Un territori amb valors

1És evident que qualsevol iniciativa de promoció territorial ha de partir dels valors intrínsecs del territori en qüestió, i així parlem dels valors naturals, patrimonials, paisatgístics, ecològics, històrics o econòmics, entre altres, d’una determinada localització com la base sobre la qual bastir un projecte de  desenvolupament d’aquest indret concret. I en aquest sentit, la Conca de Barberà disposa d’un reguitzell molt ampli de potencialitats de gran importància, com s’ha posat de manifest reiteradament des de les diferents seccions d’aquesta pàgina web.

Tanmateix, quan parlem de desenvolupament territorial no estem parlant  (o no hauríem d’estar parlant) només d’afavorir el creixement econòmic d’un determinat indret, sinó que també hauríem de tenir en compte quin model de societat volem que en resulti d’aquesta intervenció. Això ens porta a parlar també del desenvolupament social del territori, o dit d’una altra manera, d’un creixement sostenible i just, que afavoreixi el conjunt de la població, promogui la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, sigui solidari i cooperatiu, garanteixi la participació dels agents del territori en la gestió…

D’aquesta manera, més enllà dels valors materials del territori, també hauríem de fer atenció en els valors morals o ètics, o fins i tot cívics, que han d’impregnar la nostra intervenció. Aquests valors no tenen una existència per se sinó que representen l‘obligació d’una acció determinada, un comportament que considerem adequat en tant que persones i en tant que comunitat. Potser no coincideixen amb els nostres desitjos personals, però hem consensuat col·lectivament que cal tenir-los en compte. És a dir, són valors que estan relacionats amb el concepte de la dignitat de la persona i estan directament vinculats a la llibertat humana, i per tant amb la nostra capacitat d’escollir el que és correcte o no.

De quins valors estem parlant? Doncs de conceptes que haurien de ser indestriables de les polítiques de desenvolupament territorial com ara la sostenibilitat, l’autoestima, la solidaritat, l’empatia, la justícia, la convivència, la cooperació, la diversitat o la participació i que representen una nova aposta per dotar la planificació territorial d’un enfocament ètic, en definitiva, per vincular promoció territorial i desenvolupament social. Aquesta nova cultura del territori, que té els seus fonaments en l’Estratègia Territorial Europea (1999) i en el Conveni Europeu del Paisatge (2000), es caracteritza, segons Albert Cortina, per un caràcter més participatiu, de baix a dalt, de la gestió del territori; per la priorització dels objectius d’equitat social, la gestió prudent dels recursos ambientals i la competitivitat equilibrada, i per la concepció en xarxa dels diversos agents implicats[1].

D’aquesta manera, qualsevol política de desenvolupament de la comarca, que al nostre entendre s’ha de basar en fonaments de caire ètic i moral, ha de preveure com a objectiu final la millora social i de benestar del conjunt de la població. En definitiva, posar en valor el territori a partir de les seves potencialitats també ens hauria de permetre l’assoliment d’un territori amb valors.

Aquest és el repte d’aquesta nova secció de la Conca 5.1 que avui estrenem: aportar al debat aquesta nova visió ètica de la planificació territorial, i fer-ho en forma de glossari de diferents conceptes vinculats amb aquest enfocament moral i ètic del territori, contextualitzats, en la mesura del possible, en el nostre marc territorial. Aprofito l’ocasió per agrair la confiança demostrada per la Conca 5.1 en encarregar-me aquesta tasca, que espero sigui del vostre interès.

[1]http://www15.gencat.cat/cads/AppPHP/images/stories/publicacions/documentsrecerca/2010/ddr_17_web.pdf

[Carles Bertran]