suculentes d’en Jordi.
