A PEU PER LA CONCA. RECORREGUTS AMB HISTÒRIA
Es tracta d’una caminada senzilla de Vimbodí a Milmanda on es pot gaudir tranquil·lament del paisatge i de la història alhora.
Podem sortir del poble de Vimbodí i Poblet pel raval de Poblet seguint el camí de la Palanca, en referència al pas del riu Milans que trobarem. Al sortir del poble ens podem fixar en un bon marge de pedra seca a l’esquerra del camí. Tot just abans de creuar el riu, a l’esquerra, podem observar les restes de l’antic molí fariner de la Vila. Passat el riu i, per damunt del camí, al costat dret, hi ha el mas de la Bàrbara. També a la dreta veurem un marge de pedra seca amb pedres de mida considerable. Sortirem a la carretera de Vimbodí a Poblet. Seguim la carretera a l’esquerra i arribarem a l’indret anomenat “Els Torrents” on hi ha l’ermita dels Torrents. Entre l’ermita i la carretera trobarem una creu de terme d’origen medieval reconstruïda l’any 1989. Té cos hexagonal amb una creu a la seva part superior i una base composta per tres escales de planta quadrada.
El lloc és conegut per la seva ermita bastida en honor de la Mare de Déu dels Torrents. Però a banda de ser un lloc espiritual també fou un important centre de cuita de rajoles, maons, teules i altres materials amb l’existència de com a mínim tres forns. A l’actual masia dels Torrents encara es conserva un forn en molt bon estat.
L’ermita de la Mare de Déu dels Torrents s’edificà l’any 1484 per iniciativa del monestir, concretament per l’abat de Poblet Joan Payo Coello. A la façana es poden veure dos escuts seus. Aquesta primitiva ermita era un edifici d’estil gòtic. Fou reformada i ampliada l’any 1714 en temps de l’abat Escuder amb un estil barroc.
D’aquella època són els dos rellotges de sol que podem observar a la façana principal orientada a l’oest i a la façana lateral orientada al sud.
L’entorn de l’ermita està adequat com a zona d’esbarjo amb fonts i taules per poder-hi menjar. Davant mateix de la façana principal hi ha uns xiprers que han estat declarats arbres d’interès local per l’ajuntament de Vimbodí i Poblet.
En aquesta zona hi ha el torrent d’en Guiot que fins l’any 1835 (desamortització del bens eclesiàstics) feia de divisòria entre el terme del monestir de Poblet i el de Vimbodí.
Deixem l’ermita i continuem cap a la carretera direcció a Poblet. A pocs metres veurem un cartell a l’esquerra que ens indica la direcció cap al castell de Milmanda. Seguim pel camí i anirem caminant per una franja de terra anomenada Plans de Milmanda. A l’esquerra tindrem el pinar dels Torrents i a la dreta, al fons, veurem el bosc de Poblet. Les terres de conreu que anirem trobant són una mostra dels conreus de la Conca, veurem camps de cereals, vinya i oliveres (la trilogia mediterrània) acompanyats per camps d’avellaners i ametllers. Així que ens atansem al castell la vinya anirà augmentant fins trobar-nos envoltats per un mar de vinyes que produeixen vins de gran qualitat.
Una vegada arribem davant del castell de Milmanda, és de recomanació obligatòria fer-ne una visita. La història del lloc i el paisatge que l’envolta fan que els sentits en gaudeixin.
L’indret de Milmanda és un dels assentaments de població més antics de la comarca. Hi ha constància de troballes de poblament iber, grecofenici i romà. De fet, en l’època dels romans, en aquest indret ja existia un assentament anomenat Escupianda.
La primera referència documental de la fortalesa de Milmanda és de l’any 1148 quan era propietat de Bernat de Granyena. El 1163 aquest castell passà a mans dels monjos del monestir de Poblet que hi bastiren una granja principalment agrícola i ramadera. Posteriorment els abats van ordenar reedificar-lo i ampliar-lo en diverses ocasions. Entre els anys 1316 i 1348, durant el període de l’abat Ponç de Copons, es bastí la torre de defensa de l’entrada que conté un matacà per permetre la seva defensa en cas d’atac. Sobre l’arc de la portalada d’entrada veiem l’escut de l’abat Copons.
Des d’aquesta porta s’accedeix al recinte a través d’un petit passadís cobert amb una volta de creueria i que es correspon amb la part baixa de la torre.
En el segle XVI, l’abat Joan de Guimerà va fer construir noves dependències i hi va fer diverses reformes.
A principis del segle XVII, l’abat Felip Genovès va convertir-lo en un casal residencial amb capella, àmplies sales i una galeria amb arcs.
Amb les lleis desamortitzadores dels béns eclesiàstics, la granja – castell de Milmanda i totes les terres del seu voltant foren venudes a particulars.
