Ruta poc transitada que ens permetrà pujar fins als 711 metres d’altitud del cim per paratges aïllats i solitaris però amb un gran encant.
La comarca del Baix Camp ens ofereix interessants possibilitats de practicar el senderisme partint d’altituds modestes. En un tres i no res –això és un dir!- podem atansar-nos a alçades considerables després de superar un bon desnivell en pocs quilòmetres. Segurament la Mola de Colldejou o la pujada a la Mussara des de Vilaplana pels seus diversos camins (les Tosques o les Campanilles) són les ascensions més freqüentades, però hi ha altres propostes igual de boniques i que no són tan concorregudes. Avui viatjarem fins al poble de Vandellòs, en concret per acostar-nos a la Mola de Genessies, una muntanya de 711 metres que comparteixen el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i Tivissa, a la veïna comarca de la Ribera d’Ebre. Es tracta d’una muntanya amb un cim que està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya) amb un vèrtex geodèsic al seu punt més alt. Però abans de contemplar aquest vèrtex i fer-nos-hi la tradicional fotografia, tenim un bon camí per anar fent xino-xano, que és com s’ha d’anar per la muntanya si volem observar tot allò que ens envolta.
El punt de sortida de la ruta serà el poble de Vandellòs, el municipi amb més extensió de la comarca i que ens permet situar-nos a tocar de platges paradisíaques com són l’Almadrava o el Torn, prop del nucli de l’Hospitalet de l’Infant, i fer un petit viatge en el temps acostant-nos a la mitja dotzena de poblats o llogarrets semi derruïts, abandonats i mig oblidats des de mitjans del segle XX, quan van abandonar-los els últims veïns. Castelló, Gavadà, Fatxes, Remullà o Masdevalentí són aquests indrets que mereixerien la nostra atenció un altre dia.
Partirem de la benzinera que hi ha a la sortida nord del municipi, per la carretera que ens porta a Tivissa, després de superar el coll de Fatxes. Passada la gasolinera de Vandellòs caminarem per una pista que passa pel costat dels rentadors públics. Des d’aquest punt contemplarem a la nostra esquerra el riu Llastres, generalment sec, però que enguany ofereix un respectable cabal d’aigua, fet no gaire habitual.
Els primers metres de la ruta ja ens permeten contemplar el paisatge de secà que ens envoltarà durant l’excursió: avellaners, ametllers i oliveres seran part de la vegetació que ens acompanyarà abans d’endinsar-nos al bosc per un petit senderó marcat amb els colors blanc i vermell del GR-192-1. Aquest recorregut pel senderó enllaçarà en poc més de 20 o 25 minuts amb un parell de pistes ben senyalitzades que ens deixaran després seguir les indicacions a tocar del Mas de Genessies. Es tracta d’una construcció situada a poc més de 500 metres d’altitud que data del segle XVI. Pel seu costat hi passa d’una estreta carretera ‘fantasma’, molt poc freqüentada plena de revolts, pujades i baixades en els seus 17 quilòmetres que ens porten fins a l’Ametlla de Mar.
Donant una senzilla ullada al Mas de Genessies, ens podrem adonar de l’estratègica situació d’aquesta masia convertida amb el pas dels anys en un conjunt d’edificis resultat de successives ampliacions. Des d’aquesta mena de ‘Fort apatxe’ abandonat del Baix Camp, podrem obtenir la primera vista clara del nostre objectiu del dia: la Mola de Genessies, que destaca pel color blanc per la seva roca calcària. Passat aquest punt haurem d’escollir l’opció per l’ascensió final. Ho podem fer per la portella de Genessies o pel coll del Rourar, que acabarà sent l’opció escollida. La senyalització és clara i no té pèrdua. Des de dalt del collet del Rourar i després de pujar per un camí pedregós ens sembla impossible culminar l’ascensió a la gran roca calcària de la Mola de Genessies. Per això haurem de donar la volta i encarà l’ascensió per la part del darrere. Finalment, arribarem a la plana de la Mola després de superar dos passos amb una certa dificultat, dos passos que ens obliguen a ajudar-nos de les mans i parar una certa atenció per evitar qualsevol incident.
Com sempre, la sensació de plaer que ens inunda quan arribem a dalt de tot d’un cim és indescriptible per petita i senzilla que en sigui l’excursió. Des dels 711 metres d’altitud sobre el nivell de mar i moltes vegades colpejats per fortes mestralades tenim vistes als quatre punts cardinals que ens permeten viatjar amb la vista dels Ports a les muntanyes de Tivissa i Llaberia, passant per la Serra de Cardó, les Muntanyes de Prades o fins i tot acostar-nos al mar. Després d’un breu descans i de les fotos de rigor, hem decidit baixar pel mateix camí que hem pujat, amb una certa precaució en desfer els primers passos de la baixada del cim per superar les petites dificultats que ja coneixem. A la zona propera al cim, per cert, hi ha restes d’un antic poblat ibèric, però només algunes pedres que trobem ens hi poden fer pensar, però amb molta imaginació.
L’excursió l’hem decidit de fer-la circular en la seva part final, un cop hem retornat al Mas de Genessies. Per això tornarem a Vandellós per un altre camí que baixa per l’esquerra per conduir-nos directament cap al poble per un camí que passa per la vora del Masdevalentí i, ara sí, travessant el riu Llastres, abans de tornar als rentadors. Haurem fet prop de 13 quilòmetres en quatre horetes per un paisatge feréstec i solitari on difícilment ens trobarem amb altres excursionistes.
________________________
Amb la col·laboració de:
______________________
Fotografia de portada: Vistes des de la Mola de Genessies.
