Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, la primera accepció del terme estereotip és “Planxa de metall tipogràfic obtinguda amb un motlle que és l’empremta d’una o més planes compostes amb caràcters mòbils”. I si bé la segona accepció té a veure amb les idees prefixades que hom té sobre determinades qüestions, la referència a les planxes tipogràfiques posa de manifest la rigidesa d’aquestes imatges mentals i preconcepcions culturals. Això ho va posar de manifest el periodista Walter Lippmann, que va ser la primera persona que, ja al 1922, va emprar el terme estereotip, entès com un mecanisme de defensa i com una eina de comprensió de la realitat per economitzar esforços. És a dir, els estereotips són simplificacions de la realitat, que malauradament acabem confonent amb la realitat, i que defineixen el nostre comportament com a grup social.
Segons Myers (1995), per estereotip podríem entendre aquelles atribucions generalitzades de determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. Això fa que s’atribueixin qualitats a una persona com a membre d’un grup i que no se la jutgi per la seva individualitat.
D’entrada, cal tenir en compte que els estereotips ens són molt útil per simplificar la realitat que ens rodeja i per saber com actuar davant d’una situació nova. La realitat que ens envolta és molt complexa i l’estereotip ens ajuda a simplificar la seva interpretació. Malauradament, aquest conjunt de creences compartides fàcilment degeneren en prejudicis, que, segons Allport (1954), són una actitud hostil i desconfiada envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de la seva pertinença a aquest grup.
En aquest sentit, els prejudicis són una creença carregada d’emocions i sentiments, que s’han transmès en gran part en el si del grup social de pertinença i que en general comporten la visió dels individus externs al grup com una amenaça. A més, tenim tendència a valorar més allò que confirma les nostres creences que no pas allò que les desmenteix, que entenem com a l’excepció que confirma la regla i no com una mostra de l’heterogeneïtat del grup estereotipat.
El problema és que els prejudicis poden degenerar molt fàcilment en discriminació. És a dir, el fet que una persona pugui ser tractada de manera menys favorable que una altra en una situació anàloga per raons d’origen, sexe, religió, o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual. Així, podem passar fàcilment de l’estereotip entès com una creença (el joves marroquins són conflictius) al prejudici com una actitud (sento preocupació) i finalment a la discriminació, en aquest cas un comportament (no el contracto). Aquestes actituds dificulten la integració social i laboral dels membres dels col·lectius estereotipats i en poden comportar la seva marginació i exclusió social.
I com podem fer front a aquests prejudicis en els nostre entorn familiar, social i laboral? Doncs, entre altres estratègies, hem d’assumir, en primer lloc, que tots tenim prejudicis i estereotips, i per tant, aquesta és la primera reflexió que ens hem de fer si volem provocar un canvi en els nostres interlocutors. A més, cal tenir en compte la dimensió emocional d’aquestes creences i la dificultat de rebatre-les. Per tant, el nostre objectiu ha de ser generar algun dubte en el nostre interlocutor. I per aconseguir-ho és molt important evitar judicis de valor i actuar de forma brusca, atacant o ridiculitzant les opinions de les persones. Això pot produir un tancament defensiu, que és incompatible amb qualsevol procés de sensibilització. És molt important deixar parlar la persona que expressa algun prejudici, cal un escolta activa i una actitud que no transmeti un tancament.
També s’han de qüestionar les generalitzacions i les exageracions: no donar per descomptat el comportament d’un individu per la seva pertinença a una determinada comunitat. A més. s’han de reforçar els arguments que posen èmfasi en la igualtat més que no pas en la diferència, buscar punts en comú i destacar que molts dels problemes i dificultats de les minories són comuns al conjunt de la població.
Per últim, en tant que molts dels prejudicis tenen a veure amb un suposat tracte de favor que reben les minories per part de l’Administració, cal reforçar els criteris de professionalitat de l’Administració i dels requisits d’accés als diferents serveis. En tot cas, s’ha de posar l’èmfasi en la responsabilitat de l’Administració sobre l’escassa dotació dels recursos destinats a política social.
És evident que la lluita contra els prejudicis hauria de ser una tasca ineludible de les administracions a tots els nivells, especialment a l’àmbit local i hi ha diferents experiències que posen de manifest els esforços per desmuntar aquests prejudicis i lluitar contra els rumors vinculats a diferents col·lectius socials, com és el cas de l’estratègia antirumors de Barcelona (http://interculturalitat.bcn.cat/bcnacciointercultural/ca/antirumors-que-fem) o les iniciatives que ha dut a terme l’Ajuntament de Tàrrega (http://interculturalitat.bcn.cat/historic/bcnantirumors/sites/default/files/Desmuntant%20rumors_0.pdf), entre molts altres.
Però indubtablement també és una responsabilitat individual en la nostra relació amb el nostre entorn. Decidim si lloguem un pis o donem una feina a una persona en funció de la seva pertinència a un grup determinat? Som agents de transmissió de rumors que ens han arribar de l’amic d’un conegut d’una companya de feina sobre el repartiment de cotxets de nadons a persones de determinada minoria religiosa? Fem responsables els membres d’alguns grups socials de les incapacitats dels nostres governants?
Com hem dit, ser conscients dels nostres estereotips i prejudicis és el primer pas per desmuntar-los.
___________________________________________________
El contingut d’aquest article s’ha extret d’un treball meu anterior elaborat en el marc de la campanya Desmuntant prejudicis, de Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers, que enguany ha rebut un dels Premis Francec Candel, que atorga la Fundació Carulla. http://www.fundaciocarulla.cat/ca/premis-francesc-candel/bones-practiques/desmuntant-prejudicis
