Des de la mirada d’un convent

Abans de l’estiu, vaig fer la meva última ressenya sobre un títol anomenat: “Les herbes remeieres”, aquí el podeu recuperar: http://www.laconca51.cat/les-herbes-remeieres/ , el qual em va portar a posar el focus en un tipus de personatge que eren els frares i els seus remeis. Avui, 4 mesos més tard, torno a posar l’ull en aquesta comunitat però més concretament en el convent que la va veure néixer, créixer i morir. Montblanc fou durant anys ciutat important al Principat i per aquest motiu es van establir comunitats religioses. El Convent de Sant Francesc no és una excepció, però aquest va canviar d’usos després de la Tercera Guerra Carlina i els frares l’abandonen.

Aquesta petita introducció històrica és per arribar l’any 1864, l’any en que comença la novel·la que us porto avui. Aquesta comença a Barberà de la Conca, en plena plaga de la fil·loxera a França i amb prosperitat a territori català. Però aquest fet no durà massa.

libro-el-convent2En Josep és el protagonista d’aquesta novel·la. És pagès i orfe de pare. De Barberà de la Conca, però fill adoptiu de Montblanc. Ell i la seva mare enbarquen l’aventura d’anar a viure a Montblanc, per prosperar i millorar les seves condicions de vida, treballant en un hostal, l’Hostal Grinyó.

Però tots aquests fets no li passen desapercebuts al Convent. Aquest està de vigilància. I sempre ha estat així. Al situar-se fora muralles i a prop d’una porta d’entrada al poble emmurallat, no hi ha fet que li passi per alt. Sant Francesc, com bé es diu avui en dia, sempre ha estat punt de trobada per montblanquins i forans. Sempre ha estat punt d’entrada i sempre ha estat admirat per a qui l’ha visitat. Un convent d’aquestes característiques devia ser difícil no contemplar-lo en l’època de més esplendor. Però el convent és un simple observador d’en Josep. Aquest Barberenc explicarà amb exactitud i amb tot mena de detalls la transició de la misèria a la riquesa, de la timidesa a la influència, de l’arada a la indústria.

Aquesta novel·la històrica és un relat suculent i profund d’una època on la cap de terme estava en ebullició, però sobretot ho podrem comprovar per a la quantitat de referències històriques i documentals, no acabaria amb la llista interminable de cognoms típicament montblanquins, llocs que avui en dia encara es coneixen amb aquell nom o renom, els carrers, la gent i els costums.

10662081_10204253658395828_8169950116459101781_oÉs un relat on tenen cabuda personatges com Palau i Dulcet, el General Prim, Amadeu de Savoia i d’altres més coneguts en termes montblanquins com per exemple els Contijoch, Masalles, Cantó, Espinach, Sabaté, Pedrol i un llarg etcètera. I no només les persones, sinó també els indrets.

Per últim, destacar el valor que té les fonts arxivístiques i històriques d’aquesta obra de ficció. Si amb menys de cent anys d’història, Eduard Contijoch ha sabut reunir tots aquests personantges i indrets i trenar aquesta novel·la, imagineu-vos la quantitat de documentació que encara queda per explorar i què se’n pot arribar a treure. Les fonts arxivístiques acostumen a ser font inspiradora per a novel·listes, però més ho seran si s’utilitzen, com comença a passar en el cas de Montblanc i de la seva comarca.

Si us plau, utilitzeu-los, són públics i són fons i fonts prou interessants, a més de la feina titànica de democratitzar l’accés a aquests. Podeu consultar els arxius en línia en aquest enllaç: http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia

________________________________________________________

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: El Convent
Autor: Eduard Contijoch Miquel
Editor/Impressor: Editorial Circulo Rojo
Any publicació: 2014
Col·lecció: Novela
Preu: 20€
Catàleg Biblioteques Públiques de Catalunya: http://goo.gl/oXuDvK

Facebook autor:
https://www.facebook.com/eduard.contijoch

Twitter editorial:
https://twitter.com/Edicirculorojo

Facebook editorial:
 https://www.facebook.com/Editorial-C%C3%ADrculo-Rojo-148222991917861